Editorial de RAMON SERRA, editor de RADIOCATALUNYA.CAT
L’escriptor Pere Quart va estiuejar a Taradell els últims anys de la seva vida. Hi va arribar foragitat per l’alcalde franquista de Centelles. Recordo que sempre ens deia que quan s’arriba a vell un té la necessitat i obligació de dir tot el que pensa sense cap mena de censura, perquè gairebé ningú ni cap poder et pot fer
mal.
He pensat tot això arran de la campanya de linxament de la nova alcaldessa de Ripoll Sílvia Orriols a qui li atribueixen tots els mals. De feixista cap amunt li han dit de tot. Per tot plegat m’ha semblat oportú seguir el consell de Pere Quart i intentar posar una mica de llum a la foscor com diria Carles Porta. Quan la majoria de mitjans de comunicació despatxen la situació amb quatre tòpics esbiaixats vol dir que cal gratar una mica per veure què volen tapar, perquè el primer que cal és escoltar l’acusada, fet que gairebé no ha passat. Només 8TV li ha donat l’espai que es mereixia.
D’entrada aquesta senyora ha estat acusada d’homofòbia a l’islam. Però tot escoltant-la resulta que no està contra l’islam sinó contra les desviacions que alguns fan d’aquesta religió. Recordem que de Ripoll van sortir els terroristes que van protagonitzar els atemptats de Barcelona i de Cambrils. Aquests terroristes havien estat adoctrinats per l’imam de la mesquita d’aquesta ciutat que havia fet diverses crides per matar europeus. Ningú no ho va denunciar. Aquesta doctrina salafista violenta s’ha estès a altres mesquites del país. Silenci total. El resultat és que les dones musulmanes tornen a tapar-se, augmenta la violència masclista i l’odi a l’homosexualitat entre els seguidors de la doctrina de Mahoma que ara viuen aquí. També quan sacrifiquen animals no ho fan pas amb les regles de respecte i no reben cap mena de sancions.
Ningú no sembla adonar-se que aquest salafisme té el suport d’Aràbia Saudita i del Marroc, entre altres països, per tal d’islamitzar Europa. Ells no tenen pressa, però van fent camí. Sembla que tots aquests immigrants ara esporuguits pels seus imams s’haurien d’integrar aquí, oi? Respecte a les creences de tothom si els nouvinguts respecten les formes de vida de la nació que els acull. I si Orriols vol impedir una nova mesquita programada és perquè, segon ella, l’imam d’ara segueix les petjades del qui hi havia abans. No en tenim prou amb els greus atemptats islàmics de Barcelona i Cambrils?
Un segon punt del seu ideari és el control de la immigració i acceptar-ne només els qui tenen els papers en regla. Això és ser racista? No oblidem que l’extrema dreta avança de forma imparable a la majoria de països europeus precisament perquè el tema immigratori els ha desbordat. I en lloc de parlar de cordons sanitaris segurament seria més escaient veure’n les causes i no tapar el cap sota l’ala. No és certament un tema fàcil, però no se soluciona ignorant-lo i repartint carnets de feixistes en nom d’una presumpta superioritat moral. Orriols ha posat el tema damunt de la taula i això causa esgarrifances. És més fàcil no parlar-ne públicament, tot i els problemes que causa especialment en els barris més pobres.
D’altra banda, Catalunya ha passat dels sis milions de l’època pujolista als gairebé vuit milions en pocs anys. No ha ocorregut en cap altre país europeu. Estem sobrepassats. I no tenim competències per procurar-los benestar ni menys per integrar-los al país. El català està ferit de mort i ja només el parlem el 34% dels habitants a Catalunya. En realitat estem formant ciutadans de Catalunya i no pas catalans, perquè es pot considerar català qui no parla la nostra llengua?, algú coneix algun espanyol que no parli espanyol?, o algú coneix algun francès que no parli francès? Però nosaltres no podrem implementar mai els nostres drets mentre estiguem lligats a Espanya. Que ningú no oblidi.
I què fan els “nostres” polítics? En lloc d’anomenar-los independentistes potser seria millor dir-los exindependentistes o neoautonomistes. I en lloc de fer sobretot un cordó sanitari al PSC, responsable del 151,s’obren de cames per fer governs conjunts a les institucions públiques, especialment a les diputacions que són unes bones menjadores. Per tapar les seves vergonyes se les tenen ara amb el govern de Ripoll que intenta fer cau i net de tot espanyolisme, de l’islamisme radical i de la immigració descontrolada. Ripoll, bressol de Catalunya, torna a ensenyar-nos el camí de la reconstrucció nacional. Cal començar de nou abans que no sigui tard. Endavant les atxes!
En aquestes circumstàncies molts independentistes no ens sentim representats per aquests partits. Per això l’ANC i altres entitats destacades propugnen l’abstenció a les eleccions espanyoles. I cada dia n’hi haurà més. Els representants catalans pinten ben poc a Madrid ni tan sols quan les circumstàncies els han estat bastant favorables. No ens vinguin amb la cantarella de sempre, de voler-nos salvar de l’extrema dreta com a mal menor. No hem de salvar Espanya, sinó Catalunya. Potser també haurem de desfer-nos d’aquests partits que han traït els seus votants per les engrunes i molles de la menjadora que els ofereix Madrid. Ells s’han rendit, però el poble, no.
I si aquesta abstenció encara fomenta més un govern de PP-VOX benvingut sigui. Ara ens estem consumint gairebé sense adonar-nos-en. No podem continuar més en aquesta situació de bany maria. Si una granota la fiquem en un got amb aigua tèbia al final morirà d’asfíxia. Ara bé, si la fiquen en una got amb aigua bullent farà un salt, sortirà i se salvarà. Vull dir que el poble català també ha de fer aquest salt. Potser si la persecució surt tota a la superfície i no tan soterrada com ara hi haurà capacitat de reacció. Tal vegada serà la nostra última carta si volem sobreviure.
Joan Sales ho tenia ben clar ja fa anys i deia això: “Els catalans ja fa més de 500 anys que fem l’imbècil. Hem de deixar de ser catalans? No, el que hem de deixar és de ser imbècils”
(22-VI-2023)
