TORRA TORNA AL TSJC PER LA PACARTA QUE NO VA RETIRAR FA UN ANY

El president Torraa té una nova cita amb la justícia aquest dimecres a les 10 del matí. Una setmana després d’acudir al Tribunal Suprem pel recurs contra la sentència d’un any i mig d’inhabilitació dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per no despenjar a temps una pancarta de la Generalitat a favor dels polítics presos en període electoral, la primavera del 2019, ara declararà davant del del mateix TSJC per un fet semblant el setembre del mateix any, fora de període electoral.

Torra no va fer cas, en aquesta segona ocasió, a l’ordre directa del TSJC, que li va donar 48 hores per retirar la simbologia, cosa que es va acabar fent després que els Mossos rebessin un manament judicial per fer-ho.
Un cop celebrades les eleccions europees i municipals el 26 de maig del 2019, Torra va tornar a penjar al balcó del Palau de la Generalitat una pancarta a favor dels polítics presos i exiliats i un gran llaç groc. El 5 de juny, Impulso Ciudadano li va requerir que retirés la simbologia, però Torra no en va fer cas. L’entitat unionista va portar el cas al TSJC l’1 de juliol. El 19 de setembre, l’alt tribunal va ordenar cautelarment al president de la Generalitat que retirés la pancarta en 48 hores, descartant així els arguments de la Generalitat. L’endemà, Presidència de la Generalitat va fer una nota de premsa on deia que no retiraria la pancarta.

L’ordre de retirada va ser notificada personalment a Torra el 23 de setembre, i li donava 48 hores per complir-la. El 25 de setembre la Generalitat va presentar recurs de reposició i l’endemà la sala va comunicar als serveis jurídics de la Generalitat que la mesura cautelar no se suspenia, més tenint en compte la convocatòria d’eleccions generals. El divendres 27 de setembre al migdia una lletrada de l’administració de justícia va constatar que la pancarta i el llaç groc seguien al balcó del Palau de la Generalitat.

Per això, la sala va ordenar immediatament al comissari en cap dels Mossos d’Esquadra que manés la retirada de les pancartes i símbols. A primera hora de la tarda d’aquell divendres, dos treballadors de la Generalitat van retirat la pancarta a favor dels independentistes presos que penjava de la façana del Palau de la Generalitat. Hores després, el cantautor i exdiputat Lluís Llach, l’actriu Sílvia Bel, el periodista i exdiputat Antoni Baños i la portaveu de Somescola, Teresa Casals, van penjat una nova pancarta a la façana del Palau de la Generalitat amb el lema ‘Llibertat d’opinió i d’expressió. Article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans’. La nova pancarta ja va substituir la que feia referència als presos la primavera anterior, quan la Junta Electoral va reclamar retirar-la. La novetat va ser que van col·locar una petita pancarta addicional en una de les finestres de la façana amb una imatge que reclama llibertat d’expressió.

El 4 de novembre següent, i a instàncies d’Impulso Ciudadano, la sala contenciosa-administrativa del TSJC va enviar a la sala civil i penal de l’alt tribunal català, un escrit en considerar que Torra va incomplir clarament la mesura cautelar dictada el 19 de setembre.

Al febrer, el TSJC va obrir una causa penal contra Torra per desobediència. La defensa de Torra va presentar un recurs de súplica contra l’admissió a tràmit d’aquesta causa, però el tribunal el va rebutjar. Prèviament, ja havia desestimat les recusacions dels magistrats plantejades per la mateixa defensa.

El TSJC argumentava, d’una banda, que les raons que planteja la defensa del president relacionades amb la llibertat d’expressió ja van ser dirimides per la sala contenciosa-administrativa en una primera part del procediment. Pel que fa a la invocació que feia el recurs d’una sentència del TJUE, el TSJC remarca que aquesta fa referència a qüestions de dret europeu i no de dret intern.

Sobre la recusació de tres magistrats, Torra al·legava que aquests ja van participar en la causa anterior per uns fets gairebé idèntics i pels quals el tribunal el va condemnar. Tant la fiscalia com els propis afectats es van oposar a les causes de recusació al·legades per la defensa de Torra i el TSJC els va donar la raó. Segons el tribunal, els tres magistrats recusats no tenen cap falta d’imparcialitat per haver participat en l’anterior causa, ja que, tot i que són similars, no és la mateixa ni tenen coneixement previ de l’actual. A més, l’anterior causa era per retirar llaços grocs i estelades dels edificis de la Generalitat, ordre donada per la Junta Electoral Central al març, i l’actual és per desobeir l’ordre directa del mateix TSJC per despenjar una pancarta a favor dels polítics presos el passat mes de setembre. Tampoc és causa de recusació les declaracions públiques del president del tribunal, Jesús María Barrientos, en contra del procés independentista, diu el TSJC.

Els tres incidents de recusació eren contra els magistrats Jesús María Barrientos, Mercedes Armas i Carlos Ramos. Ramos, de fet, ha estat designat instructor de la nova causa i tots tres han estat els encarregats d’admetre-la a tràmit provinent de la sala contenciosa-administrativa.
Informa:LAREPUBLICA.CAT (22-9-2020)

88 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: