(RAMON SERRA, editor de RADIOCATALUNYA.CAT)
🔈 Escolta l’editorial de Ramón Serra.
El president Torra–a Catalunya un president de la Generalitat sempre és president i no un expresident-ha estat atacat a tort i a dret per dir que l’autonomia és un obstacle per la independència. Els atacs han vingut del cantó unionista naturalment i de gent relacionada amb el món indepe. En aquest cas us aconsello sempre que mireu on tenen la menjadora els tertulians o comentaristes que han intentar rebentar Torra.I dic rebentar que no cal confondre mai amb la crÃtica necessà ria.
Aprofito aquesta avinentesa per agrair al president Torra tot el que ha fet per la independència. Ha demostrat ser un home honest i molt coherent amb les seves idees.Ni li hagués importat anar a la presó. Però com l’heroi de la pel·lÃcula “El llanero solitario” s’ha quedat sol sepultat pel seus col·legues polÃtics que no aspiren a altra cosa que anar tirant de la rifeta dels cà rrecs autonòmics ,encara que en ocasions aparenten embolcallar-nos amb la bandera estelada. Per tot plegat, moltes grà cies president Torra. Sapigueu que, com a mÃnim, una persona agraeix tot el que heu fet.
Quan parlava de l’autonomia, el president Torra va dir que aquesta rebentava les costures del Parlament. Aquest és el pinyol del discurs i no s’hi val a quedar-se en la part superficial.En efecte, el Parlament per intentar salvar l’autonomia en moltes ocasions ha impedit obrir-se un pas més cap a la independència. Anem a veure’n alguns casos. Naturalment, el mà xim responsable és el president del Parlament Roger Torrent, tot i que això no n’exclou els altres parlamentaris dits independentistes, que ha venut la dignitat d’aquest ens pel seu sou de una mica més de 163.000 euros, 163.000 monedes anuals com diaria algú.
1) La no elecció de Puigdemont com a president de la Generalitat. Després de les darreres eleccions Puigdemont tenia majoria per tornar a ser elegit president. Però ja sabem tots els obstacles que ho va posar l’Estat. Torrent s’hi va doblegar en impedir l’elecció telemà tica. A llavors es veu que no era “legal”.Avui es fan moltes coses telemà ticament. Va dir que era per salvar la institució.
2) Treure l’acte de diputat de Torra. Torrent va fer cas amb molta submissió un cop més de les ordres judicials. Una pancarta mai dels mais pot representar la inhabilitació d’un president. Però T orrent no va tenir els pebrots de posar-se al costat del president i li va treure l’acte de diputat.Valgan’ns Déu!
3)La no publicació dels acords del Parlament al diari oficial de la Generalitat perquè la justÃcia espanyola va pressionar el funcionari encarregat de publicar-los perquè no ho fes. Des quan un funcionari no ha d’obeir les ordres del president del Parlament? Amb l’excusa d’evitar una sanció al funcionari s’humilia la mateixa cambra perquè és incapaç de fer-se respectar.De què serveixen els acords si ni tan sols es poden publicar?
4 )El president Torra ha fet bé ara de no sotmetre la seva inhabilitació a votació al Parlament, perquè el ridÃcul hauria estat monumental. També s’hauria votat contra el president legÃtim per obeir a la justÃcia espanyola. És més,ja de seguida van començar els trà mits per a unes noves eleccions–a Catalunya tenim una elecció cada any–en lloc de plantar cara conjuntament a la injusta sentència condemnatòria.
5) Curiosament una vegada sà i una altra també s’insisteix en aprovar mocions sobre el dret de l’autodeterminació o per condemnar la monarquia. No són més que proclames que saben que no tenen cap valor i menys si no són publicades.Tot sigui per aparentar unes forma democrà tica de defensa dels drets nacionals de Catalunya. Pura comèdia,foc d’encenalls.
Amb un Parlament aixà de fireta que no se sap fer respectar el futur del nostre paÃs és d’allò més negre.Però com ha fet sempre Espanya i altres poders tenen ben peixats i ben greixats els seus servidors. No sé si hem arribat a l’extrem de dir que Catalunya no paga traïdors i Espanya sÃ, però almenys s’ha de dir que són uns covards. Vergonya,cavallers,vergonya!
(10-10-2020)
