TORRA ADVERTEIX MADRID…SENSE CAP √ąXIT

“Torra adverteix a Madrid (sense cap √®xit)”
( JOS√Č ANTICH )

L’inter√®s d’una confer√®ncia es mesura per moltes coses: per l’expectativa creada, per la rellev√†ncia dels assistents, per l’eco que desperten les seves paraules, pel moment pol√≠tic que viu un pa√≠s i, √≤bviament, pel que es diu. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha passat per Madrid i ha pronunciat una confer√®ncia que, si m√©s no, t√© inter√®s. De fet, en el moment pol√≠tic present, √©s impossible que una confer√®ncia d’un president catal√† no la tingui. La intervenci√≥ de Torra ha seguit la l√≠nia dels seus predecessors, Jordi Pujol, Pasqual Maragall, Jos√© Montilla, Artur Mas i Carles Puigdemont. Gaireb√© quaranta anys explicant a Madrid que el catalanisme pol√≠tic el que volia era poder pol√≠tic. Capacitat per decidir coses que afectin els catalans. No hi ha hagut un president que no hagi anat a Madrid a explicar Catalunya i fins i tot el m√©s moderat de tots ells, Jos√© Montilla, va advertir sobre la desafecci√≥ de Catalunya cap a Espanya el novembre de 2007, fa ja gaireb√© dotze anys.

A Montilla ning√ļ no el va escoltar i el govern socialista de Zapatero ho va atribuir a la doble pressi√≥ dels seus socis d’Esquerra al Govern i de la Converg√®ncia d’Artur Mas en l’oposici√≥. Va arribar Mas a la Generalitat -a qui, curiosament, avui volen rescatar els mateixos del stablishment que el van enviar a casa- i va plantejar a Madrid el pacte fiscal, l’Estat propi i la consulta. La resposta no va poder ser m√©s contundent: inhabilitaci√≥ i multa milion√†ria. Carles Puigdemont tamb√© va seguir aquest cam√≠ de picar ferro fred. Ning√ļ no volia sentir res sobre el que passaria a Catalunya. Exili i pres√≥ va ser la resposta al Govern. Repressi√≥ als que es van alinear amb les posicions independentistes.

Quim Torra aquest dijous ha anat a dir el seu particular Ad√©u a Espanya entre el buit clamor√≥s de l’ampli deep state espanyol que li va voler mostrar l’absoluta llunyania existent. Cap ministre, cap representant dels partits pol√≠tics espanyols, ni del PSOE, ni del PP, ni de Cs, ni de Podemos, ni dels sindicats, ni de la patronal, ni directors de diari, ni empreses de l’Ibex, ni membres del m√≥n judicial, ni… Un buit buscat, en algun cas, fins i tot, innecess√†riament mal educat, com a av√≠s del que l’espera si porta endavant alguna de les seves advert√®ncies. Com la que una sent√®ncia condemnat√≤ria dels presos pol√≠tics jutjats pel Tribunal Suprem no ser√† acceptada pel poble de Catalunya i per les seves institucions i tra√ßar√† el cam√≠ per culminar la independ√®ncia. Com? No va donar detalls.

Algunes de les proclames de Torra van sonar m√©s a posici√≥ personal que a una decisi√≥ acordada amb el conjunt del Govern i amb els seus socis d’Esquerra Republicana. No √©s aquesta una q√ľesti√≥ menor per m√©s que la seva veu son√©s alta i forta. Gaireb√© a la mateixa hora, el president d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, reiterava que la millor resposta a una sent√®ncia condemnat√≤ria era un govern de concentraci√≥ que sum√©s als dos partits que actualment hi ha -JxCAT i ERC- els comuns i la CUP. Tot plegat, deia Junqueras, sense tancar la porta a un avan√ßament electoral a Catalunya, una possibilitat de la qual ni el president Torra ni els altres dirigents de JxCAT no volen sentir a parlar.

La fragilitat del Govern té aquestes coses: cadascun dels dos partits té la seva pròpia estratègia i per sobre el president, qui, com un polític solitari i sense partit, també té la seva.
Informa:ELNACIONAL.CAT (6-9-2019)

195 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: