Fernando Sanchez Costa president de Societat Civil Catalana. | Josep M Montaner
“Molta gent ja no veu el procés com una amenaça creïble i per això l’unionisme civil pateix una forta desmobilització. A això s’hi ha afegit la pandèmia”. Una persona que coneix a fons els moviments dins del bloc constitucionalista fa una radiografia precisa de l’estat que travessa Societat Civil Catalana (SCC), l’entitat mare de l’unionisme, que fa uns dies va anunciar un ERTO a la seva plantilla.
Són hores de vaques magres per la que ha estat l’organització més emblemàtica del constitucionalisme a Catalunya, i que va aconseguir la tardor del 2017 jornades de gran mobilització. La pandèmia ha afectat els números de l’entitat, com ha passat al gruix de l’associacionisme. Però ha estat sobretot la situació política la que ha afectat la vitalitat econòmica de SCC.
Segons fonts properes a l’associació, la sensació de “fi del perill” independentista, amb un procés que és vist cada cop més com a descarrilat, és un factor clau que explica que una part dels donants, especialment dels més grans, ja no veuen la necessitat de mantenir tibada Societat Civil. En vigílies del referèndum del 2017, a l’entitat li van ploure els mecenes, especialment en cercles empresarials, espantats per una possible secessió. Ara s’està donant, segons fonts properes, un procés invers.
Des de dins de SCC, preveien aquest escenari. De fet, la junta actual, que presideix Fernando Sánchez Costa, historiador i exdiputat del PP al Parlament, ja fa temps que treballava en un pla per donar més base a l’entitat. En un primer moment, es va fixar un límit a la massa social, reduïda als 80 membres fundadors. Sánchez Costa va eliminar aquest criteri i ha aconseguit incrementar fins als 400 el nombre de socis, més uns 6.000 simpatitzants. Des de l’entitat, en tot cas, s’insisteix que el risc més greu que afrontava SCC era el deute i aquest ha estat eixugat.
A Societat Civil es viu la crisi econòmica amb irritació. En paraules d’un soci, “el constitucionalisme català té un problema i és que vol externalitzar les seves responsabilitats, esperant sempre que sigui l’Estat el que planti cara al sobiranisme”. L’altre gran hàndicap que pateix l’unionisme civil, però, és que el constitucionalisme ja no és avui un bloc i que les mateixes divisions que afecten el sobiranisme també es manifesten en l’unionisme.
Societat Civil s’ha fixat com a objectiu mobilitzar el votant antisobiranista de cara a les properes eleccions catalanes. L’espantall és evitar que els independentistes puguin arribar al 50%, però la crispació política a l’estat espanyol dificulta al màxim la unió entre les principals formacions constitucionalistes. Si, a més, el procés ja no fa por, les raons per reforçar Societat Civil cada cop es veuen menys sòlides.
Un passat farcit de conflictes
A més de posar ordre a la caixa de la casa, la junta de Sánchez Costa ha fet una tasca de pacificació interna. SCC ha viscut en el passat recent un seguit de tensions internes, paral·leles en bona part a les tensions patides entre els diferents partits unionistes. Després del moment àlgid del 2017, amb la manifestació del 😯 -que va ser el moment de més força de l’entitat- s’havien produït xocs entre els més intransigents i sectors que advocaven per una línia més moderada. Fins al punt que es va arribar a escenificar una enganxada entre Ciutadans i SCC, a la qual el partit taronja va acusar d’abraçar les tesis del PSC.
També es va produir un debat intern quan un nucli de socis va voler afegir-se a les iniciatives per arrancar llaços grocs dels espais públics, cosa a la qual es van negar dirigents de l’entitat, com l’expresident José Rusiñol. Continua viva dins de l’unionisme l’acusació que SCC està decantada cap al PSC des de l’arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa. Els que asseguren això assenyalen els membres de la direcció que pertanyen al partit socialista, com Álex Ramos i Xavier Marín.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (18-10-2020)
