TORRA ADVERTEIX MADRID…SENSE CAP ÈXIT

“Torra adverteix a Madrid (sense cap èxit)”
( JOSÉ ANTICH )

L’interès d’una conferència es mesura per moltes coses: per l’expectativa creada, per la rellevĂ ncia dels assistents, per l’eco que desperten les seves paraules, pel moment polĂ­tic que viu un paĂ­s i, òbviament, pel que es diu. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha passat per Madrid i ha pronunciat una conferència que, si mĂŠs no, tĂŠ interès. De fet, en el moment polĂ­tic present, ĂŠs impossible que una conferència d’un president catalĂ  no la tingui. La intervenciĂł de Torra ha seguit la lĂ­nia dels seus predecessors, Jordi Pujol, Pasqual Maragall, JosĂŠ Montilla, Artur Mas i Carles Puigdemont. GairebĂŠ quaranta anys explicant a Madrid que el catalanisme polĂ­tic el que volia era poder polĂ­tic. Capacitat per decidir coses que afectin els catalans. No hi ha hagut un president que no hagi anat a Madrid a explicar Catalunya i fins i tot el mĂŠs moderat de tots ells, JosĂŠ Montilla, va advertir sobre la desafecciĂł de Catalunya cap a Espanya el novembre de 2007, fa ja gairebĂŠ dotze anys.

A Montilla ningĂş no el va escoltar i el govern socialista de Zapatero ho va atribuir a la doble pressiĂł dels seus socis d’Esquerra al Govern i de la Convergència d’Artur Mas en l’oposiciĂł. Va arribar Mas a la Generalitat -a qui, curiosament, avui volen rescatar els mateixos del stablishment que el van enviar a casa- i va plantejar a Madrid el pacte fiscal, l’Estat propi i la consulta. La resposta no va poder ser mĂŠs contundent: inhabilitaciĂł i multa milionĂ ria. Carles Puigdemont tambĂŠ va seguir aquest camĂ­ de picar ferro fred. NingĂş no volia sentir res sobre el que passaria a Catalunya. Exili i presĂł va ser la resposta al Govern. RepressiĂł als que es van alinear amb les posicions independentistes.

Quim Torra aquest dijous ha anat a dir el seu particular AdĂŠu a Espanya entre el buit clamorĂłs de l’ampli deep state espanyol que li va voler mostrar l’absoluta llunyania existent. Cap ministre, cap representant dels partits polĂ­tics espanyols, ni del PSOE, ni del PP, ni de Cs, ni de Podemos, ni dels sindicats, ni de la patronal, ni directors de diari, ni empreses de l’Ibex, ni membres del mĂłn judicial, ni… Un buit buscat, en algun cas, fins i tot, innecessĂ riament mal educat, com a avĂ­s del que l’espera si porta endavant alguna de les seves advertències. Com la que una sentència condemnatòria dels presos polĂ­tics jutjats pel Tribunal Suprem no serĂ  acceptada pel poble de Catalunya i per les seves institucions i traçarĂ  el camĂ­ per culminar la independència. Com? No va donar detalls.

Algunes de les proclames de Torra van sonar mĂŠs a posiciĂł personal que a una decisiĂł acordada amb el conjunt del Govern i amb els seus socis d’Esquerra Republicana. No ĂŠs aquesta una qĂźestiĂł menor per mĂŠs que la seva veu sonĂŠs alta i forta. GairebĂŠ a la mateixa hora, el president d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, reiterava que la millor resposta a una sentència condemnatòria era un govern de concentraciĂł que sumĂŠs als dos partits que actualment hi ha -JxCAT i ERC- els comuns i la CUP. Tot plegat, deia Junqueras, sense tancar la porta a un avançament electoral a Catalunya, una possibilitat de la qual ni el president Torra ni els altres dirigents de JxCAT no volen sentir a parlar.

La fragilitat del Govern tÊ aquestes coses: cadascun dels dos partits tÊ la seva pròpia estratègia i per sobre el president, qui, com un polític solitari i sense partit, tambÊ tÊ la seva.
Informa:ELNACIONAL.CAT (6-9-2019)

176 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: