Les primeres mesures del govern de Torra van tenir relació amb l’aixecament del 155, després de set mesos de suspensió d’autonomia. L’executiu va decidir de personar-se a les causes judicials obertes i crear el Comissionat del 155, encarregat d’avaluar l’impacte de l’aplicació de les mesures d’intervenció de l’autonomia. El mateix dia, l’executiu també va aprovar la creació de l’Oficina de Drets Civils i Polítics, encarregada de fer una diagnosi de l’estat de les llibertats i drets bàsics a Catalunya. Mesos després, l’executiu creà el Consell Assessor per a l’impuls d’un Fòrum Cívic i Social pel Debat Constituent que encapçala Lluís Llach. L’objectiu d’aquest fòrum és fomentar un debat ciutadà però no pas redactar una constitució catalana ni obrir un procés constituent.

L’executiu de Torra va tenir tres canvis de consellers el primer any, tots relacionats amb les eleccions espanyoles o municipals. Al novembre, Ernest Maragall (ERC) va presentar la renúncia com a conseller d’Acció Exterior, Relacions Internacionals i Transparència per centrar-se en la cursa electoral per Barcelona i el va substituir Alfred Bosch. Més recentment, al març, dues conselleres de JxCat, la de la Presidència i portaveu del govern, Elsa Artadi, i la de Cultura, Laura Borràs, també van deixar l’executiu. La primera per presentar-se de número 2 del partit per Barcelona i la segona per anar també de número 2, a la llista de les eleccions espanyoles del 28 d’abril. Meritxell Budó es va posar al capdavant de Presidència i Mariàngela Vilallonga, a Cultura.