TORNEM-HI ! CASTELLÀ A TV3

“Castellà a TV3”
( VICENÇ VILLATORO )
Quan el sector públic entra en un món com el de la televisió, on existeixen també operadors privats i, per tant, hi ha competència per l’audiència i pel mercat publicitari, és perquè creu que hi ha un bé públic a preservar. Que si aquest sector no hi intervingués no estaria garantit per la lògica estricta del mercat. Mentre un mitjà privat té per objectiu legítim guanyar dinars, i busca l’audiència per incrementar els ingressos publicitaris, el mitjà públic només té sentit si hi ha un objectiu de servei públic que cal assolir i garantir. A partir d’això, ha de trobar els millors instruments per arribar a aquests objectius.

Les institucions catalanes van crear TV3, amb gran consens social, per contribuir a la normalització del català. El català no podia quedar al marge, ni instal·lar-s’hi només com a marginal, d’una eina tan important per al manteniment i la vitalitat d’una llengua com era i és la televisió. Servir a la llengua volia dir divulgar-la, fer que la sentís, la conegués i l’aprengués més gent, i volia dir al mateix temps associar-la amb els usos de més prestigi social, com són els informatius i els de la producció audiovisual de qualitat. Hi ha altres objectius: garantir una informació de proximitat, ajudar la indústria audiovisual pròpia… Però TV3 existeix per la llengua. I és el que va definir-ne el model. Per ajudar de veritat a la llengua calia tenir audiència, perquè si et veu poca gent no fas la funció de divulgació que se t’ha encomanat. I cal fer una programació de qualitat, perquè si no, pots no tenir audiència i renuncies a les funcions de prestigi que vols que quedin associades al català.

Subscripció al butlletí
Rep les novetats d’El Temps al teu correu:

Adreça electrònica
I quin paper hi té el castellà en tot això? Una vegada vaig sentir dir que TV3 tindria més audiència si es fes parcialment o totalment en castellà. Si fos cert, que crec que no ho és, seria un magnífic argument per a una privada. Però no per a TV3: si has de tenir audiència perquè es divulgui més el català, no pots renunciar al català per tenir més audiència, és de sentit comú. Vol dir que el castellà ha de quedar proscrit? En absolut. Però la presència del castellà, quan calgui, no ha de fer oblidar que aquesta és una televisió en català, del català i per al català. A qui parla castellà no se’l dobla, una pel·lícula rodada en castellà es passarà en castellà. I els entrevistats parlen el que volen (l’emissor, l’entrevistador, la cadena parlen català). No em sembla un problema.

S’han fet servir, en aquest tema, altres arguments, però ja entren en el terreny de l’absurd o en de la discriminació lingüística, conscient o inconscient. S’ha dit que la ficció de TV3 que passa a Catalunya ha de ser bilingüe per reflectir la realitat del país. Primer, la ficció no té cap obligació de reflectir la realitat lingüística, ni aquí ni a la Xina Popular. Segon, aquesta mateixa petició no es fa a la ficció en llengua castellana que passa a Catalunya. Un altre argument és que les dues llengües són oficials i per tant s’hauria d’emetre mig i mig. Llavors, totes les televisions públiques que emeten a Catalunya en castellà haurien de passar també al cinquanta per cent de cada…

TV3 va néixer per ajudar el català. I encara fa falta. Comptem quantes hores de televisió en castellà i quantes hores en català s’ofereixen a un telespectador a Catalunya. Si no hi fos TV3, la diferència que ja és abismal a favor del castellà seria encara més gran. Si ara estem cinc a un, per entendre’ns, i TV3 passés a ser la meitat en castellà estaríem cinc i mig a mig. No em semblaria un canvi gaire just. Només es pot demanar apel·lant a la major, a la mare dels ous: negant, com en temps de Franco, que l’existència i la vitalitat del català sigui un bé
Informa:ELTEMPS.CAT (27-10-2020)

147 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: