SUPLICATORIS, SUSPENSIONS, MAJORIES…QU√ą POT PASSAR A LES CORTS ?

L’excepcionalitat entra per la porta gran del Congr√©s i ho fa de la m√† de l’independentisme. Aquest dimarts,¬†Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi S√†nchez tastaran moment√†niament la llibertat per agafar l’acta de diputats, mentre que Ra√ľl Romeva ho far√† al Senat. Una llibertat, per√≤, que ser√† m√©s que fuga√ß, ja que els presos estaran custodiats per agents de la Policia Nacional espanyola i, finalitzada la sessi√≥ a les Corts espanyoles, seran retornats, sota la tutela de la Gu√†rdia Civil, a la pres√≥ de Soto del Real.

Qu√® passar√† a partir de llavors? La possible suspensi√≥ dels presos electes i com es tramitar√† √©s l’arrel de les preocupacions de l’equip de lletrats del Congr√©s i el Senat. Divendres passat, el Tribunal Suprem¬†ja va avisar que haurien de ser les Corts les que acordessin si s’havien de suspendre els cinc presos que van obtenir un esc√≥ a les eleccions espanyoles del 28 d’abril. I en aquest punt, l’alt tribunal deixava oberta l’aplicaci√≥ de l’article 21 del reglament del Congr√©s, com una decisi√≥ pol√≠tica aliena al poder judicial.

Malgrat que l’article 21 del reglament √©s clar, la nebulosa legal acompanya la suspensi√≥ dels l√≠ders independentistes.¬†“El diputat quedar√† susp√®s en els seus drets i deures parlamentaris quan, concedida per la cambra l’autoritzaci√≥ objecte d’un suplicatori i ferma la interlocut√≤ria de processament, es trobi en situaci√≥ de pres√≥ preventiva i mentre duri aquesta”, cita l’article 21 de la cambra baixa. I el dilema rau aix√≤ mateix: si b√© la interlocut√≤ria de processament √©s ferma, no s’ha tramitat el suplicatori.

Una decisió del poder legislatiu

En una interlocut√≤ria remesa a les Corts, el Suprem es desfeia divendres del problema i passava la pilota de la suspensi√≥ a l’√†mbit legislatiu. El motiu principal que esgrimia el president de la sala segona, Manuel Marchena, per no pronunciar-se era que aix√≤ podia suposar una “inger√®ncia” en el poder legislatiu que no estava disposat a avalar. Per√≤ tamb√© deixava molt clar que, segons el seu criteri, la suspensi√≥ era un “efecte legal” associat a all√≤ que indicava el reglament i que, per tant, l’alt tribunal no demanaria el suplicatori.¬†En altres paraules, considerava que sol¬∑licitar el suplicatori era improcedent, ja que aquesta figura legal es tramita per a inculpacions i processaments quan no hi ha el judici comen√ßat. En aquest cas, el judici de l’1-O entra ja en la fase final.

El Suprem esgrimeix que la suspensi√≥ √©s un “efecte legal” associat a all√≤ que indica el reglament i que, per tant, no cal demanar el suplicatori

Marchena marcava, d’aquesta manera, dist√†ncies amb all√≤ dictat mesos abans pel jutge instructor de l’1-O i company seu a l’alt tribunal espanyol, Pablo Llarena, que va establir -en aplicaci√≥ de l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal-¬†la suspensi√≥ dels diputats al Parlament catal√†. Malgrat que en aquell cas es van posar en marxa els mecanismes de la delegaci√≥ de vot, el Congr√©s no preveu aquesta possibilitat en el seu reglament.¬†Aix√≠, Marchena ha deixat la decisi√≥ als serveis jur√≠dics del Congr√©s i a la mesa,¬†presidida per Meritxell Batet. Previsiblement, seran els lletrats de les cambres aquells que recomanaran a la presid√®ncia all√≤ que creuen que han de fer, tot i que el PSOE haur√† de decidir amb qui s’alia, aix√≤ s√≠, abans de la investidura.

Decisions amb fortes repercussions polítiques

Des del moment en qu√® els diputats prenen possessi√≥ de l’acta, es converteixen en aforats i, per tant, gaudeixen d’immunitat. O al menys aquesta seria la situaci√≥ normal del conjunt de diputats i senadors. I aquesta √©s l’√ļltima giragonsa de la complexitat legal de la situaci√≥, ja que la mesa -i els serveis legals de les Corts- hauran de decidir si es compleixen les condicions per avan√ßar en la suspensi√≥ de “mutu propi”, realitzant una lectura estricte del reglament; insten a tramitar el suplicatori, un fet sobre el qual el Suprem ja ha dit que no; o tiben d’imaginaci√≥. Ara per ara, per√≤,¬†els presos electes ja han presentat un recurs contra la decisi√≥ del Tribunal Suprem de denegar la tramitaci√≥ del suplicatori.¬†Hores d’ara, el ventall de possibilitats segueix obert.

El que est√† clar, √©s que la decisi√≥ sobre la suspensi√≥ marcar√† de forma notable l’equilibri de majories al Congr√©s, i que aix√≤ ser√† abans de la votaci√≥ d’investidura de Pedro S√°nchez. En cas que es tir√©s endavant la suspensi√≥, la cambra quedaria amb 346 diputats en comptes de 350, un fet que beneficiaria el l√≠der del PSOE, ja que podria ser investit per 174 vots en comptes de 176. Si aix√≤ fos aix√≠, S√°nchez no necessitaria l’abstenci√≥ dels independentistes per ser investit.

Entrevistar-se amb el rei, el primer pas

L’horitz√≥ dels esdeveniments pol√≠tics seria m√©s ampli, si les cambres decidissin que s’ha de tramitar el suplicatori. Mentre no s’efectua la suspensi√≥, la Constituci√≥ espanyola ja marca -en el seu article 99- un dels primers passos de la nova legislatura: “Despr√©s de cada renovaci√≥ del Congr√©s dels Diputats (…) el rei, pr√®via consulta amb els representants designats pels grups pol√≠tics amb representaci√≥ parlament√†ria, i a trav√©s del president el Congr√©s, proposar√† un candidat a la presid√®ncia del govern espanyol”.

La¬†decisi√≥ sobre la suspensi√≥ marcar√† de forma notable l’equilibri de majories al Congr√©s, abans de la votaci√≥ d’investidura de Pedro S√°nchez

El rei est√† obligat per mandat constitucional a rebre els representants de tots els grups parlamentaris.¬†Seria durant aquest moment que Oriol Junqueras -com a representant d’ERC- i Jordi S√†nchez -en el cas de JxCat- haurien de plantejar la visita al monarca, tornant a situar el debat la seva situaci√≥ privativa de llibertat a¬†l’ull del l’hurac√†. El mateix podria passar mentre no es resolgu√©s el suplicatori. De facto, els presos electes participarien en les sessions parlament√†ries.

El precedent d’Homs i el cas de Nuet

L’any 2016, el Suprem ja va demanar un suplicatori al Congr√©s per Francesc Homs, llavors diputat per Converg√®ncia i Uni√≥. El motiu era la seva participaci√≥ en la preparaci√≥ de la consulta del 9-N, per la qual se’l va condemnar a un any i un mes d’inhabilitaci√≥ per un delicte de desobedi√®ncia. Aix√≤ va permetre que Homs fos jutjat a l’alt tribunal espanyol, precisament per la seva condici√≥ d’aforat fora de Catalunya.

I √©s que, en aquell moment, Homs ja estava processat, com ara tamb√© ho est√† Joan Josep Nuet, actual diputat republic√† al Congr√©s. La causa contra ell va ser remesa al Tribunal Superior de Just√≠cia de Catalunya (TSJC) per part del Suprem, en una pe√ßa separada de l’1-O per delictes de desobedi√®ncia contra els exmembres de la mesa del Parlament -a excepci√≥ de Carme Forcadell-, i contra la l’exdiputada de la CUP, Mireia Boya.

Ara, Nuet √©s l’√ļnic aforat entre les persones que haur√† de jutjar el tribunal catal√†, motiu pel qual la jurisdicci√≥ torna al Suprem, i √©s aquest tribunal qui ha de tramitar el suplicatori al Congr√©s per poder jutjar-lo. Un cas paradigm√†tic, ja que Nuet va ser derivat a Catalunya despr√©s que se’l process√©s des del Suprem, i que ara retornar√† a Madrid per ser l’√ļnic encausat que ser√† jutjat en solitari.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (21-5-2019)
305 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: