TAMAMES PARLARÀ EN LA MOCIÓ DE CENSURA AL CONGRÉS CONTRA…EL CATALÀ!
RadioCatalunya
L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Tamames parlarà contra el català’. No els importen els drets dels castellanoparlants, sinó la unitat d’Espanya, i com que consideren que el català és una amenaça per a la unitat, cal atacar l’ensenyament en català, perquè de llengua amb tots els drets només n’hi pot haver una Segur que estan al cas que dimarts vinent es presentarà al Congrés de Diputats una moció de censura contra el govern de Pedro Sánchez. Els esguerro el final: no prosperarà. La moció l’ha presentada una de les tres dretes, la més ultra, Vox, però el candidat alternatiu que proposa com a president (perquè si censures el govern, la llei t’obliga a dir qui hi presentaries) és un independent que es diu Ramón Tamames. Als més joves, el nom no els deu dir res, però als més grans sí, perquè Tamames va ser un dirigent del Partit Comunista d’Espanya (PCE), va passar per la presó durant la dictadura franquista, va ser catedràtic d’economia i semblava cridat a ocupar un lloc destacat en la vida política espanyola. Però això no va passar… fins dimarts que ve, quan amb 89 anys es convertirà durant algunes hores en candidat a la presidència del govern espanyol de bracet de la ultradreta. Si Vox diu que vol derogar l’estat de les autonomies i Tamames no, si a Vox neguen el canvi climàtic i Tamames no, i així unes quantes contradiccions més, què dirà el candidat al Congrés? Doncs en part ja se sap perquè ha enviat l’esborrany del seu discurs a amics i coneguts i un mitjà l’ha rebut, Eldiario.es. I una de les coses que farà Tamames és atacar l’ensenyament en català. Tal com publica avui El País citant Eldiario.es, Tamames afirmarà que l’espanyol és una llengua “vituperada en una part d’Espanya mateix, arribant a l’aberració que hi hagi compatriotes que no poden educar els seus fills en la seva pròpia llengua materna”. En això sí que està d’acord amb Vox. I amb el PP, amb el que queda de Ciutadans i amb una part del PSOE. Perquè vegin el pensament que hi ha rere aquest discurs, recuperem aquesta entrevista a Tamames d’ahir a El Periódico. Hi deia: “Defenso no pressionar per aprendre un idioma les persones que han anat a viure a Catalunya o al País Basc. I a això, cal afegir-hi que a molta gent els fa por protestar. El mateix passa al País Basc: hi ha gent que no vol aprendre èuscar, però el sistema els absorbeix d’una manera o una altra”. O sigui, a Catalunya i al País Basc (també parla de les Balears) hi ha espanyols indefensos lingüísticament, que estan sent pressionats i absorbits. Idea de fons: s’ha de poder viure a Catalunya sense cap coneixement del català. Per què? Tornem-hi: perquè només és genuïnament espanyol allò que és castellà. En el fons, no els importen els drets dels castellanoparlants, sinó la unitat d’Espanya, i com que consideren que el català és una amenaça per a la unitat, cal atacar l’ensenyament en català, perquè de llengua amb tots els drets només n’hi pot haver una. Així pensa Tamames. ¿Com pot haver canviat tant algú que afirmava que Catalunya era una nació? Fa uns dies, Joan B. Culla va publicar un article a l’ARA que els recomano que recuperin. Es titulava “Els progressistes de Vox” i deia: “Seria fàcil dir que Tamames repapieja. No, el vehicle que l’ha transportat fins a la col·laboració amb Vox no és l’edat, ni tan sols l’antipatia per Pedro Sánchez i Podem. El vehicle és l’espanyolisme excloent, convertit en hostilitat fòbica contra l’independentisme català, contra el catalanisme, contra la llengua i la identitat catalanes. És el fervor per l’article 155 i la visió dels sobiranistes com a “bojos”, i l’”¡A por ellos!”… el cas de Ramón Tamames no té res d’únic. Són molts els personatges públics que han fet el mateix trajecte des de la ultraesquerra, o l’anarquisme, o el comunisme, o el socialisme, o el liberalisme, o la democràcia cristiana, o el que sigui, fins a l’espanyolisme d’extrema dreta”. El català, una qüestió de drets Sàpiguen, doncs, que dimarts que ve assistirem a un nou assalt contra el català en seu parlamentària. Tant és que, com diu avui Josep Maria Muñoz, el català sigui una llengua minoritària dins el seu propi domini lingüístic i que visqui en una persistent asimetria de drets que estableix el marc jurídic espanyol, una asimetria que es resumeix en una llengua d’obligat coneixement i una que no cal esmentar ni pel seu nom a la Constitució. I, com diu Muñoz, “això és una gran anomalia democràtica, incompatible amb el món d’avui, que sap que no pot seguir negant-se a reconèixer els drets de les minories”. Informa:ARA.CAT (16-III-2023)
