“TENIM DRETS”, LA DEFENSA DELS DRETS LINGÜÍSTICS AL PAÍS VALENCIÀ

“Un instrument per defensar (còmodament) els drets lingüístics ”
Amb l’objectiu de facilitar les denúncies per discriminacions lingüístiques, Acció Cultural del País Valencià ha llençat la ferramenta digital Tenim drets!. A través d’aquesta plataforma en xarxa, l’entitat s’ofereix per canalitzar les denúncies per vulneració dels drets dels catalanoparlants i realitzar altres tràmits burocràtics en llengua pròpia, com corregir-se els cognoms. La web també proporciona informació als usuaris sobre els seus drets lingüístics i desmunta tòpics respecte l’ús de català.
( MOISÉS PÉREZ )

Com si es tractara d’una febra que afecta diversos professionals de la sanitat valenciana, els hospitals i els centres de salut del País Valencià s’han convertit en un escenari propici perquè els catalanoparlants siguen víctimes de discriminació lingüística. Pacients com ara l’escriptora Mònica Richard, la periodista Núria Cadenes o Lorena Fababú han patit la intolerància de facultatius que obvien la cooficialitat del català arreu de tot el territori valencià. Unes vulneracions dels drets lingüístics que, fins i tot, han suposat un calvari judicial per a les pròpies afectades, a causa de les envestides judicials dels sanitaris que han comès actituds catalanòfobes.

La memòria de l’Oficina dels Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana de l’any 2018 evidència, de fet, la concentració elevada de denúncies en l’àmbit sanitari. «El nombre més gran d’incidències ha tingut lloc a l’àmbit de la sanitat pública, on les persones se senten, amb independència de la llengua parlada, especialment vulnerables. Una situació que s’agreuja en el cas de trobar-se amb actituds hostils per part del personal mèdic i d’atenció sanitària pel que fa a l’ús de la llengua pròpia», assenyalava l’informe de l’organisme públic.

Al País Valencià, però, moltes discriminacions lingüístiques acaben perdent-se en el complicat laberint burocràtic per tramitar la queixa, es notifiquen únicament a les xarxes socials durant el període de més malestar o queden com a una desagradable anècdota per la manca de conscienciació dels catalanoparlants. Amb l’objectiu de combatre els factors que frustren la presentació de més denúncies i facilitar-ne el registre a l’administració, Acció Cultural del País Valencià ha llençat el portal Tenim drets.

«Aquest web permet presentar de manera senzilla una denúncia a les víctimes de discriminacions lingüístiques, és a dir, possibilita a l’afectat registrar la seua queixa i que siga Acció Cultural del País Valencià l’encarregada de fer el tràmit a l’administració», ha explicat Alfons Esteve, cap tècnic del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València i integrant de la junta directiva de l’entitat que treballa per la llengua i la cultura al territori valencià, en la presentació davant els mitjans de comunicació. «Es tracta d’una ferramenta digital, en la qual l’usuari pot accedir en pocs clics a informació sobre quins són els drets lingüístics bàsics, així com desmuntar amb documentació tòpics falsos com ara que s’ha d’usar el castellà perquè ho determina la Constitució Espanyola», ha indicat.

El mecanisme en xarxa, a més, inclou altres serveis com ara una guia per saber com pots relacionar-te plenament en català amb les diferents administracions radicades al País Valencià o gestionar tràmits de l’àmbit mercantil en la llengua pròpia. «L’eina també permet traduir els teus cognoms al valencià o corregir-los a l’estàndard lingüístic en cas que els tingues escrits incorrectament. En aquestes situacions, la web facilita tota la informació sobre els processos i s’erigeix en intermediària al visitant per agilitzar els tràmits amb l’administració corresponent», ha apuntat.

«El portal forma part de la doble feina que realitza Acció Cultural del País Valencià. Per una banda, s’erigeix en una entitat útil per als ciutadans per facilitar l’accés a la documentació i els tràmits relacionats en la defensa dels drets lingüístics. I per l’altra, elabora propostes de normatives perquè la llei assegure la igualtat entre els valencianoparlants i els castellanoparlants», ha afirmat Toni Gisbert, portaveu d’Acció Cultural del País Valencià. «Una igualtat lingüística que està garantida a l’Estatut d’Autonomia, però que s’incompleix constantment, tal com mostren les denúncies per vulneracions lingüístiques», ha agregat.

Gisbert, de fet, ha recordat que «una llengua només persisteix si té un ús social». «Per mantenir viu el valencià, ens cal una llei d’igualtat lingüística que regule els drets dels valencianoparlants en l’àmbit social, un extrem que la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià no contempla», ha argumentat. «Ens cal eixamplar la regulació dels drets lingüístics en àmbits com ara el comerç, on els valencianoparlants ens sentim desprotegits. El nostre model es basa en la disponibilitat lingüística, és a dir, en què les persones de cara al públic sàpiguen almenys la llengua pròpia per evitar canvis lingüístics que van en contra de l’ús social del valencià», ha defensat Francesc Esteve, cap de l’Àrea de Recursos Lingüístics del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València i membre de l’entitat cultural.

«Nosaltres ens hem basat en la llei LGTBI aprovada pel Consell per establir en la proposta de llei un règim de sancions perquè les discriminacions lingüístiques no queden impunes», ha remarcat, qui ha destacat «com sempre són els valencianoparlants aquells que cedeixen per evitar maldecaps». «D’aquesta manera, estem renunciant als nostres drets lingüístics», ha lamentat Alfons Esteve. «És fonamental conscienciar als valencianoparlants dels seus drets», ha insistit. «Les discriminacions per raons de llengua als valencianoparlants estan tan interioritzades que les denúncies recollides a la memòria de l’Oficina de Drets Lingüístics són reduïdes», ha complementat Gisbert.

«Això no és culpa del Govern valencià. Ens cal reflexionar a la societat civil», ha etzibat en la presentació pública posterior a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, la qual ha comptat amb la presència de la directora de l’organisme, Katia Uchán. «Aquesta tendència de poques denúncies s’ha revertit durant l’any 2019. Estem experimentant un creixement important», ha assenyalat la responsable de l’Oficina de Drets Lingüístics, qui ha explicat de manera detallada el seu funcionament. «La nostra missió és vetlar perquè es complisca la normativa i sensibilitzar respecte de les discriminacions i agressions lingüístiques que sofreixen els valencianoparlants», ha recordat.

«Des d’Acció Cultural del País Valencià, estem fent la nostra feina de ser una entitat útil amb la creació d’eines que faciliten el registre de denúncies. També amb la redacció de propostes detallades perquè les formacions del Botànic puguen instaurar marcs jurídics que asseguren la defensa dels drets lingüístics», ha reivindicat Gisbert. I ha demanat a les forces progressistes que governen la Generalitat Valenciana: «Valorem positivament la continuïtat del Botànic, però cal passar de la retòrica als fets. El Consell ha d’impulsar la llei d’igualtat lingüística, executar l’acord de reciprocitat amb TV3, instaurar la competència lingüística i entrar a l’Institut Ramon Llull. Després d’una legislatura en blanc, una altra sense complir amb aquestes premisses seria decebedora».
Informa:ELTEMPS.CAT (19-12-2019)

164 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: