TORRA CONSUMA EL DIVORCI ESTRAT√ąGIC AMB ERC

“Torra consuma el divorci estrat√®gic amb ERC”

“El president de la Generalitat esmena la via del di√†leg que abandera Junqueras i demana a l’independentisme tancar files per a una “confrontaci√≥” amb l’Estat”

(¬† ¬†SARA GONZ√ĀLEZ I MARIA FERN√ĀNDEZ¬† )
Com l’aigua i l’oli. Les vies¬†esbossades pel president de la Generalitat, Quim Torra, i del l√≠der d’ERC, Oriol Junqueras, per encarar l’etapa post-judici han estat verbalitzades des de Prada de Conflent i des de Lledoners; i es demostren incompatibles. El primer fa bandera de la confrontaci√≥ i la ruptura amb l’Estat; el segon, pregona el di√†leg amb el govern espanyol. Lluny de superar la desuni√≥, la tardor marcada per les condemnes per l’1-O¬†es perfila a hores d’ara com el darrer tram d’un trajecte que planteja una bifurcaci√≥.
Junts per Catalunya i ERC comparteixen el qu√® -la independ√®ncia- per√≤ no el com. I aquesta discrep√†ncia esdev√© encara m√©s dif√≠cil de superar perqu√® transita en paral¬∑lel a l’objectiu de guanyar unes eleccions catalanes que els partits perceben cada vegada m√©s inevitables. √Čs una q√ľesti√≥ de projecte, per√≤ tamb√© de qui t√© l’hegemonia.

La judicialitzaci√≥ del conflicte i els seus efectes -pres√≥ i exili, per√≤ tamb√© la p√®rdua de l’autogovern durant el 155- han abocat l’independentisme a tancar files a l’entorn d’un front antirepressiu basat en aturar els costos personals, preservar les institucions i denunciar que cal trobar un desllorigador pol√≠tic despr√©s del judici del Tribunal Suprem. Si b√© ja fa temps que post-convergents i republicans exhibeixen difer√®ncies, l’excepcionalitat i la commoci√≥ compartida ha estat, des de la tardor del 2017, l’argamassa entre els dos partits. Ara, si en una¬†cosa estan d’acord √©s que cal anar m√©s enll√† del replegament per avan√ßar. “Tenir la pilota”, ha dit el president mencionant Johan Cruyff i Pep Guardiola.

Les diverg√®ncies entre Torra i Junqueras s’han fet p√ļbliques despr√©s que els dos dirigents es trobessin aquest dilluns a Lledoners

Per√≤ per a Torra i Junqueras, que precisament es van veure aquest dilluns a la pres√≥ de Lledoners, ni la diagnosi de la situaci√≥ √©s la mateixa ni veuen amb el mateix prisma la manera de passar a l’acci√≥. Des de Prada de Conflent, en una confer√®ncia a la Universitat Catalana d’Estiu que enceta el curs pol√≠tic catal√†, el president de la Generalitat ha demanat recuperar la “iniciativa perduda” i passar a l’acci√≥. Ho ha fet un dia despr√©s que¬†el president d’ERC planteg√©s, a trav√©s d’una entrevista a Catalunya R√†dio, que aposta pel di√†leg amb l’Estat i no per¬†la “confrontaci√≥” verbalitzada primer per Carles Puigdemont, aix√≠ com unes eleccions com a possible resposta a la sent√®ncia del Suprem. Torra, per√≤, ha donat per enterrada la possibilitat d’acordar amb un govern espanyol que nega el dret a l’autodeterminaci√≥ i que no vol ni sentir a parlar d’un refer√®ndum.

El president enterra el diàleg amb Sánchez

“No ens mentim ni ens enganyem m√©s a nosaltres mateixos”, ha proclamat el president tot donant a entendre que el di√†leg amb S√°nchez √©s impossible en aquests termes i que l’√ļnica opci√≥ realista per a l’independentisme √©s assumir que “tan sols queda la confrontaci√≥ democr√†tica i pac√≠fica”. Si una cosa no ha pa√Įt b√© Torra √©s el fet d’encap√ßalar un Govern on la ret√≤rica i les accions no es corresponen. Amb vocaci√≥ d’autocr√≠tica, ha advertit que els partits independentistes no poden seguir aprovant resolucions a favor de l’autodeterminaci√≥ si no s√≥n capa√ßos d’aplicar-les. I la coher√®ncia, ha puntualitzat, implica “fer valdre el projecte de la Rep√ļblica per damunt de les conseq√ľ√®ncies de la repressi√≥”. √Čs a dir, pagar el preu que suposa desobeir lleis considerades injustes. “Sacrificis”, ha resumit.

Segons Torra, la coher√®ncia de l’independentisme implica “fer valdre el projecte de la Rep√ļblica per damunt de les conseq√ľ√®ncies de la repressi√≥”. √Čs a dir, pagar el preu que suposa desobeir lleis considerades injustes

Just quan el vicepresident Pere Aragon√®s ha explicitat que cal passar p√†gina a la unilateralitat, Torra demana tancar files amb aquesta via. “Prou de batalles entre independentistes”, ha reclamat despr√©s d’un estiu en qu√® els pactes postelectorals i la investidura de S√°nchez han eixamplat l’escletxa entre JxCat i els republicans. Per√≤ el que ha estat presentat pel president com un clam per la unitat que tingui la Diada com a punt de partida, √©s en realitat tot un torpede al plantejament estrat√®gic que fa ERC.

Torra ha plantejat que la via de confrontaci√≥ arrenqui amb la resposta a la sent√®ncia del Suprem que segueixen intentant acordar¬†a partir d’un programa que impliqui i comprometi tothom i que estigui pilotat per Govern i Parlament, a m√©s de la societat civil. Sibil¬∑linament i sense mencionar els republicans, el president ha assegurat que l'”autonomisme, el conformisme, √©s una opci√≥ leg√≠tima”, per√≤ que no √©s ni la seva aposta ni la de la “majoria” de catalans: “No soc president per gestionar una autonomia. √Čs per fer la Rep√ļblica que jo vaig anar a una llista electoral el 21-D”.

Ell, ha dit, estar√† sempre “al costat” dels que entenen l’1-O com un “moment fundacional” de la Rep√ļblica i ha tret pit del vot en contra dels pressupostos de l’Estat i a la investidura fallida de S√°nchez, on ERC es va abstenir. El partit de Junqueras pret√©n mantenir el posicionament de no bloqueig al govern del PSOE si hi ha un nou intent al setembre.

L’avantsala d’un avan√ßament electoral

El discurs de Torra ha caigut com una gerra d’aigua freda en la c√ļpula republicana, que interpreta que el president est√† abonant el terreny per a una convocat√≤ria electoral on Carles Puigdemont torni a ser el candidat; mentre que una condemna i inhabilitaci√≥ de Junqueras impediria que es pogu√©s presentar. Torra s’ha comprom√®s amb restituir Puigdemont a la presid√®ncia de la Generalitat, amb la qual cosa la interpretaci√≥ que fan els republicans √©s que el president est√† preparant la seva sortida en un context en qu√® JxCat s’erigeixi en l’hereu de l’1-O mentre que ERC torna a l’escenari autonomista, lectura que titllen de “rid√≠cula”.

Constatat el divorci estrat√®gic, abans present entre bambolines per√≤ ara ja p√ļblic a bombo i platerets, ERC sost√© que seguir√† actuant “amb coher√®ncia” amb el relat que l’ha fet guanyar les eleccions del 28-A a Catalunya i les municipals del 26-M. Treballen, insisteixen, amb vocaci√≥ de “representar el 80%”, pilar de la doctrina¬†junquerista. O, tal i com ho defineix Joan Tard√†, ser el “pal de paller” de l’esquerra sobiranista catalana. “El frontisme -en el qual emmarquen la proposta de Torra- representa el 8%”, asseguren refugiats en unes enquestes que auguren el seu triomf en unes eventuals eleccions catalanes.

“El frontisme -en el qual emmarquen la proposta de Torra- representa el 8%”, assenyalen des d’ERC

Des d’ERC assenyalen tamb√© que l’espai post-convergent no √©s precisament monol√≠tic. Que ni els presos de Junts per Catalunya -que en contra de la voluntat de Torra van demanar l’abstenci√≥ a la investidura de S√°nchez- ni un sector del PDECat s√≥n partidaris de la confrontaci√≥ amb l’Estat i que fins i tot els consellers del partit tenen opinions diferents. De fet, l’√≤rbita que lidera Puigdemont t√© encara pendent d’afrontar la seva reorganitzaci√≥ i definici√≥ estrat√®gica i ideol√≤gica. Fonts de l’espai expliquen, per√≤, que s’han “greixat” les relacions entre presos, Waterloo i els representants de JxCat, i que, en tot cas, estan a l’espera de qu√® vol fer el PDECat. La previsi√≥ √©s, per√≤, que totes les peces “encaixaran” al voltant de dues premisses: Puigdemont candidat i “fer efectiu” el mandat de l’1-O.

La tardor arrencar√† amb la mobilitzaci√≥ de la Diada i a l’espera d’un veredicte del Suprem que pot marcar el final d’una etapa. El desacord m√©s enll√† de la mobilitzaci√≥ com a resposta, pot ser-ne el detonant. La realitat fins aleshores √©s que al capdavant del Govern de la Generalitat hi ha un president -Torra- que advoca per la desobedi√®ncia i un vicepresident -Aragon√®s- que demana superar el debat de la unilateralitat. Esgotar la legislatura amb aquesta paradoxa, i m√©s encara si no s’aproven els pressupostos del 2020, s’albira com una quimera.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (20-8-2019)
186 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: