SUBTITULAR EL CATALÀ A CATALUNYA

“Subtitular el catal√† a Catalunya”
( MONTSE CASTELLÀ )

Alguna cosa passa si a TV3 necessiten subtitular un home de Tortosa perqu√® un ciutad√† de Barcelona el puga entendre. A cap televisi√≥ de l’Ebre no se li acudiria mai subtitular una persona de l’Empord√† i b√© que som accents prou diversos i b√© que l’entenem i si no, parem l’orella i preguntem. Lo problema deu raure en lo fet que es partix d’una base err√≤nia instal¬∑lada a moltes ments: que hi ha el catal√† correcte (passa’l!) i la resta, que no ho √©s tant. Doncs mira, tururut.

No √©s que el catal√† bo es parle al rovell del pa√≠s i la resta siguen dialectes. No senyor. No senyora. Agarreu-vos b√© a la cadira perqu√® vaig a amollar una bomba: tothom parlem un dialecte! I no estic descobrint res de nou. S√≠, s√© que a alguns lectors del bell mig del Principat, on se parla el dialecte nord-oriental, potser se’ls n’ha anat lo caf√® pel vedat (o siga, la part de la glotis que et fa ennuegar) per√≤ la vida √©s aix√≠ i les varietats geogr√†fiques s√≥n moltes i ben boniques i totes amb lo mateix nivell d’import√†ncia. Lo mateix. Totes.

Si l’excusa per a subtitular una persona ebrenca a TV3 √©s que no se l’ent√©n prou, per qu√® no es fa amb Montilla o Josep Maria Bartomeu?

Resulta que al 30 minuts de la setmana passada, titulat “Escoles, la dist√†ncia social”, es va subtitular lo reiaio d’un alumne. Parlava tortos√≠ i alg√ļ va decidir que calia escriure el que deia perqu√® si no no l’entendrien. On, no l’entendrien? Ah√†! Potser la resposta explicaria moltes coses. No era la primera vegada que passava, per√≤. Al maig de 2012, altre cop al mateix programa (dos de dos) es va fer un reportatge sobre la secci√≥ de cr√®dit d’una cooperativa agr√≠cola que havia fet fallida. Es va titular “Entrampats a l’Aldea”. Van subtitular un pag√®s del poble que explicava el seu cas. La gent de l’Ebre, no obstant, no hem sigut los √ļnics damnificats per esta mena de centralisme ling√ľ√≠stic. Los companys de la Catalunya Nord tamb√© han patit alguna humiliaci√≥. Lo novembre del 2019, per exemple, i tamb√© al 30 minuts (tres de tres), es va parlar de la revolta als carrers a “Dies de Tsunami” i es van posar subt√≠tols a l’alcalde de Prats, quan intentava mediar entre manifestants i policia al tall de l’AP-7. (Conste que lo 30 minuts em sembla dels millors programes de la cadena, no parlo ara de contingut sin√≥ de la q√ľesti√≥ dels subt√≠tols).

Habitualment, s’al¬∑leguen motius de mala qualitat del so, de soroll d’ambient de fons, del baix volum de la veu, de la velocitat de l’entrevistat a l’hora de parlar o que no es subtitula tothom sin√≥ nom√©s a alguns. Tamb√© s’argumenta que si es volia refor√ßar el discurs o que si l’√†udio no era prou n√≠tid. Mireu, potser que algun d’estos motius siga cert (s√≠, he dit siga, que √©s tan correcte com sigui, el que passa √©s que potser no vos ho havien dit mai i no vo’n culpo. Jo tamb√© vaig tardar a descobrir-ho i per la mateixa ra√≥ que vatros: se m’havia volgut fer creure, sibil¬∑linament, que no estava del tot prou ben dit). Total, que dic que tal vegada algunes de les excuses esgrimides siguen reals i plausibles per√≤ incl√ļs en lo sup√≤sit que aix√≠ fos, no justificaria la necessitat del subt√≠tol. Perqu√® si per aix√≤ fos, doncs mira, caldria subtitular l’expresident Montilla, l’actual president del Bar√ßa o el mateix director de TV3, que parla valenci√† amb un accent marcat i reeixit i que per molts anys aix√≠ siga.

Un exemple per a l’esperan√ßa √©s F√†tima Llambrich i el seu dialecte tortos√≠ a la informaci√≥ general del TN

La cosa es complica i fa indignar m√©s quan lo dimarts 13 d’octubre al TN comarques van fer una not√≠cia extensa al voltant d’un documental sobre Beget, que explicava la hist√≤ria d’este poble de l’Alta Garrotxa a trav√©s de la mirada de cinc dones octogen√†ries. A cap d’elles no la van subtitular. En cap moment. Ep! I ben fet que van fer, eh. Podeu recuperar-ho vatros mateixos, √©s una del√≠cia per a les o√Įdes. La petita poblaci√≥ de Beget est√† agregada a Camprodon, al Ripoll√®s, i el catal√† d’estes dones √©s preci√≥s, ric, genu√≠ i potser es perda amb elles quan falten. I no, no va caldre posar-hi subt√≠tols a sota. A vore, xiquets: o tots frares o tots canonges. O el que vindria a ser el mateix: o mos escalfem tots o cop de peu a l’estufa.

En l’ambit de la filologia, s’ent√©n per tortos√≠ lo subdialecte de transici√≥ entre el catal√† nord-occidental i el valenci√†. O siga, lo del mig dels Pa√Įsos Catalans. Amb tots los matisos locals que convinga, que hi s√≥n, lo tortos√≠ el parlem al Baix Ebre, al Montsi√†, a la Ribera d‚ÄôEbre, a la Terra Alta, als Ports de Morella, a part del Maestrat i al Matarranya. √Čs a dir, a les Terres de l’Ebre, al nord de Castell√≥ i a l’est de Terol. Aix√≠ mateix, s’ent√©n per ebrenc tot all√≤ relatiu al riu i la seua terra. Ebrenc √©s, per tant, un gentilici o una refer√®ncia geogr√†fica, no pas un dialecte. La varietat tortosina no fa gr√†cia ni pret√©n ser graciosa. De la mateixa manera que m’imagino que una persona que parla el dialecte barcelon√≠ no l’usa per voler fer riure ni per marcar cap difer√®ncia concreta. √Čs la seua parla i au. L’accent de l’Ebre no √©s rar. √Čs aut√®ntic. Com aut√®ntic √©s lo d’Olot o el de Lleida, sense m√©s.

La difer√®ncia √©s riquesa per√≤ si des de fora es titlla de raresa, llavors ja toquem os perqu√® una cosa ‘rara’ comporta certes connotacions pejoratives vinculades a la inferioritat, al menysteniment i perqu√® s’alimenta alguna petita llavor d’autoodi que encara queda i que fa dubtar la gent gran (i tamb√© la jove) de si all√≤ que parla √©s o no un catal√† veritable, per aix√≠ dir-ne. √Čs un problema tamb√© d’ignor√†ncia, de manca de formaci√≥ socioling√ľ√≠stica. D’educar en la normalitat i la diversitat, tamb√© en l’√†mbit de la llengua. Tamb√© des de la tele.

√Čs trist que 30 minuts subtitule persones de l’Ebre i de la Catalunya Nord. Cal m√©s formaci√≥ socioling√ľ√≠stica i educar en la normalitat dels accents

Lo problema potser vinga, a m√©s, del fet que √©s molt poc habitual escoltar amb normalitat a la televisi√≥ p√ļblica els diferents accents del nostre mateix idioma (Mari Pau Huguet no compta). La riquesa de la llengua en un mitj√† de comunicaci√≥ no s’hauria de reduir a un fet folkl√≤ric o residual. Tampoc no s’hauria de circumscriure nom√©s al fet de sentir-lo quan se fan connexions a comarques, com si √ļnicament entengu√©s aquell accent determinat lo mateix territori que el parla o com si fos un toc costumista o etnogr√†fic (Mira com parlen!). Connectem amb Mallorca i patapam: surt Margalida Solivellas. Marxem cap a Gandesa i patapam: apareix V√≠ctor Sorribes. Tots dos s√≥n grans professionals i tots dos parlen lo seu accent de Mallorca i Deltebre, respectivament, per√≤ nom√©s se sent com parlen de tant en tant, quan hi ha alguna not√≠cia de la seua regi√≥. Amb aix√≤, es redu√Įx a un √†mbit local, com si lo local fos menut o poc important. Qu√® passaria si tot un presentador o presentadora del Telenot√≠cies fos de M√≥ra d’Ebre o d’Amposta i la gent el pugu√©s sentir cada dia com si fos la cosa m√©s normal del m√≥n?

Se comen√ßa per subtitular el tortos√≠ i s’acaba per buscar int√®rprets de valenci√† i balear. Si s’han de posar subt√≠tols que siga quan una persona parla en castell√† a la televisi√≥ nacional d’este pa√≠s, perqu√® hi pot haver catalanoparlants a Perpiny√†, Andorra o l’Alguer que no l’entenguen. I s√≠, hi ha s√≠mptomes per a l’esperan√ßa, i aix√≠ acabarem, pensant sempre en positiu, com ho s√≥n tres exemples amb els que encaro la recta final de l’article: lo programa El llenguado, em√®s recentment, la projecci√≥ de la pel¬∑l√≠cula Guillem de manera simult√†nia a les televisions dels Pa√Įsos Catalans, i la periodista F√†tima Llambrich, ebrenca, de l’Ametlla de Mar, que parla el seu tortos√≠ amb accent calero (gentilici del seu poble) i que ho fa informant de pol√≠tica i d’actualitat, no nom√©s quan se parla del Delta. De fet, en una de les seues connexions, no fa gaire, va dir que una explosi√≥ a dins d’una casa havia tombat ‘lo barandat’. Encara hi ha al sostre del menjador de casa meua la marca del meu cap, del bot que vaig pegar del sof√† en sentir-la. En horari de m√†xima audi√®ncia, al bell mig del TN i sense parlar de res relacionat amb l’Ebre va dir ‘lo’ i va dir ‘barandat’, que per si no ho sab√≠eu √©s un env√† i que s√≠, s√≥n paraules sin√≤nimes, al mateix nivell d’import√†ncia. Servisca la met√†fora, per favor: tombem barandats, que la llengua circule i que ho fa√ßa en llibertat i sense subt√≠tols.

Informa:ELNACIONAL.CAT (19-10-2020)

123 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: