El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat aquest dilluns en el judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va desobeir l’ordre de retirar els llaços grocs i les estelades dels edificis públics perquè era “il·legal”. “Ho sap tothom en aquesta sala”, ha determinat Torra, que ha assegurat que “mai” ordenarà a algú que procedeixi a la retirada de simbologia a favor de la llibertat dels presos. En aquestes termes s’ha expressat durant l’interrogatori fet pel seu advocat, Gonzalo Boye.

La idea de la JEC -segons el dirigent independentista- era “prevaricar” amb l’ordre de retirar el llaç groc de Palau per situar-lo en el banc dels acusats, una imatge que finalment s’ha materialitzat encara que la defensa hagi demanat la suspensió del procediment fins a última hora. Ha defensat el significat dels llaços grocs -que ha emmarcat en la Guerra de Successió, quan es feia servir al bàndol austriacista- i també la legalitat de l’estelada, que segons ell està reconeguda pel Parlament.

“El país està vivint un conflicte polític”, ha diagnosticat Torra, que ha indicat que en el moment que la justícia entra “en un tema on no hauria d’entrat mai”, cal “parlar de presos polítics”, encara que “algú s’aixequi de la sala” quan ho escolti. una referència implícita al fet que Jesús María Barrientos, president de la sala, abandonés una conferència de Roger Torrent, màxim dirigent del Parlament, a principis del 2018, en la qual va fer referència a l’existència de presos polítics. “Això és patrimoni de tothom que lluita per la llibertat”, ha ressaltat Torra, que ha apuntat que les ordres de la JEC “no eren taxatives ni clares”. Es referien a retirar “llaços grocs o estelades”.

El president ha indicat que la Junta Electoral no és “superior jeràrquicament” a la Generalitat, i que, tenint en compte que el procediment del 28-A depenia de l’administració estatal, els requeriments no tenien per què ser atesos. En tot cas, però, les resolucions de la JEC van ser impugnades. “Es van inventar una manera de tramitar els recursos que era molt particular”, ha reflexionat el dirigent independentista, que ha relatat com es va querellar contra la Junta. “Poden haver incorregut en un delicte de coacció”, ha remarcat Torra, que ha estat acompanyat de la família.

Xoc amb el tribunal

Boye li ha preguntat per Carlos Vidal, un membre de la JEC “que s’ha significat molt clarament en contra de l’independentisme”. Les consideracions de Vidal es van fer públiques “abans, durant i després” del cas dels llaços grocs. Segons el president, aquesta simbologia està protegida per les instàncies internacionals, i ha justificat que els llaços fossin presents a Palau per demanar la llibertats dels presos i el retorn dels exiliats. “Ens hauríem de preguntar per què no hi eren en altres edificis, com ara a la delegació del govern espanyol a Catalunya”, ha ressaltat.

Torra només ha respost les preguntes de Boye, i s’ha negat a atendre les qüestions de la Fiscalia i de l’acusació particular, representada per Vox, en concret pel lletrat Juan Cremades. El president ha assegurat que la formació d’ultradreta és un partit “franquista”, i ha recordat que Espanya va viure quaranta anys de dictadura. Això ha provocat una topada amb el president de la sala, Jesús María Barrientos, que li ha demanat que no emeti “desqualificacions”. “No ha estat cap desqualificació”, ha dit.
”

La defensa de Torra, encapçalada per Boye i Isabel Elbal, ha demanat en l’arrencada del judici contra el president de la Generalitat que se suspengui el procediment per tal que hi pugui testificar, en nova data, els membres de la JEC que van ordenar la retirada de la pancarta del llaç groc. A parer de l’equip defensor de Torra, els membres de la JEC haurien prevaricat amb l’ordre de la retirada dels llaços, emesa al març, el tribunal està “contaminat”, de manera que el president no gaudirà d’un “judici imparcial” per part de la sala presidida per Jesús María Barrientos, que “públicament s’ha posicionat en contra dels llaços grocs”. La seva petició, després d’un recés de quinze minuts, s’ha rebutjat.

“La sala està contaminada

“Volem que això no continuï”, ha assenyalat l’advocada sobre la vista oral que s’ha obert avui, i s’ha queixat de la “contaminació” dels membres de la JEC contra la “més alta representació de la Generalitat”. “No és de rebut començar un procediment penal sense tenir en compte si fos membres de la Junta estaven contaminats”, ha recalcat mentre llegia les ordres de l’organisme, que inclouen un relat “parcialitzat” dels fets. “No hi ha una redacció objectiva i neutra dels indicis”, ha remarcat Elbal. “Hi ha judicis de valor i opinions alienes a la investigació”, ha resumit.

La lletrada també s’ha queixat del paper de Jesús María Barrientos, president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), perquè “ha resolt sobre la seva pròpia recusació”. “El procediment s’ha resolt de forma parcialitzada. No pensem que Torra pugui tenir un judici imparcial”, ha assegurat Elbal. Dos dels magistrats que jutgen el president van ser els encarregats d’admetre a tràmit la querella per desobediència impulsada per la Fiscalia després de la polèmica per la pancarta del llaç groc.

“El procediment s’ha resolt de forma parcialitzada. No pensem que Torra pugui tenir un judici imparcial”, assegura Isabel Elbal, advocada de Torra

“La sala està contaminada”, ha reflexionat l’advocada, que ha insistit en la idea que Barrientos s’ha posicionat en contra dels llaços grocs en edificis públics. També ha relatat com el magistrat es va aixecar d’un acte públic al Col·legi d’Advocats de Barcelona quan el president del Parlament, Roger Torrent, va parlar de presos polítics. “Hi ha un conflicte polític enquistat des de fa anys”, ha remarcat. “Tenen una oportunitat històrica de salvar el sistema democràtic”, ha ressaltat Elbal.

Segons l’advocada, s’ha “vulnerat la presumpció de desobediència”. “És tan evident que serà condemnat, per part de l’opinió publicada, que aquest judici no hauria de prosseguir”, ha apuntat Elbal, que ha citat declaracions públiques que van des d’Isabel Celaá, portaveu del govern espanyol en funcions, fins a Lorena Roldán, candidata de Ciutadans a les properes eleccions catalanes. La defensa també ha combatut l’escrit d’acusació de Vox, que també parla de la “denegació d’auxili”.

Testimonis policials

El primer testimoni policial en declarar ha estat l’agent 89.974, que ha explicat que va comprovar que els dies 19, 20 i 22 de març va comprovar que encara hi havia llaços grocs malgrat l’ordre de la JEC. “El dia 19 i 20 hi havia encara símbols, el 22 ja no hi havia res”, ha dit la testimoni en una breu compareixença, i ha dit que li consta que tots els edificis que va comprovar “eren de titularitat de la Generalitat”. A preguntes de la defensa, l’agent ha negat haver preguntat quan s’havien posat els llaços o qui els havia posat. “Vaig passar per diversos edificis, vaig observar, vaig fer la fotografia i ja està”, ha dit.

El segon agent que ha passat per la sala del TSJC ha estat l’agent de la policia espanyol 125.108, que també va haver de comprovar que encara hi havia llaços grocs quan la JEC ja havia ordenat treure’ls. Va anar al Palau de la Generalitat i al departament d’Interior els dies 19 i 20 de març. “Vaig comprovar que encara hi havia els símbols”, ha dit a preguntes de la Fiscalia. En el torn de la defensa, l’agent ha admès no saber quan es van posar les pancartes ni qui les va posar, i tampoc si algú les havia ordenat retirar. “La meva ordre era comprovar si hi havia simbologia a la façana”, ha dit, sense precisar quin tipus de simbologia.

Els agents que han passat pel TSJC han refermat que hi havia simbologia a favor de la llibertat dels presos després de l’ordre de la JEC

El tercer testimoni ha estat l’agent espanyol 119.961. Com els altres dos, va ser comissionada per comprovar que hi havia simbologia en façanes d’edificis públics, concretament al Departament de Governació. A preguntes de la defensa, l’agent ha dit que va rebre l’ordre per part del cap de la brigada i que havia de veure quina simbologia hi havia a la façana. “Em van dir que havia de veure si hi havia algun símbol, no sé què hi havia abans o després”, ha apuntat, i ha insistit que només havia de fer “una foto” de la façana per veure “què hi havia”.

El quart agent que ha declarat ha estat el número 126.618, que va visitar edificis públics el dia 19 i 20 per veure si encara hi havia simbologia independentista. “Vam fer fotografies i les vam incorporar a l’acte”, ha respost a preguntes de la Fiscalia. En el torn de les defenses, l’agent no ha concretat quin tipus de “simbologia” havia de buscar. Abans de fer la foto, l’agent va haver de consultar amb els seus superiors si havia de fer-la o no. “No vaig fer cap foto, van ser els meus companys”.

La Fiscalia, en contra

La Fiscalia s’ha posicionat en contra de totes les peticions de la defensa de Torra. Han retret en especial a l’advocada Elbal que els membres de la JEC no poden venir a declarar perquè són denunciants i ha recordat que la recusació dels membres del tribunal ja va ser resolta (i descartada) i, per tant, insistir-hi seria tornar a començar un tràmit ja superat.

El fiscal Bañeres ha relativitzat que el president del tribunal, Jesús María Barrientos, s’hagi manifestat en contra dels llaços grocs: “No poden pretendre que els jutges estiguin en una bombolla i no puguin pronunciar-se sobre res”. “Les causes de recusació són les que són i s’han d’entendre de manera restrictiva”, ha deixat clar el fiscal superior de Catalunya.

“No poden pretendre que els jutges estiguin en una bombolla i no puguin pronunciar-se sobre res”, assegura el fiscal Bañeres sobre les crítiques de Barrientos als llaços grocs

Pel que fa a les manifestacions sobre el cas que han fet dirigents polítics que, a parer de les defenses, vulnera la presumpció d’innocència del president, la Fiscalia ha negat les paraules de Lorena Roldán, Miquel Iceta o la portaveu del govern espanyol Isabel Celaá no es poden entendre en aquest sentit. En aquest sentit, s’ha refermat en l’acusació de desobediència contra Torra.

Sense imatges dels policies

El relat dels fets pels quals s’ha obert el procediment penal contra Torra ha estat el secretari de l’administració de justícia, que ha llegit l’escrit d’acusació. En el document hi consten les ordres de la Junta Electoral Central i també la pena que demana la Fiscalia, que és d’un any i vuit mesos d’inhabilitació i una multa de 30.000 euros. En el cas de Vox, la quantitat econòmica reclamada arriba fins als 72.000 euros. La ultradreta hi veu desobediència i també denegació d’auxili pel fet de no haver retirat la pancarta.

Les acusacions, a banda, han demanat que no s’emetin imatges dels testimonis policials. Primer ho ha demanat la Fiscalia i s’hi ha sumat Vox, i la defensa no hi ha tingut inconvenient. El gest és el mateix que en el judici al Tribunal Suprem contra els líders independentistes, en el qual no es van poder veure les imatges des policies nacionals espanyols ni dels guàrdies civils que van assistir a la sala segona.

Sentència d’aquí a dues setmanes?

La previsió és que el judici es tanqui aquest mateix dilluns després del testimoni de policies nacionals espanyols; el comissari en cap dels Mossos en el moment dels fets Miquel Esquius; el president del grup parlamentari de Ciutadans, Carlos Carrizosa; la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera; la consellera de la Presidència i portaveu de l’executiu l’abril del 2019, Elsa Artadi; i el conseller d’Interior, Miquel Buch, que serà l’últim dels citats a declarar en participar.

Boye assegura que la sentència pot arribar d’aquí a dues o tres setmanes i manté que, si el cas arriba al Suprem, es resoldrà al juny o al juliol

Segons va explicar ahir Boye al programa El Suplement de Catalunya Ràdio, la previsió és que la sentència arribi d’aquí a dues o tres setmanes. En cas que sigui inhabilitat, existeix la possibilitat de recórrer al Tribunal Suprem. Segons la defensa del president, aquest procés es podria allargar fins al juny o el juliol. Això vol dir que la condemna, en cas de ser-hi, no seria ferma fins aquell moment. Al TSJC no només hi ha en risc el futur de Torra com a president, sinó també el de la legislatura catalana.

Judici a un president en actiu

Es tracta de la primera vegada que es jutja un president de la Generalitat en actiu. El seu predecessor, Carles Puigdemont, va marxar a l’exili el 29 d’octubre del 2017, dos dies després de la declaració d’independència, i afronta de nou un procés d’extradició a Bèlgica encetat arran de la sentència del Tribunal Suprem. La vista oral de Puigdemont està programada pel 16 de desembre, i també inclourà els caos de Toni Comín i Lluís Puig. De moment, tots tres estan en llibertat i sense mesures cautelars.

En el cas d’Artur Mas, haver impulsat el 9-N el va dur al banc dels acusats juntament amb Joana Ortega, exvicepresidenta del Govern, i Irene Rigau, exconsellera d’Ensenyament. L’expresident de la Generalitat va ser condemnat a dos anys d’inhabilitació, confirmats pel Tribunal Suprem, que conclouen el febrer de l’any vinent. Francesc Homs, exconseller de la Presidència, va ser condemnat a un any i mig d’inhabilitació per aquest organisme en una sala que va presidir Manuel Marchena, encarregat de dictar la sentència per sedició contra els dirigents que van liderar l’1-O.

En el cas de Mas, la causa va descartar la malversació de fons públics, però el Tribunal de Comptes va acabar condemnant una quinzena d’alts càrrecs a pagar una multa de 5,8 milions d’euros per l’organització de la jornada de participació. La quantitat es va acabar sufragant gràcies a les aportacions de la caixa de solidaritat. La mateixa que va servir, en el seu moment, per pagar les fiances dels presos polítics quan van ser momentàniament posats en llibertat a finals del 2017.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (18-11-2019)