TORRA OBRE EL DEBAT DE POLÍTICA GENERAL EN UN CLIMA D’ALTA TENSIÓ

Mirant cap al Suprem. I cap a l’Audiència Nacional. I el TSJC. El president de la Generalitat, Quim Torra, obrirà aquest dimarts el 33è debat de política general al Parlament de Catalunya des de 1980. Serà el segon que protagonitza des que va ser investit 131è president, el 14 de maig del 2018, en lloc de Carles Puigdemont, exiliat a Bèlgica i la investidura del qual a distància va prohibir el Constitucional.

El debat, avui amb la intervenció del president i la rèplica dels grups, i demà amb la votació de resolucions, es desenvoluparà en un clima d’alta tensió: en vigílies de la sentència contra els líders independentistes jutjats pel Tribunal Suprem en la causa del referèndum d’independència de l’1 d’Octubre, 9 dels quals són en presó preventiva. El mateix Torra està pendent de judici, el 18 de novembre, per no haver retirat la pancarta de suport als presos polítics del balcó del palau de la Generalitat, en obert desafiament al TSJC.

Però, a la vegada, consellers i diputats estaran molt pendents de Madrid, on continuen en dependències de la Guàrdia Civil, en espera de ser entregats al jutge previsiblement aquest dijous, 7 dels 9 membres dels CDR detinguts dilluns a Sabadell i altres poblacions sota l’acusació de terrorisme. 2 van quedar lliures.

Hores d’ara, tot està per demostrar. Els presumptes explosius no apareixen per enlloc. I, estranyament, als membres dels CDR detinguts no se’ls ha aplicat la legislació antiterrorista. En les últimes hores, Jutges per la Democràcia -associació professional poc sospitosa de res- ha qüestionat l’escrit de la fiscalia. Torra ha demanat explicacions per carta a Pedro Sánchez. La gravetat de les acusacions formulades, i la sospita creixent de la seva inconsistència, ha elevat al màxim la temperatura política en una tardor tòrrida per definició.

Ulsterització de Catalunya

L’operació de la Guàrdia Civil ha suposat la mobilització més gran d’agents des del desembarcament dels piolins, que es van fer tristament famosos en la repressió de l’1-O. L’independentisme veu en les detencions l’enèsim intent dels aparells judicials i policials espanyols d’aplicar a la qüestió catalana el patró de l’Euskadi dels anys de plom d’ETA. El relat policial i mediàtic que equipara els CDR als comandos de kale borroka -considerats els embrions dels grups d’ETA que després cometien atemptats sagnants – remet inequívocament a aquell escenari de violència i fractura social. En definitiva, la somiada ulsterització de Catalunya que persegueix l’espanyolisme extrem.

La darrera “ràtzia” policial contra l’independentisme ha tornat a evidenciar el marc d’excepció en què s’ha de moure la política a Catalunya. El dispositiu, activat pel govern de Pedro Sánchez en ple inici de la nova cursa electoral espanyola cap a les quartes eleccions generals en quatre anys, ha volat els tímids intents d’aixecar ponts de diàleg entre entre el Govern i el PSC, que setmanes enrere, s’havia mostrat disposat a negociar els pressupostos del Govern Torra-Aragonès. També ERC estava disposada a investir Sánchez a Madrid com a gest per afavorir la distensió. Però el líder del PSOE vol guerra.

Per contra, el setge renovat a l’independentisme podria contribuir a un acostament del Govern amb els comuns i, fins i tot, la CUP. Tot i que tant els uns com els altres no solen barrejar el front antirrepressiu amb l’oposició a uns pressupostos que consideren antisocials. I això, quan l’asfíxia financera de la Generaltiat perpetuada pel govern Sánchez amb els pressupostos prorrogats del popular Montoro se suma l’amenaça d’una nova crisi econòmica general. La rebaixa de les previsions de creixement del Banc d’Espanya ho certifica.

Molt dolenta salut de ferro del Govern

El govern de concentració entre l’independentisme i els comuns com a resposta a la sentència de l’1-O que planteja ERC (o sigui, Junqueras) i que Torra i JxCat (o sigui, Puigdemont) rebutgen -tampoc el volen ni els comuns ni la CUP- sobrevolarà el debat. Però tot i les discrepàncies estratègiques entre els dos socis, el Govern JxCat-ERC tornarà a exhibir la seva molt dolenta salut de ferro, un cop la celebració d’eleccions espanyoles el 10-N ha allunya la pilota d’unes eleccions al Parlament en les quals, més enllà de les enquestes habituals, que donen per guanyadora ERC, tot són incògnites.

Pel que fa a l’oposició de Cs i el PP, res de nou. JxCat s’ha plantejat dur als tribunals Lorena Roldán, la successora d’Inés Arrimadas, després d’haver relacionat Torra amb el terrorisme. Els tuits s’esborren. Però les mentides suren.
Informa:ELNACIONAL.CAT (25-9-2019)

187 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: