TORRA MANTÉ LA PANCARTA SOBRE ELS PRESOS I L’AJUNTAMENT TREU EL LLAÇ

48 hores després de rebre personalment la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el president de la Generalitat, Quim Torra, ha decidit tornar a incomplir una ordre judicial i, com ja va succeir el mes de març -llavors per ordre de la Junta Electoral Central (JEC)- manté la pancarta de suport als presos polítics i exiliats al balcó del Palau de la Generalitat.

A les 18 hores tocades d’aquest dimecres, doncs, quan finalitzava el termini atorgat per l’alt tribunal, no s’ha produït cap moviment des des de la façana principal de l’edifici de plaça de Sant Jaume. Més enllà de l’atenta mirada dels mitjans de comunicació i la curiositat dels turistes, el missatge de solidaritat -que inclou el llaç groc- es manté, si més no, fins a nova ordre judicial. El TSJC haurà de decidir ara si ordena la retirada de la pancarta o valora l’última petició de Torra, en forma de recurs de reposició.

El Gabinet Jurídic de la Generalitat ha interposat aquest recurs poques hores abans que finalitzés el termini de les 48 hores atorgades. L’equip jurídic de la Generalitat ha demanat que es “revoqui” i es “deixi sense efecte” la decisió del TSJC, denegant també la mesura cautelar sol·licitada, per tal que no es pugui perdre la finalitat del recurs, com asseguren que s’ha acordat en altres ocasions. Així, demana que la mesura quedi posposada fins que es resolgui el recurs de reposició. Un fet, però, que xoca amb el que indicava el mateix tribunal, que va avisar que el fet de recórrer no paralitzava l’obligació de complir i, per tant, treure la pancarta en un màxim de dos dies.

Torra, que ja va avisar que no trauria el missatge del balcó de Palau, ha advertit a Ciutadans -des de la Sessió de Control al Parlament, justament quan tocaven les 48 hores de l’advertència- que “no tinguin cap dubte” de la seva determinació de mantenir la pancarta, després de la nova denúncia del partit.

Denunciar l’incompliment a la JEC i al TSJC

Després de constatar l’incompliment de l’ordre judicial per part de Torra, i des de la plaça de Sant Jaume, el president d’Impulso Ciutadano -entitat que va interposar la denúncia- ha assegurat que aquest dijous presentarà un escrit al TSJC per demanar als Mossos d’Esquadra que “materialitzin la retirada” de la pancarta del balcó. Impulso Ciudadano també posarà els fets en coneixement de la Fiscalia -per si veu indicis d’un delicte de desobediència-, i denunciarà la situació a la Junta Electoral Central.

“Les institucions no tenen llibertat d’expressió”, ha assegurat José Domingo. Així mateix, ha acusat el Govern d’imposar un “règim totalitari”, i ha denunciat que els partits independentistes estan “segrestant ideològicament les institucions de tots” per tal de fer-les un “búnquer del separatisme”. Segons el president de l’entitat espanyolista, des de la Generalitat “s’està incitant i provocant enfrontaments entre catalans”, i Torra ha tornat a demostrar que “està inhabilitat per a realitzar el càrrec”. Per això, ha afegit, cal buscar les “vies parlamentàries adequades” per destituir-lo.


Llibertat d’expressió

Segons el recurs de Torra, les manifestacions de tipus polític -com penjar o mostrar una pancarta amb un lema polític- “s’ha d’emmarcar en l’exercici de la llibertat d’expressió”. Per tant, quan un representant polític vol exercir aquest dret, “no se li ha d’exigir que segueixi un procediment administratiu determinat ni que dicti cap resolució administrativa”. De fet, apunten els lletrats, “l’exercici de la llibertat d’expressió no està condicionat a aquests extrems” en l’ordenament jurídic espanyol.

Així doncs, els lletrats consideren que la jurisdicció contenciosa administrativa “no ha de dedicar els seus esforços a controlar manifestacions de tipus polític” fetes per ajuntaments en exercici de la llibertat d’expressió. I recorda que més enllà del cas català s’han donat situacions en què consistoris d’arreu de l’estat espanyol s’han manifestat a favor d’acollir refugiats, dels drets LGTBI o, en el cas de l’Ajuntament de Salamanca, contra la devolució a Catalunya dels papers de Salamanca: “Tot això són manifestacions de tipus polític fetes per representants polítics de diferent signe i tendències, que formen part del debat polític en una societat democràtica i han de quedar fora de la jurisdicció contenciosa administrativa”.

Per altra banda, defensen que la llibertat d’expressió dels representants polítics -com mostra la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans- s’ha de poder exercir dins de les diferents institucions, ja sigui al Parlament o a la seu del Govern.

“Neutralitat institucional”

L’ordre de retirar la pancarta va ser una mesura acordada per la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa de l’alt tribunal català, que ja havia demanat anteriorment l’associació Impulso Ciudadano, després que es tornés a penjar la pancarta retirada durant les eleccions del mes de maig. L’entitat considera que amb aquesta pancarta s’incompleixen els deures als quals està sotmesa l’administració publica de representació del conjunt de la ciutadania.

En la interlocutòria, el TSJC citava també doctrina del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem sobre la neutralitat necessària de les institucions. Aquestes, assegurava, “no tenen el dret fonamental a la llibertat d’expressió que proclama la Constitució”, com sí que passa amb els ciutadans. A més, apuntava que el Suprem també estableix que la “neutralitat institucional” que s’ha de reforçar durant els períodes electorals, “ha de mantenir-se en tot moment”.

L’Ajuntament de Barcelona retirarà el llaç

L’Ajuntament de Barcelona, per altra banda, ha admès que retirarà el llaç groc que actualment penja del balcó de la façana si la Junta Electoral ho demana. El consistori ha respost així la petició de Ciutadans, que demanava a l’executiu d’Ada Colau la retirada immediata del símbol.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (25-9-2019)

162 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: