El conseller de Salut Toni Comín reivindica que ‘la decisió políticament responsable es diu exili’. En una entrevista amb l’agència ACN des de Lovaina, Comín assegura que ‘l’exili era l’opció políticament coherent amb la declaració d’independència i el referèndum’. ‘Si volíem mantenir viu el que havíem començat l’1 d’octubre només es podia fer des de l’exili perquè des de la presó és impossible’, destaca. L’eurodiputat electe de ‘Junts’ critica que ERC hagi estat ‘massa centrada en l’estratègia de l’hegemonia’ i defensa que ell no està ‘fent pinya’ amb el president Carles Puigdemont ‘per contribuir a l’hegemonia de Junts per Catalunya’.
De fet, el conseller nega ‘cap distanciament’ amb ERC després d’haver concorregut a les eleccions europees sota la llista ‘Junts’ i defensa que sempre ha actuat amb ‘màxima lleialtat’ al partit.

Comín reconeix, però, que ha tingut ‘diferències estratègiques’ amb la formació de Junqueras, però que sempre les han intentat discutir de manera ‘lleial i oberta’. ‘Com a mínim amb qui jo em relaciono d’ERC em segueix mirant com abans’, afirma. Diu que ha estat crític quan ha vist que la formació estava ‘atrapada’ en ‘la lluita per l’hegemonia’ perquè creu que s’ha d’aparcar quan cal unitat en la ‘dura confrontació amb l’estat espanyol’. ‘No he volgut ser còmplice d’això’, justifica, matisant que ha aplicat la mateixa regla a JxCat.

Tanmateix, recorda que ell o Puigdemont no estan ‘excessivament lluny’ de la postura d’alguns dirigents d’ERC com Marta Rovira. En aquest sentit, assegura que la ‘música’ de la secretària general d’ERC ‘sona molt’ com la seva.

Reivindicació de l’exili

Comín defensa que l’exili era l’única manera que hi havia de continuar ‘el combat’ després de la declaració d’independència. ‘No facis l’1-O ni la declaració si després no has de continuar’, afirma. Si bé diu que la decisió política col·lectiva d’aquells dies va ser que tot el govern havia de marxar a l’exili, admet que també hi va haver decisions personals que van voler respectar. ‘Reconeixement a l’actitud de resistència en una situació tan dura com la presó’, assegura sobre els presos polítics. Ara bé, Comín creu que ‘admirar la resistència i coratge’ dels presos polítics, així com la seva decisió personal de no marxar, no és incompatible amb dir que ‘l’opció políticament coherent’ era l’exili.

D’altra banda, Comín acusa les autoritats espanyoles d’intentar tractar els presos com a ostatges. A nosaltres no ens podrà intentar fer xantatge amb el tercer grau, rebla. El conseller veu heroic que els seus companys de govern, la presidenta del Parlament i els líders de l’ANC i Òmnium ‘hagin resistit a ser utilitzats com a ostatges’.

Reacció a la sentència

‘L’independentisme ha de decidir si es rendeix o va a una confrontació’, opina Comín sobre la nova etapa política que s’obrirà després de la sentència del judici contra el procés. Opta per ‘una confrontació pacífica i democràtica’ contra l’estat espanyol que requereix ‘acció institucional i desobediència civil’. ‘Cal enfortir les institucions, preparar la societat civil per tal que, en el moment que es consideri, poder desplegar una estratègia d’enfrontament institucional i civil amb l’estat’, diu.

Malgrat no abandonar l’oferta de diàleg amb Madrid, Comín alerta que ‘un impàs crònic’ un cop el Tribunal Suprem espanyol dicti sentència seria ‘una rendició’. ‘No té cap sentit que en nom del diàleg ens aturem’, diu. En aquest sentit, creu que ‘el pitjor que pot passar’ és que l’independentisme ‘tiri la tovallola’ fins i tot de manera ‘involuntària o inconscient’. ‘Una rendició inconfessada seria el pitjor que podem deixar als nostres fills’, avisa. Ara bé, reconeix que per anar a una confrontació cal ‘assumir els riscos’. ‘La independència de baix cost no existirà mai’, sosté.

S’oposa a unes eleccions

Pel que fa al debat sobre la convocatòria d’eleccions com a reacció a la sentència, Comín s’oposa a uns nous comicis perquè no creu que enforteixin la posició de l’independentisme ni la unitat estratègica que demana el carrer. ‘Clar que les eleccions són saludables per una democràcia, però estem parlant de si amb unes eleccions enfortirem la posició de l’independentisme’, apunta Comín, una setmana després que el líder d’ERC Oriol Junqueras recriminés que alguns sectors diguin que ‘l’exercici democràtic del dret de vot debilita les institucions d’un país’.

Govern de concentració?
Si bé Comín es mostra obert a la idea d’un govern de concentració de cara a la sentència del judici contra el procés, alerta que el preu no pot ser la renúncia a ‘l’estratègia de confrontació democràtica’, que considera imprescindible. ‘No té sentit fer un govern de concentració que sigui el pròleg d’una rendició’, avisa.

Preguntat per un acostament als comuns després de la sentència, Comín diu que ‘aquells que estan en contra de la repressió de l’estat’ tenen ‘una certa obligació ètica d’ajudar a enfortir les institucions l’endemà de la sentència’. Això sí, insisteix que això ‘no pot tenir com a contrapartida que l’independentisme renunciï al seu projecte polític’.

Manca de pressupost

Comín no veu ‘desitjable seguir sense uns pressupostos’, però creu que això no hauria de ‘precipitar una convocatòria electoral’. ‘El govern ha de fer les millors polítiques socials que pugui, però per convicció democràtica i compromís amb la justícia social’, exigeix. En aquest sentit, el conseller de Salut considera ‘molt discutible que les polítiques socials eixamplin la base de l’independentisme’ perquè ‘està estudiat que el vot unionista és molt identitari’. ‘Les polítiques socials no són un instrument per eixamplar la base, són una finalitat per si mateixes’, defensa.

Tercera euroordre

Comín preveu que la sentència del judici contra el procés augmentarà les probabilitats que Bèlgica denegui la seva extradició. ‘Afegirà encara més estupor davant la justícia belga’, pronostica. Amb tot, garanteix que els membres del govern afrontaran una esperada tercera euroordre a Bèlgica i confia que els magistrats belgues arribin ‘a la mateixa conclusió que els alemanys’.

El tribunal d’Schleswig Holstein va denegar l’extradició de Puigdemont per rebel·lió, però la va acceptar per malversació. En aquest cas, Comín veu difícil que els belgues els puguin extradir per aquest delicte, ja que, segons ell, la seva legislació penal requereix enriquiment personal.

Escó a l’Eurocambra

Toni Comín tampoc va poder assumir el mandat com a eurodiputat malgrat guanyar l’escó a les urnes per la negativa de la Junta Electoral espanyola a què pogués fer els tràmits pertinents a distància. Ara el seu cas, com el de Puigdemont, està en mans dels tribunals de la Unió Europea.

Comín assegura que no prendran cap decisió sobre la renúncia a l’escó ‘abans de conèixer la decisió del tribunal per molt que es demori en el temps’. De fet, creu que tenen ‘moltes probabilitats que el tribunal resolgui’ en favor seu.

Informa:VILAWEB.CAT (15-9-2019)