SOCIETAT CICIL CATALANA I CIUDADANOS NO TENEN NI PUDOR NI VERGONYA

“Ni pudor ni vergonya ”
( JOAN B. CULLA )

Historiador i articulista d’anĂ lisi polĂ­tica

Era escandalĂłs que, desprĂ©s de deu anys de desenvolupament i de gairebĂ© mil llibres dedicats al tema, el procĂ©s independentista encara presentĂ©s llacunes d’anĂ lisi tan grosses com la radiografia de la seva base sociolĂČgica, que ni el CIS espanyol ni el CEO catalĂ  no havien arribat a precisar prou.

Per sort, aixĂČ s’ha acabat. Divendres passat, amb l’esperit de servei que la caracteritza, Societat Civil Catalana clarificĂ  d’una vegada per totes aquella transcendental qĂŒestiĂł. Modestament, com qui parla d’un altre tema, el seu president Fernando SĂĄnchez Costa –exdiputat del PP entre el 2012 i el 2017, per dir-ho tot– establĂ­ que, aixĂ­ com els treballadors que “no poden tornar a Barcelona desprĂ©s de llargues jornades de feina” degut als talls vespertins de la Meridiana sĂłn tots unionistes, en canvi les persones que surten de la ciutat els divendres a la tarda per la Via Augusta amb la intenciĂł “d’anar a esquiar” sĂłn totes independentistes. SCC, doncs, tallarĂ  l’accĂ©s als tĂșnels de Vallvidrera i, aixĂ­, castigarĂ  als rics indepes pel mal que els seus cĂČmplices de Fabra i Puig causen als soferts i espanyolĂ­ssims pencaires. Una anĂ lisi de classe digna de Marx (Groucho), sens dubte.

I bĂ©, ara que la perspicĂ cia de SĂĄnchez Costa ja ens ha descobert, crec que Ă©s millor confessar-ho tot. SĂ­, el “grup de radicals” que talla quotidianament la Meridiana des de l’octubre el forma gent de l’Upper Diagonal que, convenientment disfressats de modestos pensionistes de la Sagrera o Sant Andreu, es desplacen fins al punt de la manifestaciĂł a bord dels seus cotxes de gamma alta (alguns, es fan dur pel xofer); i que, amb l’excusa de protestar per la sentĂšncia, en realitat el que volen Ă©s fastiguejar als pobres treballadors, pels quals senten un menyspreu tan etnicista com classista.

I quĂš direm dels esquiadors independentistes amb segona residĂšncia a la Cerdanya? Com tothom pot comprovar, els barris de la zona alta de Barcelona sĂłn un oceĂ  de banderes estelades on Junts, ERC i la CUP arrasen electoralment i on no es ven ni un exemplar d’ El Mundo, La RazĂłn o l’ Abc. I aquell simpĂ tic grup de joves conegut com “ los de ArtĂłs” Ă©s, en realitat, una secciĂł camuflada d’Arran… De tota manera, i per si enguany la temporada d’esquĂ­ s’acabĂ©s abans d’hora per manca de neu, em permeto suggerir a SCC dues accions alternatives de represĂ lia antiindependentista: podrien tallar la Via Laietana al davant del Foment –un conegut cau de burgesos separatistes– o encerclar el palauet de Diagonal-Balmes seu del CĂ­rculo Ecuestre, que segons m’han dit estĂ  a punt d’adherir-se a la CUP…

Cs ha descrit l’independentisme gairebĂ© com una banda de gĂ ngsters. I ara resulta que va col·locar a la JEC un vocal ocultant que era assessor en nĂČmina del partit

La darrera setmana, perĂČ, no tan sols ens ha permĂšs de constatar que SĂĄnchez Costa no tĂ© sentit del ridĂ­cul, sinĂł tambĂ© que els dirigents de Ciutadans no coneixen la vergonya. El partit taronja s’ha passat tots els anys de la seva existĂšncia a Catalunya denunciant amb la mĂ xima estridĂšncia les “menjadores separatistes”, l’Ășs de fons pĂșblics per a finalitats de partit, la instrumentalitzaciĂł d’unes institucions que haurien de ser “de tots” al servei d’una ideologia determinada… Les senyores InĂ©s Arrimadas i Lorena RoldĂĄn s’han disfressat incomptables vegades de verges vestals per denunciar suposades corrupteles i abusos de poder de l’independentisme, descrit per elles i el seu partit gairebĂ© com una banda de gĂ ngsters.

I ara resulta que Ciutadans, el partit de la regeneraciĂł democrĂ tica, el que volia suprimir les quotes de partit en el si de les institucions de l’estat, etcĂštera, va col·locar a la Junta Electoral Central un vocal, AndrĂ©s Betancor RodrĂ­guez, ocultant al CongrĂ©s que era al mateix temps assessor en nĂČmina de la formaciĂł taronja. ConvĂ© subratllar que el vincle de Betancor amb Cs no era tĂšcnic, sinĂł polĂ­tic; ni purament personal, sinĂł familiar. Gendre de Manuel JimĂ©nez de Parga -el que fou padrĂ­ universitari, entre altres, de Francesc de Carreras–, la seva esposa Patricia JimĂ©nez de Parga ha estat candidata de Ciutadans per Pozuelo de AlarcĂłn, i el fill d’ambdĂłs, Gabriel Betancor JimĂ©nez de Parga, Ă©s assistent del diputat taronja Luis Garicano a l’Europarlament. Afegirem que AndrĂ©s Betancor, catedrĂ tic de la Universitat Pompeu Fabra –un exemple mĂ©s del totalitarisme excloent, de la dictadura separatista que impera en la vida pĂșblica catalana…– Ă©s encara avui membre de la gestora que dirigeix Cs des de la dimissiĂł d’Albert Rivera.

El mĂ©s remarcable, perĂČ, no Ă©s la flagrant violaciĂł de la pretesa imparcialitat de la JEC –que ja estava prou posada en dubte–, sinĂł la resposta del vĂšrtex de Cs quan l’afer ha transcendit: primer, era una “intoxicaciĂł, una cortina de fum, una fake news separatista”; desprĂ©s, “no Ă©s res il·legal”; a continuaciĂł, “no rebrem lliçons d’ùtica i moral de fugits de la justĂ­cia”. Tot aixĂČ va dir-ho Lorena RoldĂĄn, a qui els seus estimats companys han deixat sola, com es fa amb un fusible cremat.

D’acord, no accepteu lliçons; perĂČ, sisplau, no en doneu mai mĂ©s. Resulten grotesques.

Informa:ARA.CAT (2-3-2020)

318 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: