TANCS I GRANADES EN PLENA EPIDÈMIA: ESPANYA DISPARA LA DESPESA MILITAR

“Tancs i granades en plena pandèmia: Espanya dispara la despesa militar ”
( NICOLÀS TOMÀS )

Els militars han estat ben presents durant gran part de la pandèmia. No només el llenguatge bèl·lic de la “guerra” contra el coronavirus. Tampoc pel recent soroll de sabres en grups de WhatsApp. Durant dos mesos, van arribar cada dia a les llars de tots els espanyols a través de la televisió, des de la sala de premsa del Palau de La Moncloa. El govern espanyol va bolcar l’Exèrcit, especialment des de la Unitat Militar d’Emergències (UME), a combatre la pandèmia dins les seves possibilitats: desinfectar residències i grans infraestructures. Però, més enllà de l’operació Balmis, les Forces Armades no han aturat la seva activitat ordinària. N’hi ha prou fent una ullada a la despesa militar de l’estat espanyol, que malgrat el virus s’ha disparat a l’alça.

Per una banda, tenim els pressupostos de l’Estat, que plantegen un increment de recursos per al Ministeri de Defensa de cara a l’any que ve, inèdit en temps de pandèmia. Per altra banda, les adjudicacions de l’Estat no s’han aturat ni tan sols sota l’estat d’alarma, sinó que han continuat com si fos un any normal i corrent. ElNacional.cat ha analitzat detingudament les licitacions publicades al Portal de Contractació de l’Estat. És a dir, la despesa que s’ha signat aquest any. Inclouen nous programes especials d’armament per imports multimilionaris.

El cas dels pressupostos és especialment simptomàtic. L’any que ve, gràcies als comptes públics aprovats pel PSOE i Unidas Podemos al Congrés dels Diputats, el Ministeri de Defensa disposarà de 400 milions d’euros més, passant dels 8.642 milions d’enguany als 9.072 milions d’euros. Això suposa un increment de les partides de gairebé el 5 % (similar a la pujada del pressupost de la Casa Reial). I la xifra global s’eleva fins als 10.499 milions d’euros si es tenen en compte les transferències d’altres administracions i altres entitats estatals. Fins i tot disposarà de 25 milions d’euros del pla de recuperació de la Unió Europea pel coronavirus. La partida més grossa és la de personal, amb 5.240 milions d’euros, seguida dels programes especials d’armament, amb 2.341 milions d’euros.
Més de 200 contractes

Però en realitat l’any que ve se seguirà la mateixa tònica que aquest 2020 pandèmic, que no ha servit per tallar l’aixeta a l’Exèrcit. És cert que les Forces Armades van tenir un paper —més o menys important— en les tasques de la lluita contra el coronavirus. No obstant això, la despesa estrictament militar no s’ha aturat si s’analitzen els contractes publicats a la Plataforma de Contractació de l’Estat.

En aquesta anàlisi només s’han seleccionat els contractes del Ministeri de Defensa —i els organismes que en depenen— de les següents cinc categories: armes, munició i les seves parts; vehicles militars i les seves parts; bucs de guerra i les seves parts; aeronaus militars, míssils i naus espacials, i sistemes electrònics militars. D’aquesta manera se n’han exclòs contractes que no tenen a veure directament amb armament o productes de guerra. També s’han deixat fora els serveis.

Així, durant els últims nous mesos, des que es va declarar l’estat d’alarma el 14 de març fins aquest divendres 11 de desembre, el Ministeri de Defensa ha licitat més de dos centenars de contractes per un valor de 2.564 milions d’euros en aquests conceptes. D’aquest total, 2.495 milions d’euros ja han estat adjudicats. Si es compara, l’increment d’adjudicacions és d’un 43,7% respecte el mateix període de l’any passat, quan va situar-se en 1.736 milions d’euros. Algunes poques licitacions que van paralitzar-se inicialment per la pandèmia… Van reactivar-se després de la primera onada. Només alguns exemples dels contractes adjudicats.

L’adjudicació més grossa va ser formalitzada a finals d’estiu, quan Pedro Sánchez arrencava la negociació dels pressupostos recordant la greu crisi econòmica que deixava la pandèmia. Es va negociar durant la primera onada i es va signar a finals d’agost per un valor de 2.100 milions d’euros. L’objecte: “fabricació de vehicles de combat sobre rodes 8×8”. En total, 348 tancs. El contracte se’l va endur la societat Tess Defence SA, per procediment negociat sense concurs, “per considerar que és l’única empresa capacitada tècnicament per al desenvolupament” d’aquests tancs. És una societat conformada per quatre de les principals empreses del sector a Espanya, com Indra Sistemas (que estava negociant fins fa res un ERO amb els seus treballadors). El termini d’execució és de deu anys. La ministra Margarita Robles va qualificar-ho com una “fita històrica” en signar el contracte.

També sense publicitat es va adjudicar un altre contracte a Indra Sistemas. Es tracta d’una licitació per al “desenvolupament, producció i subministrament del sistema de guerra electrònica per als helicòpters NH90”. El valor total de l’adjudicació és de 111 milions d’euros. Es va adjudicar i formalitzar a mitjans de novembre, en plena segona onada del coronavirus, que no ha estat un impediment per a la despesa militar.

En cap moment no s’ha aturat res. Sense anar més lluny, una setmana després de la declaració de l’estat d’alarma el passat mes de març, es va adjudicar un contracte, basat en un acord marc, per a “l’adquisició de granades trencadores per a morter de 120mm”. L’import total del contracte va ser 790.614 euros, amb impostos, que va beneficiar l’empresa Explosivos Alaveses (EXPAL SA). Un dels seus consellers és Rafael L. Bardají, exassessor d’Aznar i gurú de Vox.

I així amb desenes i desenes de contractes que han continuat el seu curs administratiu com si res. Un total superior als 200 contractes que es poden trobar al Portal de Contractació de l’Estat.

Programes multimilionaris que no s’aturen

El contracte per a la fabricació de 348 tancs forma part del que s’anomenen els “programes especials d’armament” (PEA). Què són els PEA? Són programes d’adquisició de sistemes d’armes que es caracteritzen per l’enorme volum de recursos mobilitzats –prefinançats amb crèdits del Ministeri d’Indústria– i pels llargs terminis d’execució. El seu objectiu és la “modernització de les Forces Armades” per fer front als “riscos i amenaces relatius a la defensa de la sobirania espanyola”, i també per complir amb els compromisos internacionals contrets per Espanya en matèria de Defensa, com per exemple amb l’OTAN. Són els programes més ambiciosos de les Forces Armades espanyoles. Des que Pedro Sánchez va arribar a La Moncloa el 2018 se n’han aprovat set nous programes.

Aquests programes estan degudament contemplats i recollits en els pressupostos generals de l’Estat. I, de fet, la inversió en els PEA s’incrementa de cara al 2021 en el projecte de comptes públics que han aconseguit aprovar el PSOE i Unidas Podemos al Congrés dels Diputats. Si per aquest any tenien pressupostats 2.164 milions d’euros, herència dels PGE de Cristóbal Montero, l’any vinent es dispara fins als 2.341 milions d’euros. Són 177 milions d’euros més en programes d’armament, fet que suposa un increment superior al 8%. La formació de Pablo Iglesias va mostrar les seves reticències però no va poder tòrcer el braç a Margarita Robles.

Dels pressupostos del 2021, ja aprovats pel Congrés i a l’espera del Senat, destaquen els 488 milions d’euros destinats a la producció de caces Eurofighter, els 321 milions per als avions A400M, els 280 milions per als helicòpter NH90 o el 218 milions per a les fragates F110, entre altres programes especials.

El Centre Delàs d’Estudis per la Pau va fer un exercici interessant durant la primera onada: comparar-ho amb despesa sanitària. Només amb els diners dels programes de l’Eurofighter i l’A400M es podrien mantenir 25 hospitals i 27.720 llits d’hospital per un any. Amb el submarí S-80 i la fragata F-110, 62.222 infermers i 15.094 metges. Amb l’helicòpter NH90 i els tancs Leopard, muntar 990.712 llits d’UCI i 100.982 respiradors. I amb els blindats VCR 8×8 i els míssils, 146 milions de tests PCR i 736 milions de mascaretes.
Informa:ELNACIONAL.CAT (13-12-2020)

137 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: