Aquest dimarts, Futbol SindiCat ha iniciat la seva activitat amb l’objectiu de convertir-se en el primer sindicat que defensa els interessos dels futbolistes i de les futbolistes que desenvolupen la seva carrera esportiva a Catalunya o són d’origen català i els ofereix un assessorament integral al llarg de tota la seva trajectòria professional. En la seva pàgina web, l’agrupació ha exposat les seves principals raons de ser i les missions que es proposen complir de cara al futur. “Volem ser la veu del futbolista català a Madrid”, ha resumit a MónEsport Quim Torrecillas, assessor legal de l’associació.

“Nosaltres no volem ser una alternativa a l’Associació de Futbolistes Espanyols, nosaltres volem representar els interessos dels futbolistes catalans a Madrid. Volem ser la veu del futbolista català a Madrid en el moment en què es negocien els patrocinis, els drets de televisió i els estatuts i les condicions mitjançant les quals es desenvolupen les competicions. Hem d’alçar la veu i denunciar que la Lliga de Futbol Professional és un ens privat que no pot excloure equips d’enlloc”, ha seguit explicant Torrecillas a aquest diari.

Un sindicat gestat a partir de l’1-O

Futbol SindiCat ha començat a funcionar aquest dimarts, però ja fa temps que s’està gestant. Concretament, des de l’1 d’octubre del 2017, quan l’Estat va respondre al referèndum aprovat pel Parlament amb una repressió sense precedents. “Futbol SindiCat neix a partir de l’1 d’octubre del 2017, quan el president de la Lliga de Futbol Professional, Javier Tebas, va assegurar que tots els equips catalans quedarien fora de les seves competicions i cap organisme va sortir a representar els interessos dels futbolistes catalans. Ningú no va contestar les declaracions poc afortunades d’aquest senyor. A partir d’aquí, es va començar a gestar un sindicat que vetllés pels interessos dels futbolistes que juguen a Catalunya o d’origen català”.

Sempre segons la mateixa font d’informació, des de Futbol Sindicat es considera que l’AFE “no ha realitzat ni una sola reivindicació basada en la realitat diferencial del futbol a Catalunya”: “Pensem això en una doble línia. La primera, efectivament, relativa als interessos dels futbolistes en el marc del procés polític català. El 2017, l’AFE va optar pel silenci com a resposta, va callar i no va dir res més. En segon lloc, també considerem que l’Associació de Futbolistes Espanyols no ha vetllat suficient en termes competitius. En número de llicències, Catalunya és la segona Comunitat Autònoma amb més futbolistes i, en canvi, en la distribució territorial estem tractats com qualsevol altra. Com a conseqüència, els futbolistes catalans tenen moltes més dificultats d’accedir al món professional, ja que hi ha més persones per les mateixes places, i decideixen marxar”.

Contràriament al que s’ha explicat, la nova agrupació no actuarà al marge de la Federació Catalana de Futbol: “Cadascú té els seus interessos. L’FCF no deixa de ser l’ens de cortina de les competicions esportives i, per tant, no hi podem actuar al marge. Nosaltres el que diem és que l’FCF s’ha aplegat sovint al sistema d’organització que es preveu des de la Reial Federació Espanyola de Futbol i nosaltres pensem que s’ha d’escoltar més les reivindicacions que els futbolistes catalans volen fer a Madrid. Si no es fan des de la Federació, les farem des del sindicat”.

Dues apostes bàsiques: la selecció catalana i el futbol femení

Entre tots els objectius de Futbol SindiCat, els més destacables són les de “defensar el dret fonamental que tenen els futbolistes a representar la selecció que desitgin” i “equiparar el futbol femení amb el masculí”. “Quan parlem de seleccions, contemplem la catalana, evidentment. El que no pot ser és que els esportistes catalans vagin amb la selecció espanyola i els xiulin a tots els camps sense que passi res ni que ningú els defensi ni reivindiqui. Un exemple: quan es va atacar i ridiculitzar la Núria Picas des de l’Estat, ningú no va posicionar-se ni dir res al respecte”, analitza Torrecillas sobre el primer assumpte.

En relació al segon propòsit, la nova associació per a futbolistes catalans considera que no es tracta d’un somni, sinó d’un objectiu. “El que és evident és que les competicions ben organitzades tenen bon recorregut. El futbol femení ha destapat l’interès del públic i de les empreses privades, tant per participar-hi com per promocionar-lo. Creiem que, fins ara, això no s’havia treballat i que té un recorregut amplíssim. En termes d’equiparacions salarials, volem aconseguir, i ho volem fer ràpidament, que totes les futbolistes tinguin garantit el mínim salarial. A partir d’aquest, cadascuna tindrà el seu valor, però s’han de complir uns mínims”, ha sentenciat a MónEsport l’assessor legal, avui portaveu del sindicat per motius extraordinaris, de Futbol SindiCat.

Informa:ELMON.CAT (2-4-2019)

N.de la R.

Tot el que sigui a favor del futbol català,i sobretot el futbol femení,ha de rebre la nostra aprovació. Benvingut tot el que sigui protegir els interessos dels nostres jugadors a Espanya tant si és en l’ordre económic com en la protecció contra els insultats i la catalanofòbia cada cop més forta en els camps de futbol d’Espanya.
El SindiCat, d’acord amb els seus promotors, neix a partir de l’1-O. El sindicat blasma les declaracions del feixista Tebas, així se`n proclama ell, sobre l’expulsió dels equips catalans de les competicions espanyoles en el cas de la independència de Catalunya. I si no ho he llegit malament, el nous sindicat se’n lamenta i punt, tot i desviar el tema per altres camins. DEoncs,no, senyor del sindicat, Tebas parla mnolt seriosament: no tinc cap dubte que els equips catalans serien expulsats de les competicions espanyoles, encara que als espanyols els costés unes gran pèrdues econòmiques sobretot per les televisions internacionals. Però a ells tant els hi fa: primer “la unidad de la Patria” al preu que sigui. No els importa quedar cecs si nosaltres perdem un ull.

Per tant, no es tracta d’unes declaracions desafortundades sinó que és un pensament prou extés a Espanya. En aquestes circumstàncies, defensar els interessos dels nostres futbolistes és un fet positiu, si voleu molt positiu, però no resol el problema de fons:l’ expulsió dels nostres equips si arribem a la independència.
Aquesta actitut pot causar problemes sobretot en alguns barcelonistes– avui deixo a part el cas dels altres equipos– que tindran por de ser de ser expulsats de les comnpeticions espanyoles i de jugar, en principi, només lligues catalanes. Però la resposta de tan fàcil sembla que noi la veu ningú: en cas d’arribar a aquest extrem aleshores caldria tallar tots els canals de televisió i de radio espanyols que empudegen les nostres ones. No sé els grans empresaris espanyols s’hi avindrien en veure perillar els seus interessos econòmics.I és que la butxaca és la butxaca,oi? Així que si Espanya ens vol fotre nosaltres hem de tenir la resposta a punt i no només amb cataplasmes.
De moment, bo i respectant les bones intencions del nou sindicat de futbolistes, és un goig sense alegria.
Per tant