TATXO BENET: ONA LLIBRERIA TINDRÀ LA MATEIXA INFRASTRUCTURA QUE AMAZON

Tatxo Benet i Ferran (1957), soci de Mediapro i mecenes cultural, ha estat fa poc a l’UCI de l’Hospital ClĂ­nic de Barcelona, on ha superat la Covid-19. El senyor Benet tambĂ© Ă©s notĂ­cia perquĂš Ă©s a punt de reobrir la llibreria Ona, la histĂČrica llibreria especialitzada en llibres en catalĂ  que ha comprat. L’empresari no va poder inaugurar el nou local de 1.000 metres quadrats el 15 d’abril per culpa del confinament. De moment, preveuen d’obrir la botiga electrĂČnica a final de maig, i Benet la vol fer competir amb Amazon. En aquesta entrevista telefĂČnica amb VilaWeb, Tatxo Benet parla, des de les golfes de casa on viu aĂŻllat aquests dies, de la Covid-19, de la llibreria Ona i de la manera com la multinacional Mediapro, especialitzada en directes, s’ha adaptat al confinament. Benet, molt actiu al seu perfil de Twitter, tambĂ© valora polĂ­ticament el moment present.

( ANDREU BARNILS )

—Com us trobeu, desprĂ©s d’haver passat la Covid-19 a l’Hospital ClĂ­nic?
—Em trobo bĂ©. Continuo aĂŻllat a les golfes de casa. Els metges consideren que Ă©s mĂ©s prudent, per les analĂ­tiques i marcadors que m’han fet, que continuĂŻ aĂŻllat tot i l’alta que em van donar. Tinc alguns marcadors elevats, no nomĂ©s del virus.

—Esteu serù de cap?
—A l’Hospital ClĂ­nic no vaig perdre mai el coneixement ni em van sedar. SĂłc una persona amb alta capacitat de concentraciĂł i sĂ© focalitzar-me en allĂČ necessari. Quan vaig veure que el pas segĂŒent a l’UCI era que m’intubessin vaig tenir clar que no ho havia de fer. PerquĂš sabia que, un cop t’intuben i et seden, la meitat se’n surt i l’altra meitat, no. Era un cara o creu. Vaig agafar una postura que m’anĂ©s bĂ©, i vaig intentar convertir un acte reflex com Ă©s respirar (inspirar i expirar) en un acte voluntari i conscient. Hores i hores concentrat i serĂš de cap, sĂ­. Em devia anar bĂ© ser nedador.

—Nedador?
—Jo faig nataciĂł de llarga distĂ ncia. He travessat dues vegades l’estret de Gibraltar, he fet les catorze hores de Mallorca-Menorca. I el Capri-NĂ pols. Tot aixĂČ em va ajudar a l’hora de respirar concentrat i posar-hi de la meva part.

—I de dins l’UCI, quĂš mĂ©s en recordeu?
—Bob Dylan. L’escolto molt. Ell acabava de treure una cançó nova, dos dies abans que m’ingressessin. Una cançó de 17 minuts, ‘Murder must foul.‘ Me la posava, sol a l’UCI, en l’altaveu de l’iPhone. M’acompanya en la respiraciĂł. Quan ja vaig estar millor, fins i tot vaig encendre la televisiĂł, que tenia dins l’UCI. I tambĂ© llegia molt.

—I quù llegíeu?
—Les memĂČries de Joan Margarit: Per tenir casa cal guanyar la guerra (Grup 62). I, desprĂ©s, un llibre força divertit sobre llengua, que Ă©s un tema que m’agrada: El castellĂ , la llengua del costat (Grup 62), d’Enric GomĂ . Molt divertit. M’ho vaig passar bĂ©, aquesta Ă©s la veritat. I ara vull llegir Boulder (Club Editor), d’Eva Baltasar, i Guillem (Ara Llibres), de NĂșria Cadenes. TambĂ© m’agrada llegir la col·lecciĂł Petits Plaers de Viena Editorial, narracions curtes que es llegeixen amb una o dues tardes. ClĂ ssics del segle XIX i XX molt ben escollits i traduĂŻts.

—Heu comprat la llibreria Ona, especialitzada en llibres en català. Quan obrireu el nou local?
—La inauguraciĂł era prevista el 15 d’abril. Per tant, estĂ  acabada, tret de quatre detalls. I quan els comerços puguin obrir, decidirem quĂš fem. Si ens diuen que podem obrir, perĂČ nomĂ©s entrant-hi la meitat de la gent, ens ho pensarem, que potser volem fer la inauguraciĂł mĂ©s bonica. SĂ­ que posarem en marxa la llibreria virtual, per internet. Volem que sigui molt potent. Hem fet un intent d’arribar per Sant Jordi, perĂČ no m’he volgut arriscar a obrir i que no funcionĂ©s bĂ©. A mitjan maig, crec que obrirem. Vull que sigui molt potent. I assequible. I tindrem la mateixa infrastructura que Amazon, i per aixĂČ el llibre et pot arribar al cap d’unes quantes hores.

—Arreu del món?
—És clar que sĂ­. Arreu del mĂłn. I sense problemes. I penseu que a Amazon no tens una manera cĂČmoda de buscar llibres en el teu idioma. L’altre dia, vaig buscar ‘Pitarra‘, i la primera cosa que em va sortir van ser dues garrafes d’oli. No ens passarĂ . A tu et sortirĂ  SerafĂ­ Pitarra. I quan hi entris, tindrĂ s recomanacions. Amazon a mi no em recomana mai llibres en catalĂ . Mai de la vida. De fet, a Amazon la literatura catalana Ă©s dins l’espanyola. És una cosa molt estranya, aixĂČ que fan. I en un clic tindrĂ s el mateix servei que tens a Amazon.

—La llibreria Ona clĂ ssica nomĂ©s era de llibres en catalĂ . Ara tambĂ©?
—Ara tambĂ©. SerĂ  de llibres en catalĂ . PerĂČ tambĂ© mirem de tenir obres d’autors en catalĂ  traduĂŻts a altres idiomes, com l’anglĂšs. Trobareu MercĂš Rodoreda en anglĂšs. En espanyol, no. No farem llibres en espanyol. PerĂČ davant hi ha la llibreria Laie, que us el vendran. Nosaltres serem llibreria especialitzada en catalĂ , com n’hi ha d’especialitzades en viatges. O angleses. Creiem que si comencem a oferir llibres en castellĂ , direm a la gent que el catalĂ  no cal. Amb un idioma normalitzat, seria una altra cosa. PerĂČ no Ă©s el cas.

—Metres quadrats de la llibreria?
—Mil metres quadrats. Hi ha la llibreria prĂČpiament dita. DesprĂ©s, la Bookeria, amb uns 15.000 llibres de segona mĂ  que podreu agafar i tornar a deixar, i on hi haurĂ  un escenari per a fer presentacions, concerts i el que calgui. DesprĂ©s, una Ă rea dedicada al llibre infantil i juvenil. I l’Ars Libris, un espai per al llibre com a objecte d’art. Peces que poden anar dels cinc euros als mil. I finalment, un apartat per a fer classes, seminaris i tallers amb la gent del Laboratori de Lletres.

—Sou soci i directiu de Mediapro, multinacional audiovisual. Com us ha afectat la Covid-19, a l’empresa?
—Per nosaltres, una part molt important Ă©s produir esdeveniments en directe. Unitats mĂČbils. En aixĂČ som una de les primeres empreses del mĂłn. Doncs, des de fa un mes i mig, no en fem cap. Cap. FĂšiem tots els partits de totes les lligues de futbol d’Espanya, Portugal, GrĂšcia, Turquia, ItĂ lia, BolĂ­via, ColĂČmbia, Xile, fins a setze paĂŻsos. Ha quedat a zero.

—Mediapro tambĂ© tĂ© telecomunicacions i satĂšl·lits. AixĂČ tambĂ© s’ha aturat?
—Algunes coses sĂ­, unes altres no. PerquĂš hem fet teletreball. PerĂČ no parlo de fer teletreball com els directius de banc, que des de casa es connecten amb l’ordinador de l’oficina i no tenen cap problema. Parlo de coses mĂ©s complexes. Com fer un doblatge des de casa. O els operadors de continuĂŻtat, que fan la feina des de casa. La gent que mira que els canals de televisiĂł emetin allĂČ que toca quan toca. Nosaltres tenim cent canals de televisiĂł. I en fem la continuĂŻtat, com el canal de la Fox, des de casa. O l’ediciĂł de programes. Per a nosaltres, parlar de teletreball Ă©s força mĂ©s complex que per a uns altres.

—Heu fet cap ERTO, a Mediapro?
—Hem fet un ERTO de 1.200 persones, d’una plantilla de gairebĂ© 8.000 treballadors. Gent repartida per tot el mĂłn, tot i que bĂ sicament treballen a Catalunya i l’estat. Ja vam anunciar que l’empresa compensaria els companys afectats per l’ERTO perquĂš els qui cobren menys de 1.500 euros cobressin el 100%, i els altres el 75%. A mĂ©s, els salaris superiors a 80.000 euros s’han retallat entre un 15% i un 25% el sou. I d’aquesta manera hem pogut equilibrar.

