TENSES RELACIONS ENTRE L’ANC I ELS PARTITS: PONTS QUE TRONTOLLEN

  • (¬† ¬†OSCAR PALAU¬† ¬† )

 

Falta menys d‚Äôun mes per a una Diada clau que far√† de term√≤metre per cali¬≠brar fins a quin punt es man¬≠te¬≠nen els alts nivells de mobi¬≠lit¬≠zaci√≥ mos¬≠trats l‚Äô√ļltim decenni per l‚Äôinde¬≠pen¬≠den¬≠tisme, i sem¬≠bla evi¬≠dent, tot i les cons¬≠tants cri¬≠des a la uni¬≠tat des de tots els sec¬≠tors, que s‚Äôhi arri¬≠bar√† en un dels moments m√©s ten¬≠sos de les rela¬≠ci¬≠ons entre l‚ÄôANC i els par¬≠tits, als quals per pri¬≠mer cop no reser¬≠var√† espai a la cap√ßalera com a pro¬≠testa pre¬≠ci¬≠sa¬≠ment per la seva falta d‚Äôuni¬≠tat, ni tan sols estrat√®gica, per cami¬≠nar cap a la Rep√ļblica. Despr√©s d‚Äôuna pri¬≠mera engan¬≠xada quan els excon¬≠se¬≠llers Josep Huguet i Anna Sim√≥ anun¬≠ci¬≠a¬≠ven que no hi ani¬≠ran ‚Äúper la m√ļsica anti¬≠par¬≠tits i en espe¬≠cial anti-ERC‚ÄĚ que detec¬≠ten ‚Äďpol√®mica que ning√ļ m√©s per ara ha secun¬≠dat, i que es va¬†arre¬≠glar¬†amb una com¬≠pa¬≠rei¬≠xen√ßa con¬≠junta d‚Äô√ímnium i l‚ÄôANC, i decla¬≠ra¬≠ci¬≠ons de diri¬≠gents del govern per treure-hi import√†ncia‚Äď, l‚Äô√ļltima prova que l‚Äôambi¬≠ent con¬≠ti¬≠nua enra¬≠rit √©s la dura i in√®dita repri¬≠menda fa uns dies a RAC1 d‚Äôun altre t√≤tem d‚ÄôERC, Joan Tard√†, que va dir que l‚Äôenti¬≠tat ‚Äďde la qual √©s i con¬≠ti¬≠nuar√† sent soci‚Äď ‚Äús‚Äôequi¬≠voca‚ÄĚ amb les cr√≠tiques cont√≠nues a les for¬≠ces pol√≠tiques i la va acu¬≠sar d‚Äôesde¬≠ve¬≠nir ‚Äúun con¬≠tra¬≠po¬≠der que, en lloc de faci¬≠li¬≠tar l‚Äôacu¬≠mu¬≠laci√≥ de for¬≠ces, est√† per¬≠ver¬≠tint la volun¬≠tat di√†fana que ha tin¬≠gut l‚Äôinde¬≠pen¬≠den¬≠tisme de ser fle¬≠xi¬≠ble i obert‚ÄĚ. ‚ÄúNo acabo d‚Äôenten¬≠dre la pell fina d‚Äôun sec¬≠tor con¬≠cret‚ÄĚ, res¬≠po¬≠nia l‚Äôendem√†, en al¬∑lusi√≥ a ERC, la mateixa pre¬≠si¬≠denta, Eli¬≠senda Palu¬≠zie, que recor¬≠dava que ‚Äúl‚Äôess√®ncia‚ÄĚ de l‚ÄôANC des de sem¬≠pre ha estat mirar de con¬≠di¬≠ci¬≠o¬≠nar l‚Äôagenda pol√≠tica ‚Äúdes de fora‚ÄĚ, des de la ‚Äúneu¬≠tra¬≠li¬≠tat i l‚Äôapar¬≠ti¬≠disme‚ÄĚ. Tamb√© el con¬≠se¬≠ller de Ter¬≠ri¬≠tori, Dami√† Cal¬≠vet, aquesta set¬≠mana li feia cos¬≠tat, ja que troba ‚Äúuna riquesa‚ÄĚ que les enti¬≠tats facin de con¬≠tra¬≠po¬≠der: ‚ÄúQue l‚ÄôANC ens digui que ens hem de mobi¬≠lit¬≠zar em sem¬≠bla per¬≠fecte, mal ani¬≠ria si tot es dict√©s des dels governs‚ÄĚ, tan¬≠cava.

 

Hist√≤ries d’alts i baixos¬†

 

En tot cas, la de les rela¬≠ci¬≠ons entre un movi¬≠ment civil com l‚ÄôAssem¬≠blea i els pol√≠tics √©s una hist√≤ria plena d‚Äôalts i bai¬≠xos, de des¬≠con¬≠fi¬≠an¬≠ces i intents mutus d‚Äôinter¬≠ve¬≠nir a casa de l‚Äôaltre. Despr√©s d‚Äôun nai¬≠xe¬≠ment, el mar√ß del 2012, amb un impacte dis¬≠cret, el¬†boom¬†de l‚ÄôANC arran de l‚Äô√®xit de la mani¬≠fes¬≠taci√≥ d‚Äôaque¬≠lla Diada, con¬≠si¬≠de¬≠rat el punt de par¬≠tida del proc√©s sobi¬≠ra¬≠nista, va fer que els par¬≠tits hi veies¬≠sin un emer¬≠gent con¬≠tra¬≠po¬≠der i es mogues¬≠sin per mirar d‚Äôinfluir-hi, i m√©s veient que la capa¬≠ci¬≠tat de mobi¬≠lit¬≠zaci√≥ anava a m√©s en els anys seg√ľents. Amb aix√≤, la pri¬≠mera topada relle¬≠vant, recor¬≠dada per la mateixa Palu¬≠zie, es produ√Įa l‚Äôoctu¬≠bre del 2014, quan, en una gran mani¬≠fes¬≠taci√≥ a la pla√ßa de Cata¬≠lu¬≠nya, i en plena decepci√≥ perqu√® la con¬≠sulta del 9-N s‚Äôhavia rebai¬≠xat a proc√©s par¬≠ti¬≠ci¬≠pa¬≠tiu, la pre¬≠si¬≠denta de l‚ÄôANC, Carme For¬≠ca¬≠dell, va exi¬≠gir la con¬≠vo¬≠cat√≤ria d‚Äôelec¬≠ci¬≠ons ple¬≠bis¬≠cit√†ries ‚Äúen un ter¬≠mini de tres mesos‚ÄĚ, al ja fam√≥s crit de ‚ÄúPre¬≠si¬≠dent, posi les urnes!‚ÄĚ. ERC, per qui havia estat regi¬≠dora a Saba¬≠dell, va aplau¬≠dir fort, per√≤ el dis¬≠curs no va agra¬≠dar gens a l‚Äô√ļnic a qui cor¬≠res¬≠po¬≠nia la decisi√≥, el pre¬≠si¬≠dent Mas, ni per extensi√≥ al seu par¬≠tit, CiU.

En els mesos seg√ľents, van cr√©ixer les veus dins l‚ÄôANC, de fun¬≠da¬≠dors com Pere Pug√®s o del vice¬≠pre¬≠si¬≠dent Jaume Mar¬≠fany, cr√≠tiques amb els par¬≠tits i favo¬≠ra¬≠bles a la uni¬≠tat d‚Äôacci√≥, fins al punt de mani¬≠o¬≠brar, fet que va ence¬≠tar veri¬≠ta¬≠bles guer¬≠res inter¬≠nes, per des¬≠em¬≠pa¬≠lle¬≠gar-se de la seva ascend√®ncia. Sobre¬≠tot la d‚ÄôERC, que es resis¬≠tia a una llista √ļnica per anar al final¬≠ment con¬≠vo¬≠cat 27-S… El mateix Pug√®s recor¬≠dava aquests dies en un arti¬≠cle a Vilaweb ‚Äďen qu√® retreia les parau¬≠les de Tard√†, i per extensi√≥ el nou paper del seu par¬≠tit‚Äď que l‚ÄôANC va inten¬≠tar des del prin¬≠cipi nodrir-se ‚Äúd‚Äôespe¬≠rits lliu¬≠res, des¬≠lli¬≠gats dels apa¬≠rells dels par¬≠tits‚ÄĚ, per tenir-los de cos¬≠tat si mai arri¬≠bava ‚Äúun xoc d‚Äôinteres¬≠sos‚ÄĚ amb el ‚Äúmovi¬≠ment popu¬≠lar‚ÄĚ. De fet, la pri¬≠ma¬≠vera del 2015, aquest sec¬≠tor, avui pro¬≠per a les tesis de la Crida, fins i tot va amena√ßar que, si no es posa¬≠ven d‚Äôacord, impul¬≠sa¬≠ria una can¬≠di¬≠da¬≠tura pr√≤pia de l‚ÄôANC, tot i que al final la sang no va arri¬≠bar al riu, ja que Mas va aca¬≠bar con¬≠ven¬≠cent Jun¬≠que¬≠ras per for¬≠mar Junts pel S√≠. I amb un paper des¬≠ta¬≠cat de l‚Äôenti¬≠tat en l‚Äôacord, ja que For¬≠ca¬≠dell en va ser la n√ļmero 2, i despr√©s va ser pro¬≠po¬≠sada i ele¬≠gida pre¬≠si¬≠denta del Par¬≠la¬≠ment.

√Čs clar que si a ella l‚Äôacu¬≠sa¬≠ven de repre¬≠sen¬≠tar el m√≥n d‚ÄôERC, qui va acon¬≠se¬≠guir relle¬≠var-la, per b√© que fins a dos cops li va gua¬≠nyar les elec¬≠ci¬≠ons Liz Cas¬≠tro, va ser Jordi S√†nchez, que, tot i que havia estat a ICV, arri¬≠bava ava¬≠lat pel sec¬≠tor con¬≠ver¬≠gent. Amb els recels, doncs, ara a l‚Äôaltre cant√≥, S√†nchez va comen√ßar, aix√≤ s√≠, una etapa de rela¬≠tiva pau interna, tamb√© amb els par¬≠tits, ja que, amb un per¬≠fil m√©s pol√≠tic, pro¬≠per a Mas i despr√©s a Puig¬≠de¬≠mont, es va allu¬≠nyar del car¬≠rer i es va atan¬≠sar als des¬≠pat¬≠xos, on va acon¬≠se¬≠guir fer tri¬≠om¬≠far la idea d‚Äôun refer√®ndum uni¬≠la¬≠te¬≠ral que no figu¬≠rava en el full de ruta de Junts pel S√≠. A par¬≠tir d‚Äôaqu√≠, junt amb Jordi Cui¬≠xart, pre¬≠si¬≠dent d‚Äô√ímnium, amb qui van man¬≠te¬≠nir la uni¬≠tat mos¬≠trada per For¬≠ca¬≠dell i la mala¬≠gua¬≠nyada Muriel Casals, es van arro¬≠man¬≠gar i van for¬≠mar part, amb el govern i els par¬≠tits, del nucli dur de l‚Äôorga¬≠nit¬≠zaci√≥, l‚Äôano¬≠me¬≠nat ‚Äúestat major‚ÄĚ, per pro¬≠ta¬≠go¬≠nit¬≠zar aix√≠ els moments en qu√®, sens dubte, la uni¬≠tat ha asso¬≠lit les cotes m√©s altes.

 

Esde­ve­ni­ments des­bor­dants

 

Després dels fets d’octu­bre del 2017, i de l’empre­so­na­ment dels Jor­dis, l’ANC va que­dar en una certa deso­ri­en­tació fins que, el març del 2018, en va aga­far les reg­nes l’actual secre­ta­riat. Encapçalat per la pro­fes­sora Palu­zie, l’enti­tat ence­tava era amb noves mane­res de fer, deci­dida a repren­dre la mobi­lit­zació perquè es fes efec­tiu el resul­tat de l’1-O i a allu­nyar-se de la influència dels par­tits, que, d’altra banda, havien per­dut interès a inci­dir-hi, més cen­trats ara a refer-se de la repressió, i que també ja apun­ta­ven un dis­curs dife­rent.

Les des­con­fi­an­ces actu­als s’han aca­bat de fona­men­tar en el cas omís que JxCat i ERC van fer de l’ultimàtum perquè pac­tes­sin un full de ruta uni­tari abans del 21-D pas­sat. En no ave­nir-s’hi, l’enti­tat va obrir una inèdita etapa en què es va decla­rar lliure per mobi­lit­zar-se també con­tra ells i, si bé ha seguit bran­dant el dis­curs de la uni­tat, va impul­sar llis­tes en les muni­ci­pals, a través de Primàries, que al final van gene­rar l’efecte con­trari, sense l’èxit espe­rat, i van aca­bar d’enfron­tar-la als par­tits. Els pac­tes encre­uats per treure’s poder a les ins­ti­tu­ci­ons locals entre JxCat i ERC han pro­vo­cat noves pro­tes­tes al car­rer, i més crítiques de Palu­zie, per exem­ple a JxCat després de l’acord amb el PSC a la Dipu­tació de Bar­ce­lona. Això sí, qui pit­jor s’ho ha pres ha estat ERC, que tot i l’auge elec­to­ral rep crítiques furi­bun­des a les xar­xes d’un sec­tor de l’inde­pen­den­tisme que al par­tit iden­ti­fi­quen amb l’ori­en­tació de l’ANC. Els ponts estan tocats perquè les pri­o­ri­tats xoquen, tot i que uns i altres tenen uns dies per mirar de refer-los si volen pre­ser­var l’èxit de la Diada, un dels grans balu­ards del movi­ment.

 

‚ÄúMassa implicaci√≥‚ÄĚ
Ara far√† un any, des de la Universitat Catalana d‚ÄôEstiu, Paluzie lamentava que els partits ‚Äúno deixen de ser maquin√†ries de poder‚ÄĚ, i tenia paraules dures per al seu antecessor. I √©s que, segons ella, Jordi S√†nchez es va implicar ‚Äúmassa des de dins en els processos decisoris‚ÄĚ en els moments culminants al voltant de l‚Äô1-O, i aix√≤ li va impedir ‚Äúprendre la dist√†ncia necess√†ria‚ÄĚ, per exemple, per treure la gent al carrer el 10-O i exigir que es declar√©s aquell dia la independ√®ncia.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT ( 17-8-2019)
187 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: