“L’1-O, de nou al punt de mira ”
El final del judici contra l’excúpula dels Mossos es reprèn dilluns i el fiscal ha d’anunciar el canvi de delicte
( MAYTE PIULACHS – BARCELONA )

Demà, dilluns, es reprèn a l’Audi­en­cia Naci­o­nal el final del judici con­tra l’excúpula dels Mos­sos, que es va sus­pen­dre al març per la crisi sanitària. És el tret de sor­tida que reac­ti­varà les cau­ses penals con­tra acu­sats d’haver pro­mo­gut el referèndum d’auto­de­ter­mi­nació. Els judi­cis con­tra exmem­bres de la mesa del Par­la­ment i l’exdi­pu­tada de la CUP, al Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (TSJC), i con­tra els cinc síndics elec­to­rals, en el penal 11 de Bar­ce­lona, també es van sus­pen­dre a causa de la pandèmia, i aviat se’n fixa­ran les noves dates.

Paral·lela­ment, ara la fis­ca­lia ha de con­cre­tar les con­dem­nes que demana per a una tren­tena de pro­ces­sats per la pro­moció de l’1-O al jut­jat d’ins­trucció 13 de Bar­ce­lona, que seran jut­jats l’any que ve. Men­tres­tant una desena llarga d’alcal­des i exal­cal­des hau­rien de saber, en enfi­lar-se el ter­cer ani­ver­sari de l’1-O, si seran jut­jats per deso­bediència en donar suport a la votació amb la cessió de locals. Actu­al­ment hi ha qua­tre bat­lles pro­ces­sats, i un dels pri­mers de ser jut­jats serà el d’Agra­munt i actual con­se­ller d’Exte­ri­ors, Ber­nat Solé (ERC), a qui diven­dres el TSJC l’infor­mava que li obria judici oral i que pre­sentés el seu escrit de defensa. Per la seva banda, el con­se­ller d’Inte­rior, Miquel Buch, també va ser citat per al 16 de juny com a inves­ti­gat per pre­va­ri­cació per haver pagat el seu depar­ta­ment el sou d’un ser­gent que feia d’escorta de l’expre­si­dent Puig­de­mont a l’exte­rior.

De casos de ciu­ta­dans i pro­fes­si­o­nals, clama al cel que l’Audiència de Bar­ce­lona porti més d’un any sense res­pon­dre al recurs del fis­cal con­tra l’arxi­va­ment de la causa a uns pro­fes­sors d’un ins­ti­tut de Sant Andreu de la Barca.

Així, la de dilluns serà una sessió curta però cab­dal, perquè s’ha pro­gra­mat que els fis­cals ele­vin a defi­ni­ti­ves o modi­fi­quin les con­clu­si­ons con­tra el major dels Mos­sos Josep Lluís Tra­pero, l’exse­cre­tari gene­ral d’Inte­rior Cèsar Puig i l’exdi­rec­tor gene­ral dels Mos­sos Pere Soler, per als quals ini­ci­al­ment dema­na­ven per a cada un d’ells 11 anys de presó per un delicte de rebel·lió, i qua­tre anys de presó per a la inten­dent Teresa Laplana per delicte de sedició.

En ser una sessió tan aco­tada, el tri­bu­nal de l’Audi­en­cia Naci­o­nal ha permès als qua­tre acu­sats que no es tras­lla­din a Madrid i que ho puguin seguir des d’una sala de l’Audi­en­cia de Bar­ce­lona. Els infor­mes de la fis­ca­lia i de les defen­ses, pro­gra­mats per als dies 15, 16 i 17 de juny, sí que es tras­lla­da­ran a la seu que el tri­bu­nal té a San Fer­nando de Hena­res, on es van fer la majo­ria de les ses­si­ons. El torn de l’última paraula dels acu­sats serà el dar­rer dia.

En l’inici del judici, el gener pas­sat, el tinent fis­cal Miguel Ángel Car­ba­llo ja va adme­tre que era “cons­ci­ent” que la sentència del Tri­bu­nal Suprem que va con­dem­nar els inde­pen­den­tis­tes cata­lans per sedició i no pas per rebel·lió l’obli­gava a can­viar el delicte i la pena dema­na­des per als ante­ri­ors caps de la poli­cia cata­lana, però va indi­car que no era el moment pro­ces­sal oportú i que el relat dels fets pels quals els acu­sava no el feia tron­to­llar la reso­lució escrita pel magis­trat i pre­si­dent del tri­bu­nal Manuel Marc­hena.

S’ha espe­cu­lat que els fis­cals poden rebai­xar la petició de penes fins a només dema­nar la inha­bi­li­tació del major per un delicte de deso­bediència. La defensa de Tra­pero, exe­cu­tada amb pre­cisió per la pena­lista Olga Tubau, ni amb això es con­forma i exi­geix l’abso­lució, com els advo­cats Cristóbal Mar­tell i Fermín Mora­les, amb inter­ven­ci­ons pun­tu­als, ja que els seus defen­sats, Soler i Puig, res­pec­ti­va­ment, gai­rebé no han sor­tit en les pro­ves acu­satòries.

Els fis­cals Car­ba­llo i Pedro Rubira tin­dran difícil bas­tir l’acu­sació con­tra Tra­pero, que, segons ells, es va posar al ser­vei del govern que pro­mo­via la inde­pendència de Cata­lu­nya. El cre­a­dor de gran part dels ates­tats, el tinent coro­nel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, va ser desa­cre­di­tat per les defen­ses. Cla­morós va ser quan va apor­tar una carta de l’expre­si­dent Puig­de­mont en què una mala tra­ducció per la seva part deia que havia man­tin­gut una reunió secreta amb el major Tra­pero. El coro­nel Diego Pérez de los Cobos, ara en hores bai­xes, també va ser desa­cre­di­tat, amb elegància, pel lle­trat de l’Admi­nis­tració de Justícia de la sala civil i penal del TSJC, Joa­quim Martínez (tes­ti­moni sor­presa de la defensa de Tra­pero), que va asse­gu­rar que la magis­trada Mer­ce­des Armas va orde­nar a tots els cos­sos poli­ci­als atu­rar l’1-O “res­pec­tant la con­vivència ciu­ta­dana”, com va indi­car el major.

Així, la fis­ca­lia només té tes­ti­mo­nis massa sub­jec­tius i ran­cu­ni­o­sos amb Tra­pero; infor­mes dels Mos­sos que aler­ta­ven d’un pos­si­ble xoc vio­lent amb tants poli­cies al car­rer, i el retret, sense fons penal, que totes les inves­ti­ga­ci­ons sobre el procés inde­pen­den­tista, encar­re­ga­des des de finals del 2015 per l’Audi­en­cia Naci­o­nal a Policía Naci­o­nal, Guàrdia Civil i Mos­sos, la cen­tra­litzés ell i coman­da­ments, així com haver enviat les ins­truc­ci­ons de la fis­ca­lia de Cata­lu­nya al con­se­ller d’Inte­rior, a més de Soler i Puig, per la sim­ple raó que els dema­nava mate­rial per com­plir el man­dat, com va ser bus­car cade­nes per pre­cin­tar esco­les, que al final va decaure, en assu­mir el cas el TSJC.

L’ofec de les fian­ces

Pel que fa al macro­procés del jut­jat d’ins­trucció 13 de Bar­ce­lona, la nove­tat és que l’Audiència de Bar­ce­lona ha deses­ti­mat ara el que dema­na­ven algu­nes defen­ses, com la del direc­tor de TV3, de jut­jar-los a banda ja que només són acu­sats del delicte de deso­bediència, que implica inha­bi­li­tació, men­tre que la resta són acu­sats de mal­ver­sació de fons i altres delic­tes que impli­quen penes de presó. La secció segona també va dene­gar a la fis­ca­lia acu­sar els pro­ces­sats del delicte de for­mar part d’una orga­nit­zació cri­mi­nal, tot i que ho poden fer en l’escrit d’acu­sació i mal­grat que el Suprem ja va des­car­tar aquesta acu­sació feta per Vox con­tra els màxims repre­sen­tants del govern català. Seria inver­sem­blant que els dema­nes­sin més con­demna que els 13 anys de presó impo­sats a l’exvi­ce­pre­si­dent Jun­que­ras.

L’amenaça penal també s’ha reforçat amb l’ofec econòmic als inde­pen­den­tis­tes, que tot i ser sot­me­sos a alguns embar­ga­ments, han tin­gut la soli­da­ri­tat ciu­ta­dana per cobrir fian­ces. Ara, la Caixa de Soli­da­ri­tat ha ini­ciat una nova cam­pa­nya per reco­llir 1,6 mili­ons d’euros per abo­nar la fiança dels dipu­tats d’ERC i excàrrecs d’Eco­no­mia i Hisenda Josep Maria Jové i Lluís Sal­vadó, pro­ces­sats per l’1-O al TSJC. Tots dos tenen fins al 25 de juny per dipo­si­tar una fiança d’1.634.785 euros; si no, els embar­ga­ran els béns. En con­cret, la magis­trada ins­truc­tora va impo­sar-los una res­pon­sa­bi­li­tat civil solidària de 4,5 mili­ons d’euros. La defensa de Jové va pre­sen­tar un recurs argu­men­tant que les par­ti­des supo­sa­da­ment mal­ver­sa­des que sumen 2,8 mili­ons són les matei­xes que s’han dipo­si­tat al Tri­bu­nal de Comp­tes (hi ha 4,1 mili­ons, una part pro­vi­nent dels que tenia el Suprem), i el TSJC n’ha dema­nat una veri­fi­cació. A banda, Jové i Sal­vadó no poden sor­tir del país i tenen reti­rat el pas­sa­port.

Paral·lela­ment, res­pon­sa­bles de la Caixa de Soli­da­ri­tat també han dema­nat a la magis­trada del jut­jat d’ins­trucció 13 que els retorni la fiança de 5,8 mili­ons dipo­si­tada per cobrir la fiança perquè hi ha les matei­xes des­pe­ses que les reco­lli­des al Tri­bu­nal de Comp­tes.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (7-6-2020)