( RAMON SERRA, editor de RADIOCATALUNYA.CAT )

L’epidèmia ha causat força estralls també dins del món independentista. Tothom ha rebut i el procés sobiranista de forma especial. Sí, perquè la nostra força és el poble que es mostra sobretot al carrer. No cal que fem un inventari de totes les grans manifestacions que hem fet al llarg dels últims any i que han estat les més concorregudes d’ Europa. Mai no s’han abaixat veles. Però la Covid 19 ho ha destarotat tot fins el punt que les manifestacions de l’ANC durant aquest temps han estat gairebé simbòliques, incloses les de l’11 de Setembre. Tot ha anat aigua avall.

Ara sembla que el panorama és una mica més engrescador i, per tant, cal aprofitar qualsevol escletxa. I això és el que ha fet l’ANC que ens convoca a una concentració aquest diumenge al migdia a la plaça de Catalunya de Barcelona per demanar que hi hagi un govern independentista que, al capdavall, és el desig majoritari dels catalans com s’ha demostrat a les eleccions el 14-F.

Aquesta concentració arriba en el punt de la confitura. Si no hi ha pressió del carrer aleshores els polítics poden aixecar-nos la camisa. Tot pot anar a mal borràs i no anar pas com ça. Hi ha la temptació de fer-nos beure a galet. Voler, per exemple, un govern de quatre partits no és ni el que han votat els catalans ni la solució més adient. No podem recular i tornar a èpoques passades on formar un govern per gent partidària de l’autodeterminació podia ser una bona pensada. Però avui ja no estem en aquesta pantalla. Avui hem de fer un pas més: necessitem un govern nítidament independentista.

Tot amb tot, em sembla que seria forassenyat pensar que en la legislatura que ara encetarem podrem proclamar la independència. Com he dit manta vegades i amb reafirmo en la meva opinió és el poble qui ha de tenir la darrera paraula. Un poble dirigit i organitzat per l’ ANC que sigui capaç de controlar els centres neuràlgics del país el temps que faci falta. Possiblement amb mig milió de persones em faríem prou. Per tant si algun polític o alguns s’atreveixen a proclamar la independència de forma clara i definitiva, amb tots els ets i uts, cal que tingui el suport popular al carrer. Una declaració d’independència només per part del Govern o del Parlament sense el suport del carrer seria una cosa a bots i empentes que ràpidament seria avortada per Espanya. No volem pas que hi hagi una carnisseria ni més presos ni més exiliats.

Però un Govern de caire independentista ens hauria d’assegurar una confrontació més o menys oberta amb Espanya tot esperant el “momentum” per fer la passa final. Tot el que no sigui un Govern independentista cal considerar-ho com una traïció. I que no ens vinguin amb els romanços d’eixamplar més la base. Som gairebé el 52% i en un referèndum seria més que suficient.

Els perepunyetes de sempre ara no volen reconèixer el triomf independentista. Diuen que el guanyador ha estat l’abstenció. Moltes bufes i pocs trons, perquè l’abstenció no governa enlloc .Cert que h i ha hagut una davallada en la participació electoral, però els unionistes han perdut gairebé 900.000 vots per 620.000 dels independentistes. La pandèmia i el malestar global a tot arreu del món ens han tocat també de ple a nosaltres. I què ? Les urnes són per a tothom i es governa amb els vots assolits i no amb la gent que es queda a casa, oi?

Em fa gràcia que els unionistes diuen que el Govern no representa a tots els catalans. I jo em pregunto, és que Sánchez representa a tots els espanyols? D’acord amb el cens electoral amb penes i treballs pot arribar en vots a una quarta part del cens. Aleshores Sánchez sí representa tot Espanya i el Govern no a tot Catalunya. Té nassos la cosa !
En definitiva ja seria hora de treure’s la mentalitat colonial del damunt i aprofitar la nostra granera de vots per començar a greixar la maquinària independentista. Com diu l’escriptor i analista polític Jordi Vázquez, autor del llibre ” Kurdistan. El Poble del sol. Una història política “cal un Govern que en cap cas visqui de la independència sinó per a la independència”. Justa la fusta. Un joc de paraules que ho diuen tot.

Arriba l’hora de governar per al país i no de conservar cadires i viure de la política. Ara mateix si més no els resultats de les eleccions són clars i si alguns potinegen amb altres opcions que no sigui la independència quedaran assenyalats.
Per tot plegat, em sembla oportuna i necessària la convocatòria de l’ANC aquest diumenge a les 12 a la plaça de Catalunya de Barcelona per demanar precisament això: govern independentista. Celebro que l’ANC torni a agafar la batuta del carrer i més que ho haurà de fer. Però cal anar a pams. Diumenge , primer acte de la represa: toca la concentració de Barcelona. Allà hi serem. Som-hi !
(26-2-2021)