—La lectura política de la Covid-19, quina seria, segons Tatxo Benet?
—Jo estic en contra que es facin retallades en sanitat, perĂČ estic segur que sense retallades, d’UCI tampoc no n’haguĂ©ssim tingut prou per a afrontar aquesta situaciĂł. Ha estat una situaciĂł molt excepcional. PerĂČ sĂ­ que crec que la situaciĂł es pot aprofitar polĂ­ticament, i centrar-nos en quatre prioritats. Primera, destinar mĂ©s diners a sanitat, tant en personal com infrastructures. Ara Ă©s el moment, i per als polĂ­tics serĂ  malvist no destinar diners a sanitat. Segona: la investigaciĂł cientĂ­fica. Prendre-s’ho seriosament. En tercer lloc, educaciĂł, sobretot a partir dels tres anys. I la quarta porta: hem de ser mĂ©s industrials. Fabricar coses aquĂ­. Tenir coses aquĂ­. Fer-ho. Ara Ă©s el moment d’invertir en aquestes Ă rees. El moment polĂ­tic Ă©s ara.

—Heu llegit l’editorial de Le Monde elogiant el federalisme alemany i criticant el centralisme francùs?
—No. Ho farĂ©. SĂ­ que vaig veure uns articles a El PaĂ­s que feien grans elogis al model federal alemany. Una cosa Ă©s evident: Espanya, que tenia una estructura que podia haver convertit en federal, o aprofundir-la, o com a mĂ­nim mantenir-la, quĂš ha fet en aquesta crisi? Ha agafat tot el poder cap al centre. En lloc de ser Alemanya, convertir-se en França. Ha estat la gran ocasiĂł perduda per a la gent federalista. Aquest govern, que es diu federalista, fa miques tot el sistema autonĂČmic, que fa quaranta anys que existeix, per a ser centralista. Els federalistes no es creuen ni el model federal, ni el model autonĂČmic, ni res de res. És com aquell senyor que diu que Ă©s ateu i quan ha de morir es confessa. VostĂš no ha estat mai ateu! AixĂČ implica que aquesta gent no ens diu allĂČ que realment pensa. Recordeu la primera compareixença de premsa que van fer: les paraules que van fer servir van ser: ens convertim en comandament Ășnic. ‘Mando Ășnico’. I el senyor Salvador Illa serĂ  l’autoritat competent. ‘Autoridad competente’ Ă©s el que va dir Tejero el 23-F. Aquestes paraules sĂłn pur franquisme.

—Al vostre perfil de Twitter us he vist indignat amb la censura del govern espanyol.
—MĂ©s que indignat, amb les paraules del general de la GuĂ rdia Civil (minimitzem les crĂ­tiques al govern). MĂ©s que indignat perquĂš desprĂ©s es descobreixi que, efectivament, havien enviat l’ordre a les comandĂ ncies. I mĂ©s que indignat per les gravĂ­ssimes paraules de CelaĂĄ, que demostraven un total menyspreu per la llibertat d’expressiĂł. El que mĂ©s em molesta Ă©s la poca reacciĂł de la gent contra aquest atac a les llibertats de la gent. Els Ășnics diaris que van posar a portada les paraules del general van ser El Mundo i la RazĂłn, i no recordo si l’ABC tambĂ©. I no les van posar per defensors de la llibertat d’expressiĂł, que segurament no ho sĂłn, sinĂł perquĂš ja els anava bĂ© per atacar el govern. PerĂČ ni El PaĂ­s, ni La Vanguardia, ni l’Ara, ni l’Avui, ni El PeriĂłdico no van posar a portada un escĂ ndol tan gros com aquest: que l’estat major de la GuĂ rdia Civil digui que es monitoren les xarxes per minimitzar el clima contra el govern. PerĂČ quĂš Ă©s, aixĂČ? AixĂČ sĂ­ que ho trobo greu. Vol dir que els mitjans, i la poblaciĂł, ja no ho troben tan greu. Accepten que hi hagi un grau de control i restricciĂł a les llibertats. Ho pagarem. Tot aixĂČ va començar amb la retallada de llibertats amb el cas catalĂ . AllĂ  es va començar a acceptar que la unitat d’Espanya estava per sobre de la constituciĂł i que sĂ­ que es podien vulnerar la llibertat d’expressiĂł, reuniĂł i expressiĂł. Em sembla gravĂ­ssim que no hi hagi hagut cap reacciĂł dels mitjans de comunicaciĂł.

—He vist que heu fet una donació a l’hospital Arnau de Vilanova. Per quù?
—CoincidĂšncia. AixĂČ ve del meu germĂ  gran, que hi ha estat ingressat. Per sort, ara Ă©s al ClĂ­nic i segurament sortirĂ  la setmana que ve. Jo hi anava cada dia, o cada dos dies, i el personal de l’Arnau de Vilanova va ser magnĂ­fic. Vaig voler ajudar i fer-hi una donaciĂł. I em van dir que els feia falta l’aparell que fa radiografies portĂ tils. Amb aquest aparell no cal que el pacient vagi a Raig-X, i no es crea el coll d’ampolla esperant. Ho vaig viure personalment al ClĂ­nic. I va molt bĂ©.
Informa:VILAWEB.CAT (25-5-2020)

186 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: