TORRA-ARAGONÈS: APROVAR UN PRESSUPOST PLE D’ENTREBANCS

(  ORIOL   MARCH   )
L’escenari pressupostari a Catalunya és complex. La Generalitat no aprova uns comptes des del 2017, i aspira a trencar aquesta dinàmica amb els números que portarà el vicepresident Pere Aragonès al Parlament a partir del mes d’octubre. Abans, però, els negociarà amb els grups que s’han mostrat predisposats a aprovar-los: els comuns, el PSC i la CUP. Tots ells posaran damunt la taula demandes fiscals, socials i polítiques a les quals el Govern liderat per Quim Torra haurà de tractar en un context delicat per la proximitat de la sentència del Tribunal Suprem i per la incertesa política a Espanya.

Abans de negociar, però, l’oposició ha vist com Aragonès ha ordenat una retallada del 6% al sector públic. Les empreses participades majoritàriament per la Generalitat tenen una setmana per comunicar l’impost de l’ajust en la despesa ordenat a través del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Només queden excloses les partides destinades a personal, serveis fonamentals i inversions ja compromeses. Economia justifica la mesura com a via per no generar més dèficit -el 2020 està autoritzat fins al 0,1% del PIB- en un moment en què a l’Estat tampoc hi ha pressupostos.

Això afegeix incertesa al context dels comptes, perquè les transferències del model de finançament a les comunitats autònomes no s’han actualitzat el 2019 -malgrat el compromís de fer-ho al juliol-, i s’han de calcular en base a les dades del 2018. Això suposa un desfasament a Catalunya de 874 milions d’euros. Les bestretes del model de finançament, el dèficit fiscal i els incompliments reiterats de l’Estat en matèria d’inversions són al nucli de les discrepàncies de la Generalitat amb la Moncloa, que malda per trobar la fórmula que permeti a Pedro Sánchez tornar a ser president.

El més probable, per tant, és que quan Aragonès arrenqui les converses amb els grups pels pressupostos encara duri l’interinatge a Espanya. Aquestes són les exigències amb les quals toparà el vicepresident quan s’assegui amb els comuns, el PSC i la CUP per aprovar els comptes. Si no surten, el mateix dirigent d’ERC assegurava la setmana passada que no es podia descartar un avançament electoral. Sense estabilitat i sense pressupostos, la situació al Parlament i al Congrés seria simètrica.

– Comuns: fiscalitat i Barcelona

El president Torra i l’alcaldessa Ada Colau es van reunir el 30 de juliol i van obrir la porta a negociar els pressupostos de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona. En aquesta equació, les formacions independentistes haurien d’explorar si faciliten el vist-i-plau als comptes del consistori, mentre que els comuns veurien amb bons ulls explorar un acord al Parlament. El mateix acord que l’any passat es va trencar quan l’esquerra alternativa va considerar insuficient la reforma fiscal que va presentar Aragonès com a últim intent per salvar el projecte del Govern, que ni tan sols es va votar.

Els comuns, en el seu moment, van demanar 700 milions d’ingressos més, situar l’IRPF al 30% per a les rendes que superin els 300.000 euros i apujar l’impost de patrimoni al tipus màxim del 3,75%. Aragonès va anunciar una bateria de mesures per retocar IRPF, successions i patrimoni, però els ingressos extra d’aquestes novetats només arribaven a la xifra -insuficient per al grup de Catalunya en Comú Podem- de 177,3 milions. Els comuns, a banda, reclamaven revertir les retallades i més polítiques socials.

– PSC: renúncia a la unilateralitat i convocatòria d’eleccions

La inclusió dels socialistes en la roda dels pressupostos té més de polític que d’econòmic. Quan Miquel Iceta es va oferir a Torra per negociar els comptes, feia tan sols uns minuts que li havia exigit que el Govern renunciés a la unilateralitat i convoqués eleccions. El primer secretari del PSC ha ocupat un paper central després de l’últim cicle electoral -ha pactat amb JxCat, amb ERC i fins i tot ha incorporat la CUP en enteses d’esquerres, com és el cas de Sant Cugat del Vallès- i pressiona perquè hi hagi un nou clima amb l’Estat, tot i que els gestos de Sánchez tendeixen a ser inexistents.

El PSC apostava per incloure més recursos per a escoles bressol, residències i universitats per valor de 135 milions d’euros

En la negociació dels pressupostos per al 2019, el PSC va posar damunt la taula la necessitat d’aportar 80 milions d’euros per finançar un terç de les escoles bressol, 100 milions per reduir les taxes universitàries i 55 milions per a residències. Alícia Romero, portaveu econòmica dels socialistes, va reclamar en el seu moment un pla contra la pobresa infantil, més habitatge públic i l’impuls de la renda garantida de ciutadania. La negociació amb el PSC, en tot cas, no es pot desvincular del Congrés, on ERC no vol bloquejar la investidura de Sánchez però JxCat segueix situada en el no.

– CUP: nou “rumb” abans dels comptes

La relació entre els anticapitalistes i el Govern en matèria de pressupostos ha estat turbulenta. La CUP va tombar els comptes del 2016 elaborats per Oriol Junqueras només uns mesos després d’investir Carles Puigdemont -i de tombar Artur Mas-, i allò va derivar en la qüestió de confiança, resolta amb l’aposta pel “referèndum o referèndum”. L’any següent sí que van validar els números de l’executiu pel compromís explícit amb l’1-O, però des que va arrencar la legislatura estan ancorats a l’oposició. Ara demanen pactar primer el “rumb” del procés i després, si cal, abordar els pressupostos.

“Si no ens posem d’acord cap a on volem anar, difícilment ens posarem d’acord en altres qüestions com els pressupostos”, assegura Carles Riera

En aquests termes s’ha expressat Carles Riera, cap de files de la CUP al Parlament, en una entrevista a la Cadena SER. “Hem de posar-nos d’acord amb un rumb, marcar una línia per aconseguir-lo, així com defensar els drets socials i la sobirania del Parlament davant l’Estat. […] Si no ens posem d’acord cap a on volem anar, difícilment ens posarem d’acord en altres qüestions com els pressupostos”, ha apuntat. Els comptes, segons Riera, han d’estar circumscrits a un “canvi”. Torra ja s’ha obert a negociar amb ells, perquè considera que el projecte independentista ha de sumar els 70 diputats independentistes que hi ha al Parlament. Tot i la predisposició, no li serà senzill. 

Informa:NACIODIGITAL.CAT (9-8-2019)

194 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: