“Estem davant d’un cas fla­grant de falta d’impar­ci­a­li­tat”. Així s’expressa la defensa del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Quim Torra, per dema­nar la recu­sació del pre­si­dent del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (TSJC), Jesús María Bar­ri­en­tos, en el judici que se cele­brarà con­tra Torra el 25 i 26 de setem­bre per un delicte de deso­bediència a les reso­lu­ci­ons de la Junta Elec­to­ral Cen­tral sobre els llaços grocs. L’escrit argu­menta que Bar­ri­en­tos “s’ha posi­ci­o­nat sobre els pre­sos polítics, sobre la supo­sada neu­tra­li­tat dels espais públics, sobre els llaços grocs, sobre la reso­lució de la JEC i fins i tot sobre la ide­o­lo­gia i posi­ci­o­na­ment polític” del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. “És difícil ima­gi­nar una major falta d’impar­ci­a­li­tat que la que con­corre en el recu­sat”, con­clou.

La defensa recull en el seu escrit dife­rents mos­tres de decla­ra­ci­ons de Bar­ri­en­tos que acre­di­ten, diu, “que no només té una postura política dia­me­tral­ment opo­sada” a la de Torra, sinó que a més “l’expressa com expressa la seva opinió sobre fets nucle­ars del pre­sent pro­ce­di­ment, que són la base per afir­mar la seva abso­luta falta d’impar­ci­a­li­tat objec­tiva i sub­jec­tiva”.

Con­si­dera abso­lu­ta­ment legítim que tin­gui la seva opinió política i ide­o­lo­gia, però adver­teix que “en una soci­e­tat democràtic el que s’exi­geix d’un jutge és que la mateixa no es faci pública”, ja que “això afecta la imatge d’impar­ci­a­li­tat que ha de tenir tota per­sona cri­dada a enju­di­ciar”. En aquest cas con­cret, con­ti­nua l’escrit, “la seva opinió va des­bor­dar l’esfera ins­ti­tu­ci­o­nal”, ja que Bar­ri­en­tos “ha rebut­jat amb espe­cial con­tundència totes les tesis sobre l’exhi­bició de símbols que tenen a veure amb la soli­da­ri­tat i suport als pre­sos polítics així com les ban­de­res este­la­des”, objecte del judici del 25 i 26 de setem­bre.

“El que s’espera en una soci­e­tat democràtica és que els jut­ges no exte­ri­o­rit­zin la seva visió de temes sobre els que s’han de pro­nun­ciar després en un judici oral”, con­clou la defensa, que subrat­lla que “no només s’ha per­dut la impar­ci­a­li­tat obli­gada, sinó igual­ment la més mínima prudència”, ja que resul­tava evi­dent que seria el TSJC qui aca­ba­ria jut­jant Torra si els fets pels quals se l’acusa de deso­bediència arri­ba­ven als jut­jats.

La petició de recu­sació també recorda que Bar­ri­en­tos va aban­do­nar un acte perquè el pre­si­dent del Par­la­ment va par­lar de pre­sos polítics, i iro­nitza sobre si ara també aban­do­narà la sala quan se’n parli durant el judici, o bé “silen­ciarà o expul­sarà els lle­trats defen­sors”.

Si Bar­ri­en­tos pre­si­deix el judici, acaba, “aquest només ser­virà per alte­rar i adul­te­rar la rea­li­tat política cata­lana, però mai resis­tirà ni el pas del temps ni el pes dels recur­sos”.

L’inci­dent de recu­sació dona un altre argu­ment per apar­tar Bar­ri­en­tos, amb l’argu­ment que va par­ti­ci­par en l’acte d’admissió a tràmit de la que­re­lla, el que ja denota, segons la defensa, un posi­ci­o­na­ment previ sobre els fets.
Informa:
ELPUNTAVUI.CAT (9-9-2019)