TORRA PROPOSA UNA ALIANÇA DE NACIONS IBÈRIQUES A PORTUGAL

 

NOVA ESCOMESA EXTERIOR: TORRA PERSEVERA EN UNA VISITA A LISBOA EN LA INTERNACIONALITZACIÓ DEL CONFLICTE   /

EL PRESIDENT PROPOSA UNA ALIANÇA DE NACIONS IBÈRIQUES A FAVOR DE L’AUTODETERMINACIÓ

Quim Torra no va desaprofitar ahir que l’Estat espanyol no aixeca el cap en el front exterior, per la patinada del ministre Josep Borrell en una entrevista en una televisió alemanya i els pronunciaments favorables als presos polítics i els exiliats per part de diverses instàncies al nord dels Pirineus, i va assestar un nou revés a Madrid en matèria d’internacionalització de la causa catalana amb una prolífica visita a Portugal. “Per a nosaltres és molt important tenir veu pròpia al món i explicar-nos, perquè si no, ens explicaran uns altres, i ser capaços d’enviar un missatge de llibertat, de drets civils i del dret d’autodeterminació que reclama el poble de Catalunya”, va assegurar el president de la Generalitat des de Lisboa, on va anunciar la reobertura propera de la delegació del govern a Portugal.

El cap de l’executiu es va reunir amb una quinzena de diputats d’esquerres (del Bloco de Esquerda, del Partit Socialista, un parlamentari socialdemòcrata i un d’independent), a qui va agrair que el portuguès fos el primer Parlament de la Unió Europea a pronunciar-se, el març de l’any passat, per una solució política, democràtica i basada en la voluntat del poble de Catalunya. “A ulls del món cada vegada més gent s’adona de fins a quin punt les vulneracions dels drets civils i humans que fa l’Estat espanyol són absolutament insuportables des d’un punt de vista democràtic”, va celebrar.

A la sortida, la diputada Isabel Pires, del Bloque de Esquerda, va explicar, tal com recollia l’agència ACN, que la seva formació demanarà al govern portuguès que “pressioni” perquè Madrid dialogui amb la Generalitat.

Torra va aplaudir el manifest signat per 41 senadors francesos que denuncien la “repressió” als presos polítics i demanen “respecte als drets i les llibertats fonamentals” a Catalunya, i el manifest secundat per 700 intel·lectuals italians que reclamen no judicialitzar la causa i solucionar, a través del diàleg, el conflicte amb Espanya. “Cada vegada més l’opinió pública internacional no entén de cap de les maneres el que està passant a l’Estat espanyol”, va constatar. En aquest sentit, va reptar les forces polítiques espanyoles a dir “si estan disposades a acceptar el dret d’autodeterminació de Catalunya”, un dret, segons va recordar, reconegut justament a l’article 7 de la Constitució portuguesa.

 

Crítiques a Borrell

 

 

Torra va criticar el ministre Borrell pel fet d’utilitzar fons públics per justificar l’empresonament dels dirigents polítics catalans i, amb la prohibició de la Junta Electoral Central perquè els mitjans públics no diguin “presos polítics” o “exiliats” sota el braç, va oferir una entrevista en directe a la televisió portuguesa RTP: “Imagini’s fins a quin punt la censura i la llibertat d’expressió estan en qüestió al nostre país, que no podem ni utilitzar aquestes paraules.” “És intolerable que es prohibeixin símbols i colors i que s’arribin a prohibir paraules. Vivim en un Estat repressiu i autoritari; la deriva autoritària de l’Estat espanyol sembla no tenir fi”, va lamentar.

A la tarda, el president va pronunciar la conferència Catalonia and the right to self-determination: an international perspective a l’ISCTE-Instituto Universitário de Lisboa, convidat pel Departament de Doctorat i Màsters en Ciències Polítiques del centre, en què va proposar la creació d’una “aliança de nacions ibèriques”, d’estats independents, amb un consell ibèric que defensi el dret a l’autodeterminació. Torra es va declarar “culpable” per haver donat suport al referèndum, en una apel·lació al president espanyol, Pedro Sánchez: “Si votar i defensar la democràcia és un delicte, soc culpable.” Posteriorment va prendre part en un debat amb l’historiador i exvicepresident del Parlament Europeu José Pachecho Pereira; l’investigador en política internacional de l’ISCTE i autor del llibre Espanha e Catalunha. Choque de nacionalismos, Felipe Vasconcelos Romão, i el professor de l’ISCTE-IUL André Freire. Torra va remarcar els llaços històrics, culturals, econòmics i socials que uneixen Catalunya i Portugal i que el govern “vol fer encara més forts”.

 

Suport de l’Alguer

 

 

El conseller d’Acció Exterior, Alfred Bosch, tampoc no va perdre el temps i va visitar ahir l’Ofici de l’Alguer, que depèn de la delegació del govern a Itàlia i que torna a estar en funcionament després de ser tancat per l’article 155.

Bosch va agrair a la societat sarda el seu “suport en moments difícils”. “Ens uneixen molts llaços històrics i culturals amb l’Alguer, i sentim aquesta germandat a banda i banda del Mediterrani”, va reblar el conseller, que es va reunir amb el síndic de la ciutat. Mario Bruno va mostrar el seu afecte cap als presos polítics i va defensar “una solució democràtica” i que “no es poden usar mètodes no democràtics per aturar un procés que és irreversible”.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (30-3-2019)

247 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: