TORRA, JUTJAT EN ABSÈNCIA: ” EL VOLEN CREMAR A LA FOGUERA” (GONZALO BOYE )

Judici en absència. La magistrada del jutjat penal 6 de Barcelona, Diana Marcelo, ha acordat de celebrar el judici contra el 131è president de la Generalitat sense la seva presència. Quim Torra ha fet un vídeo aquest matí on ha anunciat que no es presenta al jutjat perquè considera que és “un judici polític”. La llei permet jutjar persones en absència si la pena sol·licitada és inferior a dos anys de presó, i en el cas de Torra se li demana inhabilitació a càrrec públic. Ho ha demanat la fiscal i l’acusació popular, exercida per Impulso Ciudadano. Els advocats de Torra, Gonzalo Boye i Isabel Elbal, tampoc s’hi han oposat, i han demanat l’absolució de Torra, del qual ha dit que ha guanyat “la dignitat”.

En aquest segon judici, la fiscal ha mantingut la petició de 20 mesos d’inhabilitació per a qualsevol càrrec públic i 30.000 euros de multa per a l’expresident de la Generalitat Quim Torra per no haver despenjat una pancarta a favor dels polítics presos del balcó de la Generalitat el setembre del 2019. L’acusa d’un delicte de desobediència, perquè el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) li va donar 48 hores per despenjar el cartell i l’expresident no ho va fer al·legant que l’ordre vulnerava la llibertat d’expressió. Finalment, el tribunal va ordenar als Mossos d’Esquadra que la retiressin, però abans ho van fer uns treballadors del Palau. En el primer cas per desobediència, l’ordre de retirar la pancarta va ser de la Junta Electoral Central (JEC), ja que era època electoral, el març del 2019. La fiscal ha afirmat que no s’ha perseguit Torra per les seves idees, sinó per haver fet “insubmissió institucional”. L’advocat d’Impulso li demana que pagui una multa de 109.000 euros.

El gener passat, Torra va complir la primera condemna per desobediència en no haver retirat una pancarta a favor dels presos polítics i els exiliats del balcó del Palau de la Generalitat. Li va costar el càrrec de president de la Generalitat, després que el Suprem validés el càstig de 18 mesos d’inhabilitació, imposat pel TSJC. Aquest cop, Torra, en no ser aforat, ha estat jutjat en un jutjat penal.
Testimonis

El judici ha començat amb els testimonis. La primera ha estat una agent dels Mossos que portava el requeriment judicial al Palau de la Generalitat per retirar la pancarta, ordenat pel TSJC. El segon testimoni ha estat Pere Cardús, cap de premsa del president Torra, el qual ha declarat que ell no va rebre cap requeriment personalment, però que el va veure. El penalista Boye li ha preguntat si abans de la pancarta pels presos polítics al balcó de la Generalitat se n’han penjat d’altres. “Al balcó de la Generalitat sempre hi ha hagut altres pancartes pels drets humans, les dones, per la pau, i ara contra la invasió d’Ucraïna”, ha manifestat Cardús. També, a preguntes de l’advocat, ha negat que s’hagi acusat l’actual president Pere Aragonès o a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per pancartes en defensa dels drets humans que han penjat als edificis públics. El tercer a declarar ha estat un inspector dels Mossos, que es va dirigir al responsable de l’edifici perquè retirés la pancarta i ningú s’hi va oposar. A preguntes de Boye, el mosso ha admès que també va haver d’anar al primer requeriment de retirar la primera pancarta en favor dels exiliats, i en cap cas més en els més de vint anys en el cos policial català.
Putin

En les conclusions, Boye ha fet llegir la resolució de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, del juny passat, que demanava excarcerar els presos polítics catalans, i la reforma dels delictes de rebelió i sedició. La fiscal li ha rebatut que ho va fer una “minoria” de l’assemblea: “Van votar a favor 70 membres dels 324”. També ha assegurat que “una mentida si es diu mil cops no es converteix en veritat” per les afirmacions de l’expresident Torra. La fiscal ha afegit que Torra va rebre el requeriment com a president de la Generalitat, el qual “no té la propietat dels drets fonamentals”, i que el Constitucional estableix que “els edificis públics han d’estar a disposició dels drets generals, no d’un grup”. “La llibertat d’expressió de Torra la pot exercir en el seu àmbit individual i no se l’ha jutjat pel contingut de la pancarta, sinó per l’ús indegut d’un edifici públic i no donar compliment a un mandat judicial”, ha conclòs la fiscal.

Per la seva part, l’advocat Boye ha retret a la fiscal que menystingui les resolucions del Consell d’Europa: “Vladímir Putin ha marxat del Consell d’Europa! On ens volen dur, a Polònia a Rússia?”. I ha afegit: “A Putin no li agraden les resolucions del Consell d’Europa, com a la senyora fiscal”. En un to irònic i crític, Boye ha assegurat: “Les acusacions només han fet una exposició política, no de proves. Han demanat una condemna per reiteració delictiva quan llavors Torra no havia estat condemnat. Què volen? Només els falta demanar que el cremin a la foguera”. Ha exposat que no han ni demostrat a qui anava dirigit el requeriment, no acreditat.
Espanyolista

L’entitat espanyolista Impulso Ciudadano va ser la que va iniciar aquest segon procediment, en demanar a la sala contenciosa administrativa del TSJC que, com a mesura cautelar, obligués Torra a retirar la pancarta, tot i no ser període electoral. La sala va admetre la petició de mesures cautelars i el 19 de setembre del 2019 va dictar l’ordre de retirada, que va ser comunicada personalment a Torra el 23 de setembre, donant-li un termini màxim de 48 hores. No obstant això, el 20 de setembre Torra ja va emetre un comunicat en què assegurava que no acataria l’ordre. Torra no va despenjar la pancarta al·legant que la decisió no era ferma i s’hi podia recórrer. Segons l’expresident, la pancarta era un exercici dels drets de llibertat d’expressió, participació política i exercici de càrrec representatiu. El 25 de setembre la Generalitat va presentar un recurs de reposició contra la interlocutòria del TSJC en què demanava la suspensió de la mesura cautelar. L’endemà el TSJC va recordar que el recurs no suspenia l’ordre. El 27 de setembre una lletrada de l’administració de justícia va aixecar acta per constatar que la pancarta continuava al seu lloc. Aleshores el TSJC va ordenar al comissari en cap dels Mossos d’Esquadra la retirada de la pancarta. Aquell dia es va acabar complint l’ordre per part de treballadors de l’edifici.
Primera causa

L’octubre del 2020, el Tribunal Superior de Justícia (TSJC) va resoldre que a la condemna de divuit mesos d’inhabilitació de Quim Torra com a president de la Generalitat li escurçaria un de cada tres dies des que la JEC li va retirar l’acta de diputat de JxCat, des del gener del 2020 fins que la condemna va ser ferma, el 28 de setembre passat.

Precisament, en el recurs d’empara que va presentar Torra contra la seva inhabilitació, el qual el Tribunal Constitucional l’hi va desestimar recentment, però dos magistrats van indicar que se li havien vulnerat drets, i qüestionaven que una sanció menor li hauria implicat la pèrdua del càrrec polític de forma definitiva.

Informa:ELNACIONAL.CAT (17-3-2022)

83 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: