TORRA, INJUST√ćCIA ENMIG DEL SILENCI

“Torra, injust√≠cia enmig del silenci”.
(JOS√Č ANTICH)

La segona inhabilitaci√≥ del president Quim Torra, imposada en aquest cas pel jutjat penal n√ļmero 6 de Barcelona i coneguda aquest dimecres, el condemna a quinze mesos per ocupar c√†rrec p√ļblic i a pagar una multa de 24.000 euros. Com en l’anterior sent√®ncia del TSJC, que va ser el tribunal que el va condemnar en la primera querella que es va presentar, ja que en aquell temps era president de la Generalitat, la condemna √©s per tenir col¬∑locada al balc√≥ del Palau una pancarta en defensa dels presos pol√≠tics i a favor del retorn dels exiliats. Amb un mat√≠s no menor. Si la primera condemna, que a la fi li va acabar costant el c√†rrec, va ser un atropellament, per√≤ el TSJC la va sustentar partint de la neutralitat pol√≠tica en per√≠ode electoral, en aquesta ocasi√≥, ni aix√≤, ja que tot aix√≤ va succeir el setembre del 2019, clarament fora de qualsevol per√≠ode electoral.

Per√≤ el que m√©s m’ha cridat l’atenci√≥ no ha estat la condemna, que ja es donava per descomptada i hi ha prou exemples que expliquen quin √©s el grau d’arbitrarietat de la just√≠cia espanyola quan t√© per davant casos que afecten els independentistes. Fins i tot, quan l’afectat √©s Quim Torra, un pol√≠tic allunyat avui de la primera l√≠nia, instal¬∑lat al seu despatx d’expresident a les comarques gironines i sense una plataforma que li permeti dedicar-se a l’activitat p√ļblica. El m√©s sorprenent ha estat la reacci√≥ a la condemna del jutjat penal n√ļmero 6 de Barcelona. Uns quants tuits, unes declaracions, tampoc tantes, dels seus antics companys pol√≠tics de Junts i alguna frase de suport perduda en l’inabastable cabal informatiu de cada jornada. Res m√©s.
per Taboola

Va ser Quim Torra un president discutit que va acabar sent inc√≤mode per a Esquerra i tamb√© per a un sector no menor de Junts. Aix√≤ no √©s revelar un gran secret de les interioritats de Palau sin√≥ una constataci√≥ del que va ser aquell per√≠ode de la pol√≠tica catalana entre 2018 i 2020, l’etapa en qu√® va estar al capdavant de la presid√®ncia de la Generalitat. Per√≤ no saber distingir entre la valoraci√≥ que cada un pugui tenir del que va ser aquella presid√®ncia i les sent√®ncies judicials en contra seu hi ha un gran abisme. √Čs m√©s, el silenci acaba sent un acte pervers que legitima la invasi√≥ de la just√≠cia en una parcel¬∑la de la pol√≠tica en la qual no hauria d’entrar mai. No es tracta de posicionar-s’hi a favor o en contra, sin√≥ de defensar la instituci√≥, la consideraci√≥ i el respecte que es mereix i de preservar-la, comen√ßant perqu√® un jutge amb el rang que sigui no pot cessar aix√≠ com aix√≠ un president de la Generalitat i sense que aix√≤ tingui conseq√ľ√®ncies.

El silenci no fa cap altra cosa que fer petita la instituci√≥ davant de l’opini√≥ p√ļblica. Embolicats com estan els partits en el politiqueig, de vegades obliden que per guanyar uns quants vots s’acaben tirant pedres a la seva pr√≤pia teulada. Aix√≤ val per als partits independentistes, per√≤ tamb√© per als socialistes o els comuns que, en un moment o un altre del passat, han format part del govern catal√†. Que ho facin el PP o Ciutadans √©s fins i tot comprensible ja que mai no han aconseguit inscriure el seu nom al Govern i no sembla probable que aix√≤ arribi a passar algun dia. Nom√©s van tenir el seu minut de gl√≤ria amb la suspensi√≥ de l’autonomia i l’aplicaci√≥ de l’article 155 de la Constituci√≥, per√≤ va ser ef√≠mer i amb unes noves eleccions es va recuperar la normalitat i Soraya S√°enz de Santamar√≠a i els seus nois van haver d’abaixar el cap i tornar el poder a l’independentisme.

Perqu√® Catalunya t√© poc poder i poques coses que la simbolitzin m√©s que la presid√®ncia de la Generalitat, l’ocupi qui l’ocupi. No hi ha gaires coses m√©s a preservar, com ho demostra la for√ßa dels presidents a trav√©s de la hist√≤ria i com Espanya ha volgut lligar-los de mans fent-los passar exili, pres√≥ i fins i tot executant-los. Deia Churchill que una naci√≥ que oblida el seu passat no t√© futur. I aix√≤ continua sent una m√†xima v√†lida per als pol√≠tics, per√≤ tamb√© per als ciutadans diverses d√®cades despr√©s i a centenars de quil√≤metres de Londres.
Informa:ELNACIONAL.CAT (12-5-2022)

33 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: