TÉ RAÓ LA JUTGESSA DE GUÀRDIA ?

“Té raó la jutgessa de guàrdia? ”
Davant la controvertida decisió de la jutgessa de guàrdia de no ratificar el confinament decretat per la Generalitat de Catalunya, preguntem a distints juristes si els seus arguments són o no els més correctes.
( MANUEL LILLO )

La compareixença del president Quim Torra en què assegurava que “no acceptarien” la decisió de la jutgessa de guàrdia esdevenia, per a molts, l’enèsima desobediència del cap del Govern català. Per a altres, però, amb desobediència o sense, el president estava fent el que calia: mirar de salvar les vides a còpia de contenir el coronavirus.

El Govern espanyol, lluny d’entrar al xoc, va recomanar els ciutadans del Segrià, a través del ministre de Sanitat Salvador Illa, que obeïren les recomanacions de la Generalitat. Per tant, el conflicte es limita, aquesta vegada, a la controvèrsia entre les interpretacions que es fan des del Govern Català i des del jutjat d’instrucció número 1 de Lleida, qui va decidir no ratificar el confinament decretat per l’executiu per considerar la mesura com “desproporcionada” i “restrictiva de drets”.

“Es pot decretar un confinament a través de decrets llei, però hi ha un precedent recent, que és el que es va fer a la Conca d’Òdena en base a la normativa sanitària”, recorda Jaume Alonso-Cuevillas, advocat i catedràtic de Dret Processal en la Universitat de Barcelona. El també diputat de Junts per Catalunya diferencia el cas del Segrià de l’anteriorment esmentat pel fet que el més recent s’ha hagut d’enfrontar a un recurs, cosa que no va passar en el cas de la Conca d’Òdena, que no va ser denunciat. “Molt em temo que la raó és política, però no ho puc assegurar”.

Qui va presentar el recurs, l’advocat lleidatà Jorge Culleré, demanava aixecar el confinament per considerar que les mesures establertes per part de la Generalitat eren “nul·les de ple dret”, i demanava actuar directament sobre els brots “sense perjudicar tota la comarca”, atès que, explicava, estaven controlats.

Jaume Bosch, membre del l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona i exdiputat d’Iniciativa per Catalunya pensa que la jutgessa de guàrdia sembla tindre arguments per poder defensar la seua decisió. “Altra cosa és que, atesa la situació, la jutgessa hauria pogut dir que no suspèn res de forma immediata fins que no s’aclareixi tot per evitar una situació de buit legal”.

Segons Bosch, el Govern espanyol “tampoc pot ordenar cap confinament domiciliari si no hi ha estat d’alarma”. Explica que “el confinament perimetral”, que no exigeix el tancament d’establiments ni de comerços i que limita les entrades i les eixides de llocs concrets, “l’accepten els tribunals perquè el consideren una restricció mínima”. És aquest tipus de confinament el que es va fer a la Conca d’Òdena, cosa que el diferenciaria del cas del Segrià, segons Bosch. “Si dius que només pots sortir de casa per anar a comprar i treballar, queda afectat un dret fonamental, i està establert que, per suspendre drets fonamentals, cal l’estat d’excepció o de setge”. L’exdiputat pensa que “hagués sigut més senzill demanar que el Govern espanyol decretés l’Estat d’alarma a Catalunya fent responsable el president Torra com a autoritat competent”, tot i que “Torra no podria demanar l’estat d’alarma, perquè entraria en contradicció amb el vot contrari de la seva formació, Junts per Catalunya, a totes les pròrrogues”.

Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional en la Universitat de Barcelona, considera que la jutgessa s’ha equivocat. “Hi hauria una interpretació possible favorable a les competències de la Generalitat de Catalunya. Cal recordar que abans d’entrar en estat d’alarma, 400 persones van ser confinades en un hotel a Tenerife, i l’autoritat judicial ho va ratificar. El confinament de 400 persones en un hotel és un confinament domiciliari: tant se val que siguin 400, 150.000 o quatre persones. Per tant, la jutgessa hauria pogut resoldre favorablement a la decisió de la Generalitat”.

Arbós també discrepa de la interlocutòria quan fa referència a la necessitat de la vigència d’un estat d’alarma per dur a terme una decisió com aquesta. “Si entenem que el confinament domiciliari és la suspensió del dret a la llibertat de circulació, això s’ha de fer, segons la Constitució, a través de l’estat d’excepció, que a més a més no parla, en l’article 20, de suspendre la llibertat de circulació, sinó de reduir-la dràsticament, cosa que és molt distinta”. El catedràtic de Dret Constitucional interpreta que “els poders públics han de preservar els drets, el dret a la vida, i quan hi ha una pandèmia d’aquestes característiques, la passivitat no és admissible”. Per això, tot i recordar que “no hi ha marc legal”, Arbós justifica l’acció de les autoritats polítiques catalanes per preservar el dret a la vida “sempre i quan ho facin des d’un punt de vista científics”.

Alhora, aquest catedràtic matisa que el confinament de la Conca d’Òdena es va fer “de manera explícita citant la legislació catalana i determinant-ne les competències, mentre que en el cas del Segrià s’ha fet de manera equivocada, invocant resolucions d’un òrgan tècnic com ho és el PROCICAT i citant la fase de la represa del decret del president, on es diu que els consellers de Salut i d’Interior podran prendre les mesures que considerin oportunes”. Arbós pensa que “si s’haguessin explicitat les competències en el preàmbul en comptes d’aparentar que tiren pel dret, i ho haguessin acompanyat d’un informe mèdic per justificar el caràcter de la mesura, potser el resultat hauria estat un altre
Informa:ELTEMPS.CAT (14-7-2020)

121 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: