TORNA LA COMISSIÓ BILATERAL CATALUNYA-ESPANYA: LLISTA D’INCOMPLIMENTS I POQUES EXPECTATIVES

( MARINA FERNÁNDEZ I NICOLÀS TOMÁS )
Han hagut de passar exactament tres anys perquè es torni a reunir la comissió bilateral entre l’Estat i la Generalitat. Feia tan sols dos mesos que Pedro Sánchez s’havia instal·lat a La Moncloa després de la moció de censura, la seva ministra de Política Territorial era Meritxell Batet i el president de la Generalitat era Quim Torra. Aquella trobada va servir per a constatar el profund desacord entre els dos governs. Trenta-sis mesos després, algunes peces han canviat. La ministra del ram, després d’una remodelació, ja no és catalana: és la manxega Isabel Rodríguez. I la presidència de la Generalitat ha canviat de color, ara en mans del republicà Pere Aragonès. També ha variat l’estratègia de La Moncloa: centrar-se en millorar l’autogovern per aparcar les reivindicacions independentistes. Caldrà veure si també s’obté un resultat diferent.

“Tenen l’oportunitat de demostrar que volen deixar de vendre fum”. En aquests termes s’expressa un membre destacat del govern català preguntat per com s’afronta a Palau la reunió d’aquest dilluns. Una afirmació que va de la mà de la sospita -fonamentada- que a la Moncloa tenen la temptació de fer creure que es mouen però acabar xutant la pilota endavant.

Amb la crisi de govern de fa dues setmanes, a més de canviar cares, des de La Moncloa no amaguen un altre objectiu a perseguir: parlar molt menys del conflicte polític per centrar-se en resultats tangibles, del dia a dia de la Generalitat i les seves competències; la famosa “agenda per al retrobament”. S’ha pogut observar en la mateixa política comunicativa de l’executiu central, ara dirigida pel socialista català Francesc Vallès: tot allò que té a veure amb el conflicte polític ha quedat aparcat, quan no ignorat. Aquest és un camí més lent i més incert que s’haurà d’enfrontar a la taula de diàleg. En canvi, subratllen la “importància” que suposa la bilateral per aconseguir fruits més ràpids i tangibles.

En qualsevol cas, la part catalana espera que serveixi de termòmetre per calibrar la voluntat real del govern de Pedro Sánchez de resoldre la carpeta catalana. De moment, curats com estan d’ensopegades prèvies, hi van amb “expectatives relatives”, tal com va afirmar el vicepresident Jordi Puigneró.

Els contactes per elaborar un ordre del dia conjunt no presagien un camí fàcil. Durant setmanes els tècnics d’una i altra banda han estat en converses per tancar el guió de la reunió. La part catalana, que encapçala la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, s’ha topat amb la negativa de l’Estat d’incloure com un dels punts abordar la gestió dels fons europeus. Des de La Moncloa justifiquen que el lloc per abordar-ho és l’espai multilateral: la conferència de presidents autonòmics de divendres passat a Salamanca i la reunió sectorial d’aquest dilluns, també multilateral, on hi haurà representació catalana. Hi sigui o no oficialment, des de l’executiu català ja avancen que trauran el tema a la bilateral.
Llarga llista d’incompliments

La muntanya d’assumptes a revisar i solucionar és gegant. Hi ha, per exemple, 56 traspassos pendents. “Els volem tots i els volem ràpid”, advertia la setmana passada Vilagrà. Un dels punts calents que més anys fa que s’arrossega és la famosa disposició addicional tercera, aquell apartat de l’Estatut segons el qual l’Estat ha d’invertir una suma determinada per finançar les infraestructures catalanes. El deute s’eleva, segons els càlculs de la Generalitat, a 3.800 milions d’euros. També vénen de lluny el deute en beques o l’infrafinançament de la llei de la dependència. La normativa estipula que les arques de l’Estat han d’injectar el 50% dels recursos i fa anys que aquest percentatge no supera el 15%.

Més enllà de factures pendents de cobrar, a la cita s’abordarà la conflictivitat competencial. Un dels punts rellevants té a veure amb el recurs que Moncloa ha presentat contra la llei catalana que regula el preu dels lloguers. Així mateix, es reclamarà la transferència de la gestió de l’Ingrés Mínim Vital i es pressionarà amb la derogació de la llei mordassa i “el decretazo digital”.

Però no només es tractaran qüestions que ja han generat espurnes, sinó que se n’hi han inclòs algunes sobre les quals es preveu que hi pugui haver tensió. És el cas de la llei de l’audiovisual que prepara l’Estat i que, a parer de la Generalitat, no protegeix la creació en català.

En canvi, el govern espanyol ha estat molt més difús a l’hora d’aclarir quins temes vol abordar-hi: beques, Rodalies, infraestructures o ús de la llengua. La titular de Política Territorial, Isabel Rodríguez, serà l’única ministra que s’assegui a la reunió d’aquest dilluns. Però l’acompanyaran secretaris d’estat d’almenys tres ministeris més: Presidència, Economia i Transports. Des de La Moncloa volen enviar un missatge clar: des de la negociació bilateral es poden aconseguir fruits concrets per a millorar l’autogovern. El millor exemple, el lehendakari Íñigo Urkullu, que va negociar la seva presència a Salamanca a canvi del traspàs de tres impostos nous a les diputacions basques.
A l’espera de resultats

L’objectiu de la consellera de la Presidència és que d’aquesta primera reunió se’n surti ja amb algun tema tancat, tal com afirmava en aquesta entrevista amb ElNacional.cat. Un dels que podria ser fàcil de resoldre és el canvi de titularitat d’alguns edificis, un dels emblemàtics, la Prefectura de la Policia de la Via Laietana. Conscient, però, que la majoria de carpetes quedaran obertes, la reclamació del govern català és que es pugui establir un calendari concret per anar resolent temes a bon ritme, de cara a la tardor. La principal premissa és que d’una vegada per totes es deixi de marejar la perdiu.

Des de La Moncloa volen, amb aquesta comissió bilateral, aplanar el camí de la “normalitat institucional”. La presència del conseller Jaume Giró al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) va ser una primera prova de foc, que des del govern espanyol valoren positivament. Ara volen calibrar quin marge hi ha per a pacificar el conflicte polític, que va per més llarg, amb traspassos i inversions. L’objectiu: tenir dos anys de legislatura relativament tranquils. Enmig, caldrà aprovar uns nous pressupostos de l’Estat que canalitzi la pluja de milions europea. Els vots independentistes tornaran a ser necessaris. Per a això, hauran de canviar de xip: de l’incompliment al compliment.
Informa:ELNACIONAL.CAT (2-VIII-2021)

79 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: