TONI CASTELLÀ: “L’ANIVERSARI DE L’1-O SERVIRÀ PER SABER QUI MANTÉ LA COHERÈNCIA “

Toni Castellà: “L’aniversari de l’1-O servirà per a saber qui manté la coherència”.
Entrevista a Antoni Castellà, responsable de Relacions Institucionals del Consell de la República · Parla de l’acte transversal organitzat el Primer d’Octubre a Barcelona i defensa la vigència del resultat del referèndum de fa cinc anys.
(ARNAU LLEONART)

Després de la Diada, el sobiranisme té una cita el Primer d’Octubre per a retrobar-se al carrer. El Consell de la República, l’ANC, Òmnium Cultural, l’AMI, la Intersindical i la Cambra de Comerç de Barcelona han organitzat un acte unitari a les 17.00 a l’Arc de Triomf de Barcelona. Volen que la reivindicació de la vigència del “sí” que va guanyar el referèndum sigui un acte transversal i torni a agrupar tothom que ara fa cinc anys va posar el cos per defensar les urnes. L’acte l’obrirà Carme Forcadell, màxima representant del parlament que va aprovar la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica, i el tancarà Carles Puigdemont, en nom del govern que va convocar els ciutadans a autodeterminar-se. I entre tots dos, la societat civil organitzada, que farà valer la legitimitat del resultat de la votació. En parlem breument amb Antoni Castellà, responsable de Relacions Institucionals del Consell de la República, després de l’acte públic de presentació de la mobilització.

Cinquè aniversari de l’1-O: totes les activitats convocades per commemorar el referèndum

—Heu dissenyat l’acte de manera que es dóna protagonisme als ciutadans que van votar i van fer seu el referèndum. Esteu d’acord que aquests darrers anys no han estat tinguts prou en compte i s’ha centrat molt més el protagonisme en els que eren càrrecs institucionals o de partit?
—La idea és donar la imatge que institucions, partits i ciutadania són al mateix nivell. Sense els ciutadans el Primer d’Octubre hauria estat impossible, la gent va defensar les urnes amb el seu cos. I sense les institucions convocant-lo, tampoc no hauria estat possible. Que l’estat espanyol fes fallida en territori català va ser possible per un desbordament, perquè entre les institucions i la mobilització ciutadana no hi havia jerarquies, i durant aquests anys possiblement se n’han fet. El Primer d’Octubre deu ser dels pocs esdeveniments de la història que cada ciutadà té la seva història particular.

—L’altre valor que heu destacat en la presentació és la transversalitat dels convocants, que va del Consell de la República i les entitats independentistes ja habituals (ANC, Òmnium i AMI) als àmbits econòmic i social, representats per la Intersindical i la Cambra de Comerç de Barcelona.
—Volíem fer visibles els agents socials, anar molt més enllà de les organitzacions polítiques independentistes, i donar la imatge que el Primer d’Octubre va ser possible perquè els treballadors i els empresaris del país es van donar la mà perquè fos possible.

—En el Pacte Nacional pel Referèndum també hi havia CCOO, UGT, la PIMEC i la CECOT. Ara no hi seran?
—Hi seran convidades. Nosaltres som els convocants de l’acte, que en si mateix ja mostrem una imatge de transversalitat. S’ha obert un portal per a demanar suport i hi convidem totes les entitats que van expressar que estaven d’acord amb el dret de decidir. Si són coherents vindran a l’acte. Si no, hauran d’explicar què ha passat per a canviar de criteri.

—Han passat moltes coses aquests cinc anys.
—Caldrà preguntar-los-ho a ells i veure què fan. Sigui com sigui, aquest acte, que és l’antítesi d’un acte partidista, també ha de poder servir després de cinc anys per a saber qui manté la coherència i qui no. Qui té un discurs sincer sobre la via democràtica a la independència. Si més no, respectar-la. Servirà per a retratar-ho.

—Quins partits heu convidat a assistir-hi?
—En les rondes de converses informals vam posar-nos en contacte amb les organitzacions amb representació parlamentària, però encara hem de fer les invitacions formals. D’entrada, tenim una resposta positiva d’ERC, Junts i la CUP, però la invitació és a totes les organitzacions polítiques del país. S’hi convidarà Poble Lliure, Demòcrates, Solidaritat per la Independència, Reagrupament, MES-Moviment d’Esquerres… i més que em deixo. Tothom va fer la seva aportació per a fer possible el Primer d’Octubre.

—Els comuns van participar de manera desigual en el referèndum, n’hi va haver que s’hi van implicar molt i n’hi va haver que es van mantenir més distants. Els hi espereu?
—Convidem tothom que quan va ser el moment va respectar el Primer d’Octubre. Serà responsabilitat de cadascú retratar-se en coherència o no amb la manera com hagi evolucionat aquest temps. El món dels comuns crec que ha fet una deriva diferenciant-se molt de la posició que tenia abans del Primer d’Octubre. L’acte és una manera d’interpel·lar les organitzacions polítiques si fan costat a la via democràtica que va representar el Primer d’Octubre o fan costat a la via de la violència i la repressió de l’estat. En aquest moment, després de cinc anys, crec que no hi ha grisos.

—Heu explicat a la presentació que tots els convocants compartiu que el referèndum va ser legal i que el resultat és legítim. On ens porta, cinc anys després?
—Al compromís refermat de continuar treballant per a assolir el final, que és esdevenir un estat independent. No es va aprovar en un congrés polític ni ho diuen unes ponències, sinó que vam convocar la ciutadania, que va defensar les urnes amb el cos, i va guanyar el sí. Per això diem que aquell resultat és vigent. Quan demanes a la ciutadania i et respon un “sí” malgrat la violència de l’estat, aquest és el resultat que et legitima políticament. A partir d’aquí, cadascú amb la seva estratègia per a esdevenir un estat. Un parlament, un partit o una organització no pot esmenar aquell “sí”, només ho podria fer un altre referèndum. Fins que no n’hi hagi un altre, el vigent és aquest. No ha caducat. Això és el que legitima fer efectiva la independència amb totes les estratègies democràtiques i no violentes que tinguem a l’abast. Hi ha un abans i un després del Primer d’Octubre.

—L’acte del cinquè aniversari del referèndum serà un acte de record o una mobilització mirant al futur?
—No vol ser ni ha de ser un acte de nostàlgia, en absolut. És un acte de mirar endavant, de reafirmació. Per això el lema és “Defensem l’1 d’octubre”. El resultat és vigent, i totes les entitats enviem a l’estat espanyol el missatge que legítimament continuem la lluita per a esdevenir un estat.

—A banda l’acte unitari de l’Arc de Triomf, la nit abans el Consell també organitza actes en algunes escoles.
—Hem triat una mostra dels col·legis electorals de tot Catalunya que van rebre més virulentament la violència de l’estat, i que, malgrat això, la ciutadania se’n va sortir. Si el Primer d’Octubre va ser possible és perquè la gent va ocupar les escoles la nit abans, i com a mostra representativa hem triat alguns dels col·legis on la violència va ser més extrema, però la ciutadania la va rebutjar.

—El fet de dormir a les escoles ja era una desobediència popular a les instruccions que venien de dalt, que deien que no calia patir i es podria votar al matí.
—Oh, i tant. Hi va haver la indicació de “situeu-vos davant les escoles i aixequeu les paperetes perquè el món vegi que no us deixen votar”. Els ciutadans van fer nit a les escoles perquè no volien explicar que no podien votar. Volien votar i prou.

Informa:VILAWEB.CAT (23-IX-2022)

36 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: