TORRA, PRESIDENT D’UN PAÍS OCUPAT, MOLT HONORABLE AMB LA LLENGUA (RAMON SERRA )

( RAMON SERRA,editor )

Dir que Catalunya és un país ocupat per Espanya és una veritat de calaix.Fa més de 300 anys que dura aquesta situació.Espanya, sempre de matriu castellana, no ha pogut aixafar-nos ni nosaltres no hem pogut tocar el dos. Per tant, el combat continua, tot i que sigui la llluita de David contra un gegant.
Tots som conscients de la situació de terror que viu el nostre país amb la sentència del procés a punt de sortir del forn amb penes elevades. Un cop més Espanya en lloc de fer justícia vol venjança.És la cançó de sempre.
Per si feia falta hem vist aquests darrers dies un desplegament espectacular de la policia.Les xifres diuen que Espanya ens ha enviat 1.500 policies per controlar sobretot els punts estratègics.D’entrada, es deixa el carrer a mans dels Mossos per tal que s’esbatussin amb els independentistes. Aquesta gent la sap llarga,molt llarga.Com si la guerra incivil no s’hagués acabat, el país torna a ser ocupat per terra,mar i aire. I un cop més caldrà tornar a la resistència passiva,a lluitar fins al darrer suspir.
Siguem dignes del nostre país.
I per dignitat la del nostre president Quim Torra que s’ha negat a traduir al castellà el recurs sobre els llaços grocs i les pancartes a favor dels presos polítics.Torra demostra que està ben al cas dels drets lingüístics que l’haurien d’emparar.Si el català és una llengua cooficial no hi ha cap raó perquè no pugui ser usada en les relacions amb l’administració de l’Estat.A més, Espanya té signada la declaració sobre les llengües dites minoritàries o regionals, però ja sabem que els tribunals espanyols s’ho passen per l’entrecuix.
És una llàstima que els acusats del procés no s’hagin expressat en català durant el judici o que els advocats ho boicotegessin perquè no es pot fer un judici amb un tribunal que no sap català.En fi,tampoc cal ser severs davant d’una situació tan injusta com la que viuen. Però sí que cal exigir responsabilitats polítiques en el dia a dia .Desgraciadament, tots veiem les renúncies amb el català que per a alguns s’ha convertit en una nosa.D’aquí ve que cal agrair el fet de dignitat del president Torra de no voler renunciar a la llengua quan,ai las,hi té tot el dret legal.
Quan de vegades el tema del català surt al primer pla de l’actualitat sembla que ràpidament ha de passar a segon terme. Ara amb la sentència del procés el gest de Torra passarà aviat en segon lloc,llevat que això comporti alguna sanció penal.Per tot plegat al meu agraïment a aquest home que no és un polític, és un activista.Un home que deu haver comprovat què representa estar sol al capdavant del poder.D’aquí ve aquesta gratitut per part meva. Sapigueu, benvolgut president, que sou una persona honorable,molt honorable, d’un país ocupat.
(12-10-2019)

317 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: