“Mobilització massiva ”
L’independentisme destaca que la manifestació continua sent la més gran a Europa i el PSC en reconeix l’èxit
L’ANC diu que no exigeix cap ruptura imminent, sinó planificar l’estratègia i corregir els dèficits del 27-O
( XAVIER MIRÓ – BARCELONA )
La majo­ria de mit­jans reco­nei­xen la capa­ci­tat de con­vo­catòria de la mani­fes­tació de la Diada, però des­ta­quen als titu­lars que hi va haver menys gent que en edi­ci­ons ante­ri­ors. Pels líders inde­pen­den­tis­tes, la mobi­lit­zació ha estat un èxit –un resul­tat que també reco­neix la por­ta­veu del PSC al Par­la­ment, Eva Gra­na­dos, tot i des­ta­car la menor par­ti­ci­pació. Els líders inde­pen­den­tis­tes des­ta­quen que és inèdit a Europa mobi­lit­zar de manera con­ti­nu­ada entre mig milió i un milió de per­so­nes en la situ­ació política actual de repressió i divergències entre par­tits –“la Diada més difícil”, reco­nei­xia la mateixa tarda de la mani­fes­tació la pre­si­denta de l’ANC, Eli­senda Palu­zie.

El més con­tun­dent és el vice­pre­si­dent d’Òmnium, Mar­cel Mauri: “Ha estat un èxit difícil­ment expli­ca­ble perquè no hi ha cap movi­ment polític a Europa que tin­gui aquesta capa­ci­tat de mobi­lit­zació sos­tin­guda en el temps.” Quin país és capaç de fer-ho?, rei­te­rava la por­ta­veu del govern, Merit­xell Budó. Mauri feia iro­nia amb alguns titu­lars: “Tenint en compte que un any van dir que érem 50.000, ahir no es devia mani­fes­tar ningú.” També de capa­ci­tat de resiliència parla el pre­si­dent del Par­la­ment, Roger Tor­rent. Palu­zie hi afe­geix que no era una con­vo­catòria que fes una crida a un objec­tiu imme­diat, com van ser les prèvies de les elec­ci­ons del 2015 o el referèndum del 2017 –aquesta no podia ser ni tan sols una res­posta a la sentència del Suprem: “Ate­ses les cir­cumstàncies, tal com res­pi­rava la base i tenint en compte la situ­ació que hi havia al juliol, quan fins i tot es deia que la mani­fes­tació clàssica no ser­via de res, ens n’hem sor­tit prou bé.”

750.000 PERSONES

Xifra amunt, xifra avall, Palu­zie dona valor al fet que es mani­festi un 10% de la població i con­clou que ha estat “altre cop mas­siva, més enllà del ball de xifres”. L’enti­tat no fa mai un càlcul, però Palu­zie creu que la Guàrdia Urbana “ha tirat una mica avall” en l’esti­mació de 600.000 per­so­nes i indica que el càlcul està influ­en­ciat sem­pre pel “fac­tor polític”. Per això, hi afe­geix que, per exem­ple, la revista La Directa, amb un mètode de càlcul segons den­si­tat, l’any pas­sat va donar una xifra infe­rior a l’ofi­cial i aquest any l’ha situ­ada en 750.000 per­so­nes.

Pel que fa a la imatge aèria, la pre­si­denta de l’enti­tat també reco­neix alguna fallada orga­nit­za­tiva. Alguns espais de la plaça d’Espa­nya no es veien plens perquè l’ANC no va crear un tram defi­nit per a la plaça, un gran espai obert sense arbrat, en ple sol i amb l’esce­nari a l’avin­guda Maria Cris­tina. Segons ella, força gent va optar per tras­lla­dar-se a l’avin­guda o a alguna altra de les qua­tre vies de recor­re­gut que tenien trams: “Hi havia car­rers molt plens i que, com ara la Gran Via, ana­ven fins més enllà dels trams.” La marxa havia d’arri­bar fins a pas­seig de Gràcia i Palu­zie indica que es va omplir fins més enllà de Roger de Llúria.

Pel que fa a l’endemà, Palu­zie creu que s’ha reforçat l’exigència d’uni­tat als par­tits polítics i de fixar l’objec­tiu de la inde­pendència. Dema­nar als líders polítics que no facin pas­ses enrere no vol dir exi­gir acci­ons de rup­tura imme­di­a­tes, acla­reix Palu­zie. “Aquesta és una lluita difícil i com­plexa on tots hem de posar de la nos­tra part”, reco­neix, però con­si­dera que seria un error que la lluita per l’abso­lució dels pre­sos –“una decisió que no depèn de nosal­tres sinó de l’Estat”– fes per­dre l’objec­tiu, “que sí que depèn de nosal­tres”. Per l’ANC, diu, la pri­o­ri­tat és que els par­tits inde­pen­den­tis­tes pla­ni­fi­quin una estratègia amb un horitzó con­cret i, tenint en compte que ningú exi­geix ter­mi­nis, men­tres­tant el govern del país, però també els muni­ci­pals i supra­mu­ni­ci­pals, poden fer polítiques enca­mi­na­des a cor­re­gir els dèficits que no van per­me­tre fer efec­tiva la inde­pendència el 27-O. Per exem­ple, diu, implan­tar una xarxa pública de fibra òptica per no depen­dre dels “oli­go­po­lis” de tele­co­mu­ni­ca­ci­ons.

UN PUNT D’INFLEXIÓ

La con­se­llera de la Pre­sidència, Merit­xell Budó, afir­mava ahir que la mani­fes­tació de la Diada marca un “punt d’inflexió” per bus­car la “uni­tat d’acció que demana la gent”. Va subrat­llar que el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Quim Torra, està “lide­rant” la recerca d’aquesta “uni­tat d’estratègia” del sobi­ra­nisme català per “fer front” a la sentència del Suprem, explica Gisela Pla­de­veya.

La soci­a­lista Gra­na­dos, per altra banda, va pole­mit­zar sobre l’auto­de­ter­mi­nació en afir­mar que no l’han de deci­dir els ciu­ta­dans, sinó que són els polítics els que han d’acor­dar una pro­posta que es pugui votar: “Un referèndum con­so­lida la divisió i no solu­ci­ona res.”

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (13-9-2019)