TORNA LA DIADA, TORNA L’ANC AL CARRER: NO TENIM NI L√ćDERS NI PARTITS

(RAMON SERRA.editor de RADIOCATALUNYA.CAT )

Un cop passada la pand√®mia torna la Diada al carrer amb l’ANC com a protagonista principal. Com cada any, com sempre. La pand√®mia ens ha fet molt de mal, perqu√® la veu del poble gaireb√© no s’ha pogut fer sentir a la via p√ļblica. Quasi tot protagonisme l’han monopolitzat els pol√≠tics. Tanmateix, tot i tenir el 52% dels vots independentistes els han malbaratat i col¬∑loquen el pa√≠s en un neoautonomisme ben perill√≥s. De la mateixa manera que deixar el futur d’un pa√≠s nom√©s en mans dels militars no seria una bona soluci√≥ tampoc no ho seria deixar-ho nom√©s en mans dels pol√≠tics. El protagonista ha de ser novament el poble, sense falses demag√≤gies. D’aqu√≠ ve que l’esl√≤gan de la manifestaci√≥ central de la Diada a Barcelona √©s: “Tornem-hi per v√®ncer: Independ√®ncia”. I enguany la samarreta de la Diada √©s de color negre. No hi podia haver un color m√©s escaient donada la situaci√≥, si b√© en aquest cas significa resist√®ncia.

El principal problema de l’independentisme a Catalunya √©s que no hi ha cap partit que sigui capa√ß de dur-la a la pr√†ctica. Ni tampoc tenim l√≠ders que engresquin el personal. Per√≤ abans d’endinsar-nos en la cr√≠tica far√≠em b√© de tenir present tamb√© les nostres fortaleses. Per exemple: l’ANC √©s l’entitat amb m√©s poder de convocat√≤ria de tot l’Estat i d’Europa. √ímnium Cultural t√© m√©s de 190.000 associats, uns milers m√©s que el Bar√ßa. I el Consell per la Rep√ļblica compta amb m√©s de 102.000 socis.I el catal√† √©s gaireb√© l’√ļnica llengua sense Estat d’Europa que va fent la viu-viu. Quines societats tenen un nombre tan gran d’afiliats? Aquest capital hum√† cal tenir-lo sempre present, perqu√® tard o d’hora ser√† decisiu.

Dit els aspectes positius del nostre moviment, que s√≥n molts i importants, cal endinsar-se en la cr√≠tica dels partits que s’autoanomenen independentistes, especialment els qui formen el govern. Ni ERC ni JUNTS no han complert les promeses de dur el pa√≠s cap a la independ√®ncia. S’ha tirat a la paperera el 52% dels vots. Hem entrat en un neoautonomisme. La taula de di√†leg √©s una aixecada de camisa. Un cop m√©s Pedro S√°nchez ens ha explicat un sopar de duro. Comprenc que la gent que era a la pres√≥ hagi lluitat pels indults a canvi de renunciar a la independ√®ncia unilateral. √Čs molt hum√†, per√≤ gens bo per al pa√≠s. Com deia Espriu,”un home pot morir per un poble, per√≤ no un poble per un home”. En aquest sentit la posici√≥ d’ERC √©s de submissi√≥. Mentrestant, continua la repressi√≥. M√©s de 4.200 persones afectades. Ja han begut oli!

Tampoc JxCAT ha fet gran cosa amb el mantra de la desobedi√®ncia, que no es veu per enlloc. Per postres tenen l’embolic judicial de Laura Borr√†s, la presidenta del Parlament. Jo no s√© pas si √©s culpable de corrupci√≥, per√≤ s√≠ que s√© que una populista que maltracta a qui gosa contradir-la. Un ego desmesurat. Mala pe√ßa al teler. Seria una sorpresa que no continu√©s al Govern. Sempre cal anar junts…per les cadires.

I tot i que no forma part del govern tampoc vull deixar passar per alt el paper de la CUP, el tercer partit indepe. Oposant-se gaireb√© a tot no s’arriba gaire lluny. Un empresari catal√† em deia que encara que es fessin les coses perfectes la CUP s’oposaria a l’ampliaci√≥ de l’aeroport del Prat. Aix√≤ donaria feina a milers de persones, moltes de les quals segur que voten la CUP. Paradoxes de la vida. Que consti que jo tamb√© no vull pas que l’aeroport internacional de Barcelona sigui Barajas. Queda dit.

Per tot plegat, la Diada d’aquest any i especialment la manifestaci√≥ central de Barcelona se’ns presenta una mica emboirada. Qui no t√© un all t√© una ceba. Cal tornar a aixecar-se, a demostrar que el poble no es rendeix f√†cilment. √Čs el que hi ha. Resist√®ncia i const√†ncia, la millor recepta als nostres mals. Tornar√† a sortir al carrer la gent que vol la independ√®ncia i que ni est√† per l’autonomia ni pels embolics dels pol√≠tics. Cal esperar tamb√© millors temps. De moment l’ONU acaba de fer una bona repassada a Espanya per haver violat els drets d’alguns pol√≠tics nostres. I qui sap si l’any vinent ja tindrem la sent√®ncia europea sobre els exiliats. I si √©s bona penso que el president Puigdemont encara t√© molt a dir, ara que fa una tasca de formiga al Parlament Europeu. Comprenc que molta gent no li perdoni el fiasco de l’octubre del 2017. Per√≤ hem de mirar endavant. Potser podria agafar de nou el lideratge de l’independentisme, ara mateix que n’estem tan orfes.

Fa uns dies Alex Salmon, el president d’Esc√≤cia que va organitzar un refer√®ndum d’independ√®ncia en aquell pa√≠s, va participar en la Universitat Catalana d’Estiu de Prada del Conflent. Va explicar que les relacions amb els anglesos no s√≥n flors ni violes com aqu√≠ ens pensem veient la repressi√≥ de Madrid. Amb tot, va deixar ben clar als pol√≠tics que quan es comen√ßa una feina s’ha d’acabar. No es pot deixar a mitges. Entesos! Un av√≠s, doncs, als senyors pol√≠tics: qui no vulgui pols que no vagi a l’era…
(2-VIII-2022)

461 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: