TOLERÀNCIA ZERO AMB EL MALTRACTAMENT LINGÜÍSTIC

“Tolerància zero al maltractament lingüístic”
(ANTONI MARTIÁÑEZ )

Arran dels fets ocorreguts aquests dies passats a Eivisssa, en què un colonitzador supremacista interrompé cridant com un boig i de molt males maneres la presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, perquè fes el discurs de felicitació de l’ascens de l’Ibiza en epañó, voldria, primer de tot, expressar-li tot el meu suport i la meva solidaritat i, tot seguit, fer una parell de consideracions sobre aquest tema:

Primera. És ben hora de posar en pràctica la tolerància zero cap a les actituds vexatòries, humiliants, intimidatòries i discriminatòries per motius de llengua, amb la mateixa rotunditat que ho faríem amb els casos de discriminació per raons de sexe, orientació sexual, raça, religió i un llarg etc. Imaginau per un segon que, en comptes d’una agressió lingüística, la presidenta hagués patit per part del mateix subjecte un rosari d’improperis masclistes tals com “Nena, prepáranos una tortilla de patatas” o “Toma esta escoba y ponte a barrer”… Quina creis que hagués estat la reacció, no ja solament de la presidenta, sinó del conjunt de la societat eivissenca, formenterenca, menorquina i mallorquina? No dubt que la condemna hagués estat generalitzada, començant pel president de la UD Ibiza i continuant pels partits polítics (no tots), els sindicats, les associacions de veïns, les organitzacions feministes, els centres d’ensenyament… Possiblement s’haurien organitzat concentracions i minuts de silenci, les xarxes socials bullirien d’indignació… I amb raó! Amb tota la raó del món. Doncs de la mateixa manera que no podem ni hem de tolerar cap d’aquests abusos, tampoc no podem ni hem d’agafar el llis als casos de maltractament lingüístic.

Segona. La primera autoritat de les Illes Balears no va estar a l’altura del seu paper institucional ni de les circumstàncies. La normativa autonòmica l’obliga a parlar en la llengua oficial pròpia de les Illes Balears, el català, quan ho fa en funció del propi càrrec, però va bastar que un aficionat exaltat i molt maleducat li exigís a crits que parlàs en foraster perquè ella s’arrufàs, fes figa i cedís a les seves pretensions. Adoptant aquesta actitud servil i poc digna l’única cosa que s’aconsegueix és legitimar el comportament de l’agressor i envalentir-lo, mai calmar-lo.

Tercera. El feixisme pancastellanista va fora corda. Actua de cada vegada amb manco complexos, més prepotència i total impunitat. Aquí crec que ens equivocam (i per ventura no estareu d’acord amb mi) si carregam únicament contra la vícitma. Per exemple, el president del club UD Ibiza, Amadeo Salvo Lillo, no ha tengut de moment la decència ni la humanitat de condemnar l’agressió, i és a ell a qui primer hauríem de demanar explicacions. També hauríem d’exigir a les institucions que retirin qualsevol casta d’ajuda o subvenció publiques a qualsevol club esportiu que no faci res per desmarcar-se d’actituds contràries als valors de convivència democràtica. (Per cert, com a botó de mostra i perquè vegeu de quin peu calça aquest club esportiu, l’UB Ibiza té la pàgina web disponible en castellà i en anglès, però no en la llengua oficial pròpia de les Illes Balears, cosa que ja representa tota una declaració d’intencions.)

Quarta. Trob que és ben necessari i urgent que el Govern de les Illes Balears estableixi un protocol i un argumentari per poder reaccionar davant aquesta casta de linxaments humiliants cada vegada que es produeixin.

I cinquena. Ja ho ha dit anteriorment l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, però m’agradaria insistir-hi perquè consider que és importantíssim. Cal que els partits polítics democràtics, sobretot els d’obediència illenca, presentin sense més demora mocions de condemna cap aquesta agressió lingüística en particular a les institucions on tenen representació, és a dir, als ajuntaments, els consells insulars i el Parlament.
Informa:DBALEARS.CAT (31-5-2021)

78 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: