TORRA, EL DES√ą PRESIDENT DE LA GENERALITAT REPRESALIAT PER ESPANYA

” Quim Torra √©s el des√® president de Catalunya que √©s represaliat per la just√≠cia espanyola, amb motiu d‚Äôalguna acci√≥ vinculada amb el catalanisme pol√≠tic, des de la Mancomunitat ”
Tan sols els dos presidents socialistes, Maragall i Montilla, s’escapen de la tendència de l’Estat de judicialitzar el moviment d’autogovern a Catalunya
( N√öRIA SALA – BARCELONA )
‚ÄúEl conflicte pol√≠tic de base √©s que no s‚Äôarriba mai a consolidar el dret a l‚Äôautogovern‚ÄĚ
La inha¬≠bi¬≠li¬≠taci√≥ del pre¬≠si¬≠dent Torra no va aga¬≠far ning√ļ des¬≠pre¬≠vin¬≠gut, menys encara els his¬≠to¬≠ri¬≠a¬≠dors. Segons l‚Äôhis¬≠to¬≠ri¬≠a¬≠dor Jaume Sobrequ√©s, ‚Äúla inha¬≠bi¬≠li¬≠taci√≥ del pre¬≠si¬≠dent Torra no √©s res m√©s que una ane¬≠lla d‚Äôun seguit d‚Äôacci¬≠ons repres¬≠si¬≠ves con¬≠tra l‚Äôinde¬≠pen¬≠den¬≠tisme que han exis¬≠tit en l‚ÄôEspa¬≠nya con¬≠tem¬≠por√†nia‚ÄĚ. Tenint en compte que, dels deu dar¬≠rers pre¬≠si¬≠dents de la Gene¬≠ra¬≠li¬≠tat i els dos de la Man¬≠co¬≠mu¬≠ni¬≠tat, deu han estat pro¬≠ces¬≠sats per la just√≠cia espa¬≠nyola ‚Äďper algun acte vin¬≠cu¬≠lat amb el cata¬≠la¬≠nisme pol√≠tic‚Äď, √©s dif√≠cil plan¬≠te¬≠jar una inter¬≠pre¬≠taci√≥ que no impli¬≠qui la retic√®ncia del model cen¬≠tra¬≠lista espa¬≠nyol a ser posat en q√ľesti√≥. Per al tamb√© his¬≠to¬≠ri¬≠a¬≠dor Josep Cru¬≠a¬≠nyes, les repres√†lies pol√≠tiques dels diri¬≠gents cata¬≠lans s‚Äôemmar¬≠quen en ‚Äúel proc√©s de Cata¬≠lu¬≠nya per acon¬≠se¬≠guir l‚Äôauto¬≠go¬≠vern‚ÄĚ i demos¬≠tren ‚Äúla difi¬≠cul¬≠tat de l‚ÄôEstat espa¬≠nyol per recon√®ixer aquest dret‚ÄĚ. Cru¬≠a¬≠nyes asse¬≠gura que ‚Äúl‚ÄôEstat espa¬≠nyol fa inter¬≠ve¬≠nir la just√≠cia davant de pro¬≠ble¬≠mes pol√≠tics‚ÄĚ i reco¬≠neix que aquesta situ¬≠aci√≥, tot i pas¬≠sar en altres pa√Įsos, s‚Äôaccen¬≠tua en el cas d‚ÄôEspa¬≠nya.

El pri¬≠mer pre¬≠si¬≠dent a patir repres√†lies judi¬≠ci¬≠als per l‚Äôanhel d‚Äôuna Cata¬≠lu¬≠nya inde¬≠pen¬≠dent va ser Enric Prat de la Riba, pri¬≠mer pre¬≠si¬≠dent de la Man¬≠co¬≠mu¬≠ni¬≠tat de Cata¬≠lu¬≠nya i refe¬≠rent de la Lliga Regi¬≠o¬≠na¬≠lista. L‚Äôany 1902, arran d‚Äôun arti¬≠cle publi¬≠cat a La Veu de Cata¬≠lu¬≠nya titu¬≠lat ‚ÄúSepa¬≠ra¬≠tisme al Ros¬≠sell√≥‚ÄĚ, va ser empre¬≠so¬≠nat i acu¬≠sat de rebel¬∑li√≥ per ‚Äúinci¬≠taci√≥ al sepa¬≠ra¬≠tisme‚ÄĚ. Tot i que la causa no va tenir con¬≠tinu√Įtat perqu√® Alfons XIII va con¬≠ce¬≠dir un indult gene¬≠ral amb motiu de la seva coro¬≠naci√≥, durant la seva estada a la pres√≥, Prat de la Riba va con¬≠traure la malal¬≠tia de Gra¬≠ves-Base¬≠dow, que li va afe¬≠blir l‚Äôestat de salut.

L’arqui­tecte Josep Puig i Cada­falch va ser pre­si­dent de la Man­co­mu­ni­tat del 1917 al 1924 i, com el seu pre­de­ces­sor, també va ser repre­sa­liat. En el seu cas, tot i haver donat suport al cop d’estat de Primo de Rivera, la seva vin­cu­lació amb el movi­ment cata­la­nista i amb el pro­jecte d’auto­no­mia el va empènyer a l’exili i a dei­xar la Man­co­mu­ni­tat, que va ser dis­solta dos anys més tard.

Amb el retorn de l‚Äôauto¬≠no¬≠mia a Cata¬≠lu¬≠nya, els pre¬≠si¬≠dents de la Gene¬≠ra¬≠li¬≠tat tam¬≠poc no van ser una excepci√≥. Fran¬≠cesc Maci√† va haver d‚Äôexi¬≠liar-se en m√©s d‚Äôuna ocasi√≥. La pri¬≠mera va ser per haver donat suport a la vaga gene¬≠ral del 1917. La segona, amb el cop d‚Äôestat de Primo de Rivera, per√≠ode durant el qual va poder orga¬≠nit¬≠zar un ex√®rcit d‚Äôalli¬≠be¬≠ra¬≠ment, per tal de con¬≠que¬≠rir Cata¬≠lu¬≠nya i inde¬≠pen¬≠dit¬≠zar-la d‚ÄôEspa¬≠nya. El seu pla, per√≤, va ser des¬≠co¬≠bert i Maci√† va ser jut¬≠jat i empre¬≠so¬≠nat a Par√≠s. Va ser alli¬≠be¬≠rat poc despr√©s i va retor¬≠nar a Cata¬≠lu¬≠nya despr√©s de la mort de Primo de Rivera. No va ser fins a l‚Äôabril del 1931 que va pro¬≠cla¬≠mar la Rep√ļblica Cata¬≠lana i es va con¬≠ver¬≠tir en el pri¬≠mer pre¬≠si¬≠dent de la Gene¬≠ra¬≠li¬≠tat despr√©s que fos res¬≠titu√Įda.

Tot i aix√≤, cap pre¬≠si¬≠dent va patir la repressi√≥ de l‚ÄôEstat com ho va fer Llu√≠s Com¬≠panys, que va ser exi¬≠liat, empre¬≠so¬≠nat i final¬≠ment afu¬≠se¬≠llat el 1940. Pri¬≠mer, els fets de la Set¬≠mana Tr√†gica i, despr√©s, l‚Äôopo¬≠sici√≥ a la dic¬≠ta¬≠dura de Primo de Rivera li van com¬≠por¬≠tar diver¬≠sos empre¬≠so¬≠na¬≠ments. Un cop ele¬≠git com a pre¬≠si¬≠dent de la Gene¬≠ra¬≠li¬≠tat, despr√©s de la mort de Maci√†, Com¬≠panys va ser con¬≠dem¬≠nat a 30 anys de pres√≥ pel delicte de rebel¬∑li√≥ i sedici√≥ pels fets del Sis d‚ÄôOctu¬≠bre, en qu√® va pro¬≠cla¬≠mar l‚ÄôEstat catal√† dins de la Rep√ļblica Fede¬≠ral Espa¬≠nyola. Amb la vict√≤ria del Front d‚ÄôEsquer¬≠res el 1936, es va bene¬≠fi¬≠ciar d‚Äôuna amnis¬≠tia gene¬≠ra¬≠lit¬≠zada. Va ser amb la der¬≠rota repu¬≠bli¬≠cana de la guerra que Com¬≠panys es va exi¬≠liar per √ļltim cop. Seria cap¬≠tu¬≠rat a La Baule-les-Pins (Bre¬≠ta¬≠nya) per la poli¬≠cia ale¬≠ma¬≠nya i depor¬≠tat a Madrid, on se‚Äôl va jut¬≠jar en un con¬≠sell de guerra. Va ser afu¬≠se¬≠llat el 15 d‚Äôoctu¬≠bre del 1940 al cas¬≠tell de Montju√Įc.

Josep Irla va ser ele¬≠git pre¬≠si¬≠dent del Par¬≠la¬≠ment l‚Äô1 d‚Äôoctu¬≠bre del 1938 en l‚Äô√ļltima sessi√≥ que es va cele¬≠brar abans de la dic¬≠ta¬≠dura. Amb l‚Äôassas¬≠si¬≠nat de Com¬≠panys, es va con¬≠ver¬≠tir en pre¬≠si¬≠dent de la Gene¬≠ra¬≠li¬≠tat de Cata¬≠lu¬≠nya, tot i ser l‚Äô√ļnic que no va tre¬≠pit¬≠jar mai el Palau de la Gene¬≠ra¬≠li¬≠tat com a tal. El seu suc¬≠ces¬≠sor va ser Josep Tar¬≠ra¬≠de¬≠llas, detin¬≠gut diver¬≠ses vega¬≠des i empre¬≠so¬≠nat a Ais de Pro¬≠ven√ßa durant els pri¬≠mers anys d‚Äôexili. El govern fran¬≠quista en va dema¬≠nar l‚Äôextra¬≠dici√≥, per√≤ el r√®gim de Vichy la hi va negar. Despr√©s d‚Äôanys esta¬≠blert a Fran√ßa, va tor¬≠nar el 1977 i va ser reco¬≠ne¬≠gut pre¬≠si¬≠dent de la Gene¬≠ra¬≠li¬≠tat per Adolfo Su√°rez.

Jordi Pujol va ser repre¬≠sa¬≠liat anys abans d‚Äôesde¬≠ve¬≠nir pre¬≠si¬≠dent, el 1960, durant el fran¬≠quisme. El motiu, uns fullets que pre¬≠te¬≠nien boi¬≠co¬≠te¬≠jar una visita de Franco a Bar¬≠ce¬≠lona en qu√® hi havia escrit ‚ÄúA m√©s d‚Äôun opres¬≠sor, √©s un cor¬≠rup¬≠tor‚ÄĚ. Va ser tor¬≠tu¬≠rat fins a assu¬≠mir-ne l‚Äôauto¬≠ria i con¬≠dem¬≠nat per rebel¬∑li√≥ a set anys de pres√≥, tot i que nom√©s en va com¬≠plir dos i mig.

Pre­si­dents del procés repre­sa­li­ats

Des de l’inici del procés d’inde­pendència, han estat tres els pre­si­dents pro­ces­sats per la justícia espa­nyola. Començant per Artur Mas, con­dem­nat a una multa i a dos anys d’inha­bi­li­tació per la con­sulta del 9-N del 2014, així com les con­se­lle­res Ortega i Rigau, con­dem­na­des per mal­ver­sació. L’octu­bre del 2018, Car­les Puig­de­mont es va exi­liar arran de l’apli­cació de l’arti­cle 155 i va ser acu­sat per rebel·lió pel referèndum de l’1-O, en una causa que va con­dem­nar a penes de presó bona part dels mem­bres de govern. Després que es denegués la seva extra­dició de Bèlgica i que Ale­ma­nya negués la violència, la causa con­ti­nua oberta. Final­ment, Quim Torra s’afe­geix a la llista de pre­si­dents repre­sa­li­ats, inha­bi­li­tat un any i mig per deso­bediència per haver des­pen­jat un dia més tard de l’ordre que va eme­tre la junta elec­to­ral espa­nyola la pan­carta en favor de l’alli­be­ra­ment dels pre­sos polítics.

‚ÄúA partir del moment en qu√® pren solidesa l‚Äôopci√≥ independentista, s‚Äôaccentua la repressi√≥ contra Catalunya‚ÄĚ,considera l‚Äôhistoriador Jaume Sobrequ√©s.
‚ÄúPer part de l‚ÄôEstat, hi ha una resist√®ncia a recon√®ixer l‚Äôautonomia pol√≠tica‚ÄĚ,
manté l’historiador Josep Cruanyes.

Desar la notícia al meu compte
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d’identificar.
Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

ENLLAÇOS RELACIONATS
Canal: Catalunya vol viure en llibertat
PUBLICAT A
El Punt Avui. Girona 29-09-2020, Pàgina 18
El Punt Avui. Nacional 29-09-2020, Pàgina 18
M√ČS LLEGIDES
La premsa internacional veu el risc de més tensions

El Celler de Can Roca reobre avui les portes del restaurant

Sant Jaume acomboia Torra i pressiona ERC

‚ÄúL‚Äô√ļnica manera d‚Äôavan√ßar √©s la ruptura democr√†tica‚ÄĚ

Cribratge massiu en un institut de Canet de Mar

Temporada Alta, a casa

Varvara: la m√ļsica √©s per somiar

‚ÄúCoincidim amb la fiscalia‚ÄĚ

Com està el món (per a les dones)

100 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: