TORRA EMPLAÇA LES ILLES I PAÍS VALENCIÀ A FER SERVIR EL CATALÀ

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha emplaçat per carta els seus homòlegs de les Illes Balears, Francina Armengol, i de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, a mantenir les comunicacions personals, entre els respectius governs i administracions en català, després que el Tribunal Suprem ha avalat la sentència del TSJCV que rebutja que el català sigui la llengua prioritària.

“Trobo que és una ofensa inadmissible i una discriminació que l’any 2020, en ple segle XXI, no es pot tolerar”, adverteix Torra en una carta que ha fet arribar a Armengol i Puig. La sentència del Suprem obliga que les comunicacions institucionals entre el País Valencià, Catalunya i les Illes Balears es facin en castellà.

El president recorda que no és cap fet extraordinari aquesta decisió del Suprem tenint en compte la “història de discriminacions i prohibicions” a què ha estat sotmesa la llengua catalana. “Però no podem acceptar aquesta decisió uniformitzara

EL GOVERN VALENCIÀ RECORRERÀ

El conseller d’Educació, Cultura i Esport del govern valencià, Vicent Marzà, ha anunciat que el Consell recorrerà la sentència del Tribunal Suprem (TS) que anul·la part del decret de la Generalitat Valenciana que regula els usos institucionals i administratius de les llengües oficials, que establia que les comunicacions entre les comunitats autònomes “pertanyents al mateix àmbit lingüístic” es redactarien en català i en castellà només si se sol·licita. La resolució judicial argumenta que es tracta d’una competència de l’Estat i que també cal fer la traducció al castellà.

Marzà ha criticat al seu perfil de Twitter que “en ple segle XXI” un tribunal digui quina llengua han de parlar tres governs, i ha afirmat que la resolució judicial “menysprea la llengua i les competències pròpies”. El conseller ha incidit en el fet que el TS argumenta que la denominació de la llengua en els Estatuts de les tres comunitats autònomes no és la mateixa i, per tant, s’han d’escriure “en castellà”. “No en tenen prou amb la definició de la RAE, l’AVL i l’IEC ni les sentències del TC”, ha retret.

Vicent Marzà
@VicentMarza
📌 Recorrerem una sentència que al nostre entendre menysprea la llengua i les competències pròpies.

En ple Segle XXI ens han de dir en quina llengua hem de parlar 3 governs entre nosaltres o deixar d’usar la nostra llengua de forma destacada i normal?

Vicent Marzà també ha explicat que la Generalitat ja preveia una resolució així i que, per avançar-se, va enviar cartes als governs català i balear durant la tramitació del decret per preguntar-los sobre la comunicació entre les administracions, i que tant el govern de Catalunya com el de les Balears van acceptar rebre-les en valencià, unes respostes que van incloure en la documentació examinada pel Tribunal Suprem.

El titular d’Educació també ha destacat que “les Constitucions d’Espanya i de Panamà o la República Dominicana tenen denominacions lingüístiques diferents”, castellà i espanyol, i ha subratllat que això no suposa cap problema. “Estic segur que tots els papers intercanviats oficialment per destapar els papers de Panamà deuen haver sigut traduïts a l’anglès, veritat?”, ha ironitzat.

Finalment, Marzà ha defensat que el fet que “una llengua minoritzada siga llengua d’ús destacat i normal no vulnera el dret de ningú”. “De fet, dona resposta a l’obligació emanada de la Carta Europea de Llengües Minoritàries, que el govern d’Espanya ha firmat i té obligació de complir”, ha conclòs.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua qualifica la sentència de “disbarat”
Per la seva banda, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha criticat, també a través de les xarxes socials, que la sentència “constitueix un greu atac” al valencià. “Que la relació institucional entre territoris que gaudeixen d’una llengua compartida haja de fer-se obligatòriament en castellà és un disbarat”, ha rebutjat.

AVL
@AVLoficial
La sentència del Tribunal Suprem, amb tots els respectes, constituïx un greu atac a la nostra llengua. Que la relació institucional entre territoris que gaudixen d’una llengua compartida haja de fer-se obligatòriament en castellà és un desficaci inadmissible.

En aquesta mateixa línia s’ha expressat la Plataforma per la Llengua, que donada la “gravetat” de la situació ha demanat a les institucions catalanes, valencianes, balears i aragoneses “aprovar per via d’urgència el reconeixement explícit de la unitat de la llengua catalana a tots els efectes”.

Plataforma per la Llengua🎗

@llenguacat
📢 Demanem a les institucions catalanes, valencianes, balears i aragoneses aprovar per via d’urgència el reconeixement explícit de la unitat de la llengua catalana a tots els efectes

Informa:ELNACIONAL.CAT I ARA.CAT (16-6-2020)

121 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: