“Mancomunitat ”
( PERE MARTÍ )
Centralisme. La decisió de Pedro Sánchez d’imposar la província com a base territorial del desconfinament és una decisió purament política, que va contra qualsevol criteri sanitari i científic. El doctor Trilla, que forma part del grup d’assessors del govern espanyol, ha insinuat que un dels qui va tenir la idea va ser el ministre de Transports, el valencià José Luís Ábalos, conegut per les posicions centralistes, que l’han dut a enfrontar-se directament amb el president Ximo Puig ara i adés. El president valencià, tot i ser del mateix partit que Pedro Sánchez, no ha dubtat a refusar el desconfinament provincial i ha reclamat que sigui per regions sanitàries, com també defensen Quim Torra i Francina Armengol.
Les crítiques de Puig i Armengol contrasten una vegada més amb el silenci del PSC, que es limita a fer de claca de Sánchez. En totes les decisions que ha pres el govern del PSOE-Podem d’ençà que començà la crisi del coronavirus, la política ha passat per sobre de la ciència, la unitat d’Espanya per damunt de l’eficàcia sanitària. La provincialització del procés de retorn a la normalitat és un pas més en aquesta direcció, molt qüestionable del punt de vista sanitari però també amb una clara intencionalitat política.

De fa molts anys, el govern català ha anat invertint per desenvolupar coneixement i gestió a partir de regions sanitàries i àrees bàsiques de salut, que no es corresponen amb les províncies. Milers de professionals treballen en aquesta lògica, que ha estat clau en la lluita contra el coronavirus. Canviar el model ara implicarà una clara regressió i la decisió de fer-ho no obeeix a criteris sanitaris sinó polítics. Sánchez vol enterrar les comunitats autònomes com a institucions d’autogovern i, particularment, la Generalitat de Catalunya, aplicant una LOAPA sanitària. Les vol deixar sense capacitat de decisió, convertides en mers instruments de gestió administrativa. El govern del PSOE-Podem va començar la gestió de la pandèmia centralitzant les competències, segrestant a la Generalitat la possibilitat de gestionar la crisi, i la vol acabar menystenint-ne l’existència i imposant com a unitat territorial la província, un ens arnat que fa tornar Espanya, del punt de vista territorial, al 1833.
Actualment la Generalitat de Catalunya gestiona administrativament quatre províncies, però no té cap competència per a decidir com superar la crisi del coronavirus. És com la Mancomunitat de Catalunya de començament del segle XX, una institució amb funcions purament administratives, però sense el finançament ni la inspiració que va tenir Enric Prat de la Riba per a modernitzar Catalunya entre el 1914 i el 1923 quan, ja presidida per Josep Puig i Cadafalch, va ser liquidada pel cop d’estat de Miguel Primo de Rivera.

Si abans de la crisi l’autonomia era una fórmula de govern que no satisfeia l’aspiració de la majoria de catalans, amb decisions com aquesta Sánchez no fa sinó ratificar les tesis independentistes. El govern del PSOE i Podem hauria de ser un gran defensor de les autonomies per plantar cara a l’independentisme, per fer creïble el seu missatge federalista o, en el cas de Podem, el de la plurinacionalitat de l’estat. Però imposant la província, Sánchez trenca el mapa de les autonomies pactat a la transició i aigualit pel PSOE amb la LOAPA després del cop d’estat del 1981 amb el cafè per a tothom. Després de la decisió d’imposar la província, hi havia d’haver hagut una reacció dels defensors de l’autonomia com a marc d’autogovern per Catalunya. Els qui defensaven l’autonomia per frenar l’independentisme haurien de criticar ara Sánchez, però opten per callar i demostren que no els importava l’autogovern sinó anar contra l’independentisme. L’autonomia l’han acabada defensant els independentistes que, a més, són acusats de ‘polititzar’ la crisi sanitària en manifests d’estómacs agraïts i d’intentar aprofitar la pandèmia per avançar cap a la independència.

L’executiu català ha optat per acatar totes les decisions del govern espanyol perquè considera que la prioritat ara és la solució de la crisi sanitària i, més enllà de la protesta formal, ha renunciat a la confrontació institucional amb el govern espanyol. El president Torra continua assistint a les reunions amb la resta de presidents autonòmics que es fan cada diumenge amb Sánchez, expressa la seva posició, que Sánchez desdenya políticament, però després aplica sanitàriament en nom del govern espanyol. I així, setmana rere setmana. Tot amb tot, el govern de Catalunya continua essent objectiu dels atacs de l’espanyolisme. És una estratègia de baixa intensitat que no obté cap mena de reconeixement del govern espanyol ni es tradueix en respecte. Al contrari, acaba impossibilitant l’existència d’un govern ‘efectiu’ i converteix la Generalitat en un mirall trencat de la Mancomunitat, sense la inspiració ni la visió de futur de Prat de la Riba.
Informa:VILAWEB.CAT (30-4-2020)