S’OBRE UNA PORTA PER A l’ÚS DEL CATALÀ I LES LLENGÜES COOFICIALS AL SENAT

“L’espurna per suprimir les discriminacions lingüístiques al Senat”.
El Senat ha aprovat aquest dimecres una moció registrada per Junts per Catalunya amb l’objectiu de modificar el reglament de la Cambra Alta perquè es puguen emprar en qualsevol situació parlamentària les llengües cooficials de l’Estat espanyol, és a dir, el català, el gallec i el basc. «És una decisió històrica perquè trenca amb l’exclusió que hi havia fins ara de les llengües cooficials, excepte en les intervencions de les mocions, en les quals sí que estava permès. Encara que ha de passar per comissió, validar-se i posteriorment ratificar-se al ple, creiem que l’avanç és inexorable», explica a El Temps Josep Lluís Cleries, senador de la formació independentista.

( MOISÉS PÉREZ )
A pesar que el Senat ha estat considerada com la cambra territorial espanyola, el seu reglament tenia fins al moment una pulsió monolingüe i no massa sensible amb la pluralitat lingüística de l’Estat espanyol. Els parlamentaris procedents de Galícia, Navarra, País Valencià, País Basc, Catalunya o les Illes Balears no podien expressar-se en les llengües pròpies, llevat de quan defensaven una moció. Una anomalia que el senador de Junts per Catalunya, Josep Lluís Cleries, ha impugnat amb èxit. El Senat ha aprovat aquest dijous amb 149 vots a favor, 105 en contra i quatre abstencions modificar el reglament de la cambra per permetre als diputats intervenir o enviar escrits en basc, gallec o català. El vistiplau, fins al moment mai aconseguit, ha estat possible gràcies al vot favorable del PSOE.

Encara que la modificació ha de discutir-se a la comissió corresponent i ha de passar el doble filtre d’aquest òrgan intern, així del ple que la de ratificar en última instància, la moció aprovada, segons el senador impulsor, «suposa un avanç històric». «És cert que en la deliberació a la comissió pot haver-hi matisos en el text. Però si no hi ha cap sorpresa de canvi de posicionament del PSOE, la qual cosa ens sobtaria perquè no tindria gaire sentit aprovar la presa en consideració de la moció per tombar-la en comissió, les llengües cooficials podran utilitzar-se de manera total al Senat», expressa el mateix senador de Junts per Catalunya a EL TEMPS, qui «espera que la comissió es convoqui aviat». «El Senat compta amb instal·lacions que ens permetrien funcionar d’aquesta manera aviat, ja que hi ha dues sales de traducció simultània», indica.

El reglament del Senat, en cas de recollir de forma íntegra la proposta de la formació independentista, establiria que «els senadors podran intervenir en els plens, a les comissions i en tota l’activitat parlamentària en qualsevol de les llengües que tinguin el caràcter d’oficials en alguna comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i el corresponent Estatut d’Autonomia», així com que «el Senat, com a cambra territorial, empara el normal ús oral i escrit de qualsevol de les llengües que tinguin el caràcter d’oficials en alguna comunitat autònoma en les següents activitats de la Cambra: en totes les intervencions de les activitats parlamentàries de la cambra alta, ja sigui en els plens, les comissions i altres activitats parlamentàries; en les publicacions d’iniciatives quan siguin presentades en qualsevol de les llengües oficials en alguna comunitat autònoma; a la presentació d’escrits en el Registre de la Cambra per part dels senadors i senadores; i en els escrits que els ciutadans i les institucions presentin al Senat».

«La constitució, la qual la bancada de l’extrema dreta van votar-hi en contra, estableix que totes les llengües espanyoles són patrimoni cultural, així com seran d’especial respecte i protecció. Què ha fet l’Estat per garantir-ho?», ha expressat Carles Mulet, senador de Compromís, durant el debat de la moció, qui ha recordat que «hi ha llengües no cooficials en risc de desaparició». «Hi ha llengües que necessiten aquesta protecció. Si desapareix una llengua, desapareix una part del patrimoni lingüístic espanyol. Aquest Estat espanyol en el qual ens ha tocat conviure només serà viable si, de manera real, és una suma de les diferents cultures i llengües. Per què val a dir que tant espanyol és el castellà com el català, l’asturlleonès, l’extremeny o l’aragonès», ha indicat, per demanar que «s’estenga a les altres llengües no cooficials de l’Estat». «Caldria, a més, ampliar-ho al Congrés i al conjunt de les institucions espanyoles». Les forces conservadores i l’extrema dreta han agitat, de nou, la seua insensibilitat lingüística en el debat transcorregut al Senat, en el qual la senadora popular, Alícia Sánchez Camacho, s’ha equivocat amb el lloc de naixement del poeta valencià Ausiàs March, al qual ha nacionalitzat gallec, i del mallorquí Ramon Llull, al qual l’ha situat com a menorquí.
Informa:ELTEMPS.CAT (22-IX-2021)

94 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: