TORRA PREPARA UNA GRAN FINAL ?

“Torra prepara un gran final? ”
( JORDI GALVES )

El principal enemic de la democr√†cia catalana s√≥n els partits que, tal com els tenim, √©s que no els tenim. S√≥n ells que ens tenen agafats pel nas. Tots els nostres partits sense excepcions. Hi ha qui gosa imaginar una societat millor per√≤ mai no imagina uns partits millors, ja √©s sorprenent. Uns altres partits. Quan dius aix√≤ que sap tothom, alguns, els que viuen d‚Äôaquestes gestories d‚Äôinteressos que s√≥n els nostres partits, aviat t‚Äôacusen d‚Äôenemic ferotge de la democr√†cia, de foll, et manen que callis. Com si no sab√©ssim que en altres pa√Įsos, als Estats Units, al Regne Unit, per dir-ne nom√©s dos, els partits s√≥n una cosa molt m√©s instrumental, molt m√©s c√≠vica, el√†stica i, potser, no tan bruta.

Sembla que all√† els partits depenen m√©s dels pol√≠tics i no els pol√≠tics dels partits. ¬ŅCom han de ser els protagonistes de la vida democr√†tica de Catalunya unes organitzacions que no s√≥n democr√†tiques per elles mateixes ni poden ser-ne mai? Com √©s que els pol√≠tics no poden ni tenir opinions fora del partit, marquesa Cayetana? Digueu-me la taxa de desocupats entre els afiliats a un partit pol√≠tic que governa i, despr√©s, comparem-la amb la taxa de desocupats del pa√≠s. Digueu-me tamb√© com viu la parentela dels pol√≠tics que tallen el bacall√†. Amb aquesta informaci√≥ ho veurem tot molt m√©s clar. Mireu en qu√® han quedat, al final, les mesures de democr√†cia interna dels anomenats nous partits espanyols, Podem i Ciutadans. Mireu en qu√® han quedat les prim√†ries i altres primitius rituals de pas, esdevinguts una simple formalitat. Una com√®dia buida.

En aquest context √©s interessant√≠ssim que el president Quim Torra continu√Į resistint com sempre, sol, com un home sol. Ni va despenjar ‚ÄĒalmenys ell‚ÄĒ la famosa pancarta que exigia la llibertat dels presos pol√≠tics ‚ÄĒen contrast amb la indifer√®ncia un√†nime de tota la classe pol√≠tica‚ÄĒ ni tampoc s‚Äôha afiliat al nou partit de Carles Puigdemont. S‚Äôha negat a perdre la condici√≥ d‚Äôindependent precisament ara, quan s‚Äôintensifica al m√†xim la lluita ca√Įnita entre partits independentistes. S√≠ que el president Torra form√† part, en el passat, de la formaci√≥ Reagrupament Independentista, per√≤ va ser quan no es dedicava a la pol√≠tica, i per motius nom√©s personals. Ha estat i √©s un president vicari per√≤, paradoxalment, per aquest motiu, no est√† a les ordres de cap organitzaci√≥ ni de cap persona. De manera que podem dir que Quim Torra t√©, almenys, un inconvenient, que √©s alhora un avantatge com a president leg√≠tim de Catalunya.

L‚Äôinconvenient √©s que, com a president accidental, suplent, sovint s‚Äôha quedat nom√©s en les paraules, en els grans anuncis, desprove√Įts de continu√Įtat. S‚Äôha quedat nom√©s en la impot√®ncia, com li recriminen, amb ra√≥, els seus adversaris pol√≠tics. El Molt Honorable Quim Torra corre el risc de passar a la hist√≤ria com un president purament ret√≤ric per√≤ √©s una acusaci√≥ que oblida el formidable poder de la ret√≤rica. D‚Äôuna her√®ncia pol√≠tica frustrada. Que no t√© en compte el factor disruptiu, el factor subversiu, marginal, d‚Äôuna ret√≤rica condemnada a la inacci√≥. La pol√≠tica √©s, en bona part ret√≤rica, i l‚Äôindependentisme en sap molt de la gran extensi√≥, en somort, del descontentament popular a trav√©s de la ret√≤rica. De la llavor de la ret√≤rica. A difer√®ncia d‚Äôaltres formacions pol√≠tiques, Junts per Catalunya no sembla que tingui, hores d‚Äôara, un gran nombre de militants ni sembla que els hagi de tenir en el futur immediat. Potser √©s perqu√® una part de l‚Äôelectorat de Catalunya ha comen√ßat a desconfiar dels partits pol√≠tics obligatoris, tradicionals, dels partits de les promeses no realitzades.

Dels partits de l‚Äôengany. Amb l‚Äôexemple pol√≠tic de Quim Torra no √©s dif√≠cil. Amb un president ingovernable, impredictible, temerari, que no ha volgut perdre la seva independ√®ncia personal, s‚Äôha establert un precedent temible. El precedent que ens ha de portar a la unitat popular sense renunciar a la independ√®ncia de criteri. Ning√ļ no sap qu√® far√† a partir d‚Äôara Quim Torra. √Čs un capital formidable. Ning√ļ no sap si √©s que abandonar√† disciplinadament i callada la presid√®ncia. O si, ben al contrari, ens t√© preparat un gran final de festa. De la mateixa manera que les forces repressives avui no saben qu√® farem els independentistes. Som ciutadans que, en qualsevol moment, podem reprendre la revolta dels somriures, perdent algunes dents.
Informa:ELNACIONAL.CAT (1-9-2020)

141 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: