TORRA, LLEIG I CATALÀ: TOT DIT

“Lleig i catalĂ , tot dit ”

“He de dir que el que facin els colons m’importa realment poc, perĂČ el que sĂ­ que em preocupa, i molt, Ă©s que, per ideologia polĂ­tica, ens insultem entre nosaltres a la manera de com ho fan els colons: espanyolitzant l’humor”

SARA SÀNCHEZ

El president de la Generalitat, Quim Torra, durant la videoconferĂšncia amb els presidents autonĂČmics i el president SĂĄnchez sobre la pandĂšmia del coronavirus, el 29 de març del 2020 (Horitzontal).

En el PaĂ­s on celebrem les Mones de Pasqua, els colons i els seus caps ens tracten com a micos. No ho dic jo, ni passa nomĂ©s ara: ho diuen ells contĂ­nuament i ho han fet durant segles. De manera continuada hem sigut font d’inspiraciĂł per a eixelebrats que han aprĂšs que insultar un catalĂ  et reforça en qualsevol Ă mbit en el qual siguis un mediocre. El catalĂ  es causa de mofa, perĂČ no de mofa simpĂ tica: Ă©s sempre sobre el fĂ­sic o el carĂ cter, com repetitiva apel·laciĂł a un suposat tarannĂ  avar genĂštic, i ara encara mĂ©s quan la majoria de catalans som independentistes. Es veu que hem agreujat les nostres debilitats sanguĂ­nies i socials i, davant del seu mĂłn, som mĂ©s lletjos i mĂ©s catalans que mai.

He de dir que el que facin els colons m’importa realment poc, perĂČ el que sĂ­ que em preocupa, i molt, Ă©s que, per ideologia polĂ­tica, ens insultem entre nosaltres a la manera de com ho fan els colons: espanyolitzant l’humor. Em refereixo a programes de famosos productors de biaix republicĂ  ibĂšric on la befa fĂ­sica hi Ă©s inherent, fins i tot en la configuraciĂł dels personatges. Aquest humor no Ă©s nostre. Els catalans som mĂ©s de l’humor anglĂšs, mĂ©s irĂČnic i mĂ©s sibil·lĂ­, perĂČ fa temps ens vam haver d’adaptar, per “eixamplar la base”, i vam incloure la catalanofĂČbia humorĂ­stica i “periodĂ­stica”. Ara, tot i trobar-nos en mig d’una pandĂšmia d’abast mundial, hem de seguir donant per fet que, com a bons catalans, som els mĂ©s sociables i els que tenim mĂ©s sentit de l’humor i mĂ©s sentit crĂ­tic, com si no en tinguessim prou amb la criminalitzaciĂł social i lingĂŒĂ­stica.

L’exemple mĂ©s clar ha estat amb el president Torra, sortosament guarit del covid-19, perĂČ que, obedient a les recomanacions, segueix confinat a les dependĂšncies de la Generalitat. El MHP va prendre una decisiĂł important: decidir que les persones i els seus drets serien el primer i que si calia passar per damunt dels diners i dels partits ho faria. Recordem que en els primers dies de la crisi els representants del seu govern es veien insegurs, perĂČ que, a cop de repetir les consignes del president, de seguir fil per randa el que diguĂ©s la saviesa dels cientĂ­fics, tot ha anat rodant millor.

En aquell precĂ­s moment, la maquinĂ ria del “gobierno espanyol” es va disposar a bombardejar per terra, mar i aire i a travĂ©s de tots els mitjans, amb insults i desqualificacions insultants, la trajectĂČria d’un president honrat, i sovint molt sol, com tambĂ© del partit al qual representa en aquesta legislatura. Recordem la senyora Robles, ministra de defensa, dient que el president Torra no mereixia un carrer polĂ­tic per les declaracions que va fer, amb contundĂšncia i fermesa, exigint una ordre de confinament per a Catalunya, mentre ella, la Robles, amb evident cara de fĂ stic i rĂ bia, pensava que el president lleig, dĂšspota, racista i xenĂČfob de Catalunya l’Ășnic que volia sempre era tocar-los el voraviu.

Ara, desprĂ©s que, per exigĂšncies dels cientĂ­fics i davant la indignaciĂł del nord d’Europa, el seu gobierno ha hagut de rectificar, no saben ni demanar perdĂł i s’aferren a aquella dita tan castellana de “sostenella y no emmendalla”.

Alerta, perĂČ, que aixĂČ tambĂ© els passa als unionistes catalans que sĂłn a Madrid. En concret, ja ho veureu, aixĂČ li passarĂ  a l’inepte d’en Salvador Illa, que estĂ  al capdavant de sanitat al gobierno. L’han posat al davant, el fan servir d’escarrĂ s per a tot i desprĂ©s serĂ  acusat com a responsable Ășnic. I per quĂš?, em direu. Doncs perquĂš Ă©s catalĂ . Fins i tot l’unionista catalĂ  mĂ©s servil de les darreres dĂšcades, en Duran i Lleida, a hores d’ara deu estar pensant que aquest cop sĂ­ que ha tingut sort de no haver estat proposat ministre de la quota servil catalana mentre transita tranquil·lament per la porta giratĂČria del femer de AENA ESPAÑA.

Informa:LAREPUBLICA.CAT (2-4-2020)

275 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: