TORRA, AL CORREDOR DE LA INHABILITACIÓ

“Torra, al corredor de la inhabilitació ”
( JOSÉ ANTICH ) –

Aquest dijous a les 12 hores el president de la Generalitat, Quim Torra, s’asseurà en un dels llocs destinats al públic i des d’allà podrà seguir el judici de cassació del Tribunal Suprem per a la seva inhabilitació com a president de la Generalitat. De materialitzar-se la petició de la Fiscalia serà el segon president en exercici que és desposseït del seu càrrec per l’Estat espanyol, després que l’octubre de 2017 Mariano Rajoy cessés en les seves funcions Carles Puigdemont i tot el govern independentista en aplicació de l’article 155 de la Constitució. En aquella ocasió va ser per un referèndum i per la proclamació (temporal) al Parlament de la independència de Catalunya; en aquesta ocasió, si es consuma la inhabilitació, Torra haurà de deixar el càrrec per haver penjat una pancarta al balcó del Palau de la Generalitat reclamant la llibertat dels presos polítics amb un llaç groc.

No deixa de ser sorprenent que davant d’un judici el resultat més normal del qual seria l’absolució de l’acusat i, en tot cas, una multa econòmica, tothom aposti en canvi per la inhabilitació i fins i tot els grups de l’oposició al Parlament hagin aprofitat el debat de política general d’aquest dimecres per acomiadar-se d’ell. Si una casa d’apostes hagués entrat en el joc, estic segur que es pagaria molt i molt bé que el Suprem rebutja la inhabilitació ja que està opció apareix com més que descartada.

La pregunta, per tant, no pot ser cap altra: ¿Què porta a pensar que la justícia espanyola farà justament el contrari del que indica el sentit comú i que molts juristes han definit clarament com un acte de possible prevaricació? ¿Hi ha marge per a la sorpresa davant de tan poca solidesa en l’acusació i el temor de la reprimenda de la justícia europea davant de tal atrocitat jurídica? ¿Es pot pensar en una situació similar a França, Alemanya o el Regne Unit o estaríem parlant en el cas de la pancarta d’un acte enquadrat dins de la llibertat d’expressió que no pot ser castigat amb una sentència sens dubte desorbitada? ¿Per què Espanya sempre s’allunya en aquest tipus de temes de la doctrina europea i tan aviat condemna un raper a presó com es carrega un president per una pancarta? Perquè, al final, la proporcionalitat també és una cosa a tenir en compte.

És obvi que Torra no va tenir un judici just al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya quan va ser condemnat el passat mes de desembre a un any i mig d’inhabilitació per un delicte de desobediència a l’ordre de la Junta Electoral Central, un organisme partidista i clarament en qüestió. Una condemna que només és comprensible en el marc de la causa general oberta contra l’independentisme i que va situar el seu periscopi primer sobre Artur Mas i el seu Govern per la consulta del 9-N del 2014, després sobre Puigdemont i al seu Executiu pels fets d’octubre de 2017 i ara sobre Torra. No és una cosa menor interferir judicialment contra tres president de la Generalitat, desenes de consellers i càrrecs intermedis de l’administració catalana en menys de sis anys. Algú s’hauria de posar vermell a 600 quilòmetres que això pogués estar passant en la dimensió que està succeint i amb el nivell de repressió de tot tipus que s’està utilitzant.

Perquè aquest judici en última instància no va de Quim Torra ni de la seva inhabilitació per molt dolorosa que sigui. Va, fonamentalment, del perillós camí en el qual ha entrat l’Estat espanyol en què qualsevol violació de les lleis acaba sent més o menys acceptada si el perjudicat és un independentista. I això sempre acaba sent molt nociu per a un sistema democràtic.
Inofrma:ELNACIONAL.CAT (16-9-2020)

154 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: