TORRA DESCARTA CONVOCAR ELECCIONS ABANS DE SER INHABILITAT

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha comparegut des de Madrid després de la vista al Tribunal Suprem i, finalment, ha revelat els seus plans: ha descartat convocar eleccions abans de ser inhabilitat. El cap de l’executiu ha dit que si finalment el tribunal decideix apartar-lo del càrrec només l’Estat serà el “culpable” de la situació, i que no serà ell qui “abocarà Catalunya a una cursa electoral que paralitzaria l’administració catalana”.

D’aquesta manera ha rebutjat la principal reclamació del seu soci de govern, Esquerra, i l’oposició al Parlament, que ahir li van demanar que convoqués ja els comicis per no deixar en mans del Suprem el calendari electoral a Catalunya. “No em desviaré ni un mil·límetre del meu deure de servir la ciutadania, fins a l’últim segon abans de fer-se efectiva la inhabilitació”, ha justificat, però, Torra per no prémer el botó de la convocatòria a les urnes. “La responsabilitat serà d’un Estat obcecat en la venjança”, ha expressat.

Torra arriba al Suprem sense una resposta pactada amb ERC i la CUP

Ara, doncs, el futur del president i de la legislatura catalana depèn del que decideixi el Suprem. Si és inhabilitat s’obrirà un període inèdit a Catalunya, ja que des de la recuperació de la Generalitat mai abans un president ha sigut apartat en l’exercici del seu càrrec. En cas que Torra sigui condemnat s’obriria un període de deu dies perquè el president del Parlament, Roger Torrent, obrís una ronda de consultes per si hi ha un candidat alternatiu a la presidència. Si no fos així, ell mateix podria engegar un compte enrere –basant-se en un informe dels lletrats del 2018– de dos mesos fins a la convocatòria automàtica de les eleccions. Això tindria conseqüències per al Govern, que estaria en funcions en un termini de quatre mesos (més els que tardessin a fer el nou executiu) i amb l’actuació limitada.

La via per no presentar cap candidat a la investidura

El mateix president del Parlament, Roger Torrent, ha avalat aquest dijous aquesta via. En una entrevista a L’hemicicle de Catalunya Informació ha admès que en cas d’inhabilitació del president serà ell qui activi el rellotge cap al procés electoral. “Hem de procurar no debilitar nosaltres mateixos les institucions en un moment tan greu com el que estem vivint. Hem de ser útils a la ciutadania”, ha defensat Torrent, que després ha argumentat que la llei de la presidència i el reglament del Parlament són molt “clars i diàfans” sobre els terminis en cas que no hi hagi candidat per substituir Torra.

Ara bé, també és possible que un membre de l’oposició vulgui ser candidat a la presidència i, en aquest cas, el president del Parlament l’hauria de nomenar perquè es pogués sotmetre al debat d’investidura. Si no fos escollit, s’activaria igualment el termini de dos mesos fins a la convocatòria electoral.

L’anunci d’aquest dijous del president Torra significa un canvi de plans respecte de fa uns mesos. No només perquè al gener –abans de la pandèmia– va anunciar que convocaria eleccions després d’aprovar els pressupostos, sinó perquè al mes de juny el president també era partidari de convocar eleccions. Fins i tot va afirmar públicament que tenia la data “clara”. Ara bé, la situació del coronavirus a l’agost –les eleccions es preveien per al 4 d’octubre– i l’opinió de l’expresident Carles Puigdemont l’han fet canviar d’idea. Quan Torra es va trobar a finals d’agost a Catalunya Nord amb l’expresident a l’exili van consensuar l’estratègia: posposar els comicis –tal com volia Puigdemont– i, a canvi, que Torra orquestrés la remodelació del seu Govern. Les properes eleccions catalanes es dibuixen ara a principis de l’any que ve, sempre que el Suprem inhabiliti el president en les properes tres setmanes.

Crítiques al govern de Sánchez i Iglesias

Malgrat que tot apunta que el Suprem confirmarà la inhabilitació, el president ha fet una darrera petició al tribunal: que “corregeixi” la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el condemna a un any i mig d’inhabilitació per a càrrecs públics, i li doni la raó.

A parer seu, l’actuació dels tribunals amb la pancarta de llibertat dels presos polítics –que no va retirar del Palau de la Generalitat– és “desproporcionada” i “mancada de justícia”. Per al president, la seva causa mostra que la democràcia espanyola té “peus de fang” i que és “hereva del franquisme”. “No supera cap prova de resistència europea”, ha dit, i ha afirmat que Catalunya viu “sotmesa a l’arbitrarietat judicial” amb presos, exiliats i ara un possible cap de l’executiu inhabilitat.

Amb aquest discurs, Torra ha pretès deixar en evidència que amb el govern de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias no ha canviat res respecte l’anterior del PP, un argument que ja va utilitzar ahir diverses vegades en el debat de política general al Parlament. “He vingut a mirar-los a la cara”, ha dit sobre la seva assistència a la vista del Suprem, malgrat que no ha demanat la paraula. “El Suprem s’erigeix com a propietari de l’Estat, ara també que està governat per una coalició que es vol progressista”, ha criticat.

Així, el president ha volgut deixar clar que no sent ni un “bri d’esperança” en el govern d’esquerres i que no s’ha sentit acompanyat en la seva causa. “O la decadència d’una Espanya monàrquica que fa vergonya a Europa o l’esperança d’una república catalana del compromís cívic”, ha conclòs.
Informa:ARA.CAT (17-9-2020)

202 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: