“QUERELLA”
( PERE MARTÍ )
Querella. La justícia espanyola ha mantingut la tradició d’aquests darrers anys i, tal com es preveia, el TSJC ha acceptat la querella presentada per la fiscalia superior de Catalunya contra el president Quim Torra, que l’investigarà per un delicte de desobediència perquè no haver complert l’ordre de la Junta Electoral espanyola de retirar la pancarta amb el llaç groc de la façana del Palau de la Generalitat. És el tercer president de la Generalitat perseguit per la justícia espanyola. Primer va ser Artur Mas per la consulta del 9-N, després Carles Puigdemont pel referèndum del Primer d’Octubre i ara Quim Torra pel cas dels llaços grocs.
La seqüència de perseguir tres presidents seguits confirma la judicialització del conflicte català i la manca de voluntat de resoldre’l políticament. Quan arriba la querella contra Torra la meitat del govern anterior encara és assegut a la banqueta dels acusats del Tribunal Suprem espanyol i Artur Mas encara és inhabilitat políticament. Tres presidents elegits democràticament i amb majoria per a governar al parlament. Però la justícia espanyola no rectifica, al contrari, intensifica la pressió contra l’independentisme. El llaç groc és l’excusa. Temps enrere es van criticar les formes amb què Torra havia gestionat aquest afer, però el problema de fons és la incapacitat d’acceptar la realitat política catalana i provar de modificar-la amb decisions judicials que forcen les costures de l’estat de dret.
L’Estat mana
L’acceptació de la querella pot acabar amb la inhabilitació de Quim Torra, però aquesta possibilitat trigaria a arribar. Ara, per començar, el president presentarà un recurs contra l’acceptació i, si és rebutjat, com és previsible, començarà una instrucció absurda per cercar proves sobre si ha desobeït o no. Acabada la instrucció, hi haurà el judici i si fos culpable de desobediència seria inhabilitat, però encara podria recórrer-hi en contra al Suprem. Mentre s’estudiés el recurs encara podria ser president, però no es podria presentar a les eleccions, cosa que Torra no té cap intenció de fer. Aquest procés pot durar més d’un any, segons fonts del gabinet jurídic de Presidència.
L’objectiu no és la inhabilitació immediata, perquè judicialment no és possible, sinó recordar qui mana, reiterar que les normes de joc no les estableix el govern català sinó l’estat, mitjançant el govern espanyol, la justícia o les forces de seguretat. És un altre avís. Qualsevol intent de desobediència, per petit que sigui, serà implacablement combatut, passant per sobre de qualsevol llibertat. Quan es va aixecar el 155, figurava que Catalunya havia de recuperar una certa normalitat institucional, però no. Al contrari, el 155 continua vigent en molts àmbits, no solament el judicial. Els comptes de la Generalitat continuen intervinguts, en aquest cas pel govern del PSOE, per motius polítics, per desconfiança, com ha explicat el vice-president Pere Aragonès. En això és igual qui governi a Madrid.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (3-4-2019)
