TORRA, EL DESÈ PRESIDENT DE LA GENERALITAT REPRESALIAT PER ESPANYA

” Quim Torra és el desè president de Catalunya que és represaliat per la justícia espanyola, amb motiu d’alguna acció vinculada amb el catalanisme polític, des de la Mancomunitat ”
Tan sols els dos presidents socialistes, Maragall i Montilla, s’escapen de la tendència de l’Estat de judicialitzar el moviment d’autogovern a Catalunya
( NÚRIA SALA – BARCELONA )
“El conflicte polític de base és que no s’arriba mai a consolidar el dret a l’autogovern”
La inha­bi­li­tació del pre­si­dent Torra no va aga­far ningú des­pre­vin­gut, menys encara els his­to­ri­a­dors. Segons l’his­to­ri­a­dor Jaume Sobrequés, “la inha­bi­li­tació del pre­si­dent Torra no és res més que una ane­lla d’un seguit d’acci­ons repres­si­ves con­tra l’inde­pen­den­tisme que han exis­tit en l’Espa­nya con­tem­porània”. Tenint en compte que, dels deu dar­rers pre­si­dents de la Gene­ra­li­tat i els dos de la Man­co­mu­ni­tat, deu han estat pro­ces­sats per la justícia espa­nyola –per algun acte vin­cu­lat amb el cata­la­nisme polític–, és difícil plan­te­jar una inter­pre­tació que no impli­qui la reticència del model cen­tra­lista espa­nyol a ser posat en qüestió. Per al també his­to­ri­a­dor Josep Cru­a­nyes, les represàlies polítiques dels diri­gents cata­lans s’emmar­quen en “el procés de Cata­lu­nya per acon­se­guir l’auto­go­vern” i demos­tren “la difi­cul­tat de l’Estat espa­nyol per reconèixer aquest dret”. Cru­a­nyes asse­gura que “l’Estat espa­nyol fa inter­ve­nir la justícia davant de pro­ble­mes polítics” i reco­neix que aquesta situ­ació, tot i pas­sar en altres països, s’accen­tua en el cas d’Espa­nya.

El pri­mer pre­si­dent a patir represàlies judi­ci­als per l’anhel d’una Cata­lu­nya inde­pen­dent va ser Enric Prat de la Riba, pri­mer pre­si­dent de la Man­co­mu­ni­tat de Cata­lu­nya i refe­rent de la Lliga Regi­o­na­lista. L’any 1902, arran d’un arti­cle publi­cat a La Veu de Cata­lu­nya titu­lat “Sepa­ra­tisme al Ros­selló”, va ser empre­so­nat i acu­sat de rebel·lió per “inci­tació al sepa­ra­tisme”. Tot i que la causa no va tenir con­tinuïtat perquè Alfons XIII va con­ce­dir un indult gene­ral amb motiu de la seva coro­nació, durant la seva estada a la presó, Prat de la Riba va con­traure la malal­tia de Gra­ves-Base­dow, que li va afe­blir l’estat de salut.

L’arqui­tecte Josep Puig i Cada­falch va ser pre­si­dent de la Man­co­mu­ni­tat del 1917 al 1924 i, com el seu pre­de­ces­sor, també va ser repre­sa­liat. En el seu cas, tot i haver donat suport al cop d’estat de Primo de Rivera, la seva vin­cu­lació amb el movi­ment cata­la­nista i amb el pro­jecte d’auto­no­mia el va empènyer a l’exili i a dei­xar la Man­co­mu­ni­tat, que va ser dis­solta dos anys més tard.

Amb el retorn de l’auto­no­mia a Cata­lu­nya, els pre­si­dents de la Gene­ra­li­tat tam­poc no van ser una excepció. Fran­cesc Macià va haver d’exi­liar-se en més d’una ocasió. La pri­mera va ser per haver donat suport a la vaga gene­ral del 1917. La segona, amb el cop d’estat de Primo de Rivera, període durant el qual va poder orga­nit­zar un exèrcit d’alli­be­ra­ment, per tal de con­que­rir Cata­lu­nya i inde­pen­dit­zar-la d’Espa­nya. El seu pla, però, va ser des­co­bert i Macià va ser jut­jat i empre­so­nat a París. Va ser alli­be­rat poc després i va retor­nar a Cata­lu­nya després de la mort de Primo de Rivera. No va ser fins a l’abril del 1931 que va pro­cla­mar la República Cata­lana i es va con­ver­tir en el pri­mer pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat després que fos res­tituïda.

Tot i això, cap pre­si­dent va patir la repressió de l’Estat com ho va fer Lluís Com­panys, que va ser exi­liat, empre­so­nat i final­ment afu­se­llat el 1940. Pri­mer, els fets de la Set­mana Tràgica i, després, l’opo­sició a la dic­ta­dura de Primo de Rivera li van com­por­tar diver­sos empre­so­na­ments. Un cop ele­git com a pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, després de la mort de Macià, Com­panys va ser con­dem­nat a 30 anys de presó pel delicte de rebel·lió i sedició pels fets del Sis d’Octu­bre, en què va pro­cla­mar l’Estat català dins de la República Fede­ral Espa­nyola. Amb la victòria del Front d’Esquer­res el 1936, es va bene­fi­ciar d’una amnis­tia gene­ra­lit­zada. Va ser amb la der­rota repu­bli­cana de la guerra que Com­panys es va exi­liar per últim cop. Seria cap­tu­rat a La Baule-les-Pins (Bre­ta­nya) per la poli­cia ale­ma­nya i depor­tat a Madrid, on se’l va jut­jar en un con­sell de guerra. Va ser afu­se­llat el 15 d’octu­bre del 1940 al cas­tell de Montjuïc.

Josep Irla va ser ele­git pre­si­dent del Par­la­ment l’1 d’octu­bre del 1938 en l’última sessió que es va cele­brar abans de la dic­ta­dura. Amb l’assas­si­nat de Com­panys, es va con­ver­tir en pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, tot i ser l’únic que no va tre­pit­jar mai el Palau de la Gene­ra­li­tat com a tal. El seu suc­ces­sor va ser Josep Tar­ra­de­llas, detin­gut diver­ses vega­des i empre­so­nat a Ais de Pro­vença durant els pri­mers anys d’exili. El govern fran­quista en va dema­nar l’extra­dició, però el règim de Vichy la hi va negar. Després d’anys esta­blert a França, va tor­nar el 1977 i va ser reco­ne­gut pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat per Adolfo Suárez.

Jordi Pujol va ser repre­sa­liat anys abans d’esde­ve­nir pre­si­dent, el 1960, durant el fran­quisme. El motiu, uns fullets que pre­te­nien boi­co­te­jar una visita de Franco a Bar­ce­lona en què hi havia escrit “A més d’un opres­sor, és un cor­rup­tor”. Va ser tor­tu­rat fins a assu­mir-ne l’auto­ria i con­dem­nat per rebel·lió a set anys de presó, tot i que només en va com­plir dos i mig.

Pre­si­dents del procés repre­sa­li­ats

Des de l’inici del procés d’inde­pendència, han estat tres els pre­si­dents pro­ces­sats per la justícia espa­nyola. Començant per Artur Mas, con­dem­nat a una multa i a dos anys d’inha­bi­li­tació per la con­sulta del 9-N del 2014, així com les con­se­lle­res Ortega i Rigau, con­dem­na­des per mal­ver­sació. L’octu­bre del 2018, Car­les Puig­de­mont es va exi­liar arran de l’apli­cació de l’arti­cle 155 i va ser acu­sat per rebel·lió pel referèndum de l’1-O, en una causa que va con­dem­nar a penes de presó bona part dels mem­bres de govern. Després que es denegués la seva extra­dició de Bèlgica i que Ale­ma­nya negués la violència, la causa con­ti­nua oberta. Final­ment, Quim Torra s’afe­geix a la llista de pre­si­dents repre­sa­li­ats, inha­bi­li­tat un any i mig per deso­bediència per haver des­pen­jat un dia més tard de l’ordre que va eme­tre la junta elec­to­ral espa­nyola la pan­carta en favor de l’alli­be­ra­ment dels pre­sos polítics.

“A partir del moment en què pren solidesa l’opció independentista, s’accentua la repressió contra Catalunya”,considera l’historiador Jaume Sobrequés.
“Per part de l’Estat, hi ha una resistència a reconèixer l’autonomia política”,
manté l’historiador Josep Cruanyes.

Desar la notícia al meu compte
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d’identificar.
Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

ENLLAÇOS RELACIONATS
Canal: Catalunya vol viure en llibertat
PUBLICAT A
El Punt Avui. Girona 29-09-2020, Pàgina 18
El Punt Avui. Nacional 29-09-2020, Pàgina 18
MÉS LLEGIDES
La premsa internacional veu el risc de més tensions

El Celler de Can Roca reobre avui les portes del restaurant

Sant Jaume acomboia Torra i pressiona ERC

“L’única manera d’avançar és la ruptura democràtica”

Cribratge massiu en un institut de Canet de Mar

Temporada Alta, a casa

Varvara: la música és per somiar

“Coincidim amb la fiscalia”

Com està el món (per a les dones)