TORRENT, UN PRESIDENT IRRELLEVANT I SUBMÍS A LES ORDRES D’ESPANYA

“Espiar Roger Torrent? ”
BERNET DEDÉU

Diuen El PaĂ­s i The Guardian que algĂş ha espiat el telèfon mòbil de Roger Torrent amb una tecnologia nomĂŠs assequible i permesa als estats, i jo afirmo amb tota la rotunditat del mĂłn que aquesta ĂŠs la millor notĂ­cia que podia haver somiat Torrent. Perquè si fos per la seva activitat polĂ­tica notòriament insubstancial, sense cap mena de suc ni bruc, Roger Torrent mai no hauria ocupat la primera plana d’un mitjĂ  de comunicaciĂł internacional. Com ha quedat històricament palès, Torrent mai no investirĂ  el parlamentari catalĂ  que els seus diputats vulguin de president, si ĂŠs que la fiscalia espanyola amenaça d’afaitar-li el sou. Torrent mai no declararĂ  la independència, per molt que els sobiranistes tinguin majoria a la cambra. Torrent no farĂ  res d’això, car el president del Parlament nomĂŠs acostuma a ser un cap de bidells amb l’agenda curulla de dinars i xerrades a instituts.

Si alguns espies dels nostres estimats enemics han decidit fer Ăşs del programa Pegasus per escoltar les converses del pobre Torrent, no ho dubteu ni un minut, ha degut ser amb el noble objectiu de passar els vespres rient una estona: “Carinyet, avui no soparĂŠ a casa, que tinc un sopar amb els Castellers de Vilafranca i m’han dit que hi haurĂ  botifarra de gratis. Fes un petĂł als nens, au”. Amb Aragonès fent de vicari de Junqueras en un curs accelerat d’assemblar-se i actuar com un bon convergent, cosa que a en Pere li costa ben poc, el pobre Torrent se’ns ha quedat amb menys teca per espiar que el conserge de l’Ateneu. Allò que els cursis anomenen la “segona autoritat del paĂ­s”, impostant una veu de monsenyor, no ĂŠs mĂŠs que un jubilat en vida que fa turisme; Rigol, De Gispert, Benach… i ara Torrent. Si no ĂŠs el misteri del seu tall de barba ja em dirĂ s què coi espies, reina.

Avui mateix, Roger Torrent iniciarĂ  el seu via crucis particular pels mitjans catalans, ingerint el primer cafè del greuge i la llĂ grima amb el meu estimadĂ­ssim Jordi BastĂŠ, que de ben segur li preguntarĂ  com es troba i si tem per la seva intimitat i per la seguretat de la seva famĂ­lia; ja ho sabeu, a Catalunya sempre patim molt per la quitxalla. Jo d’en Jordi aprofitaria el WaterTorrent, aixĂ­ com de passada, per aprofundir una mica mĂŠs en el personatge i inquirir-li de coses molt mĂŠs interessants: “Escolti, Molt Honorable, a excepciĂł de presidir els escassĂ­ssims plens del Parlament que es convoquen en aquest nostre magnĂ­fic paĂ­s… vostè, exactament, què coi fot durant el dia?”. Això sĂ­ que seria una pregunta escaient, i seria una cosa encara mĂŠs fantĂ stica admirar com en Roger improvisa un horari ple d’actes d’importĂ ncia papal mentre fa allò tan sexy d’acaronar-se la barbeta!

Els propers dies assistirem a tot un exercici de musculatura indignada d’Esquerra contra el PSOE i veurem, no en tingueu cap dubte, l’estimable Gabriel 18-meses-y-ni-un-día-más Rufián recuperant la seva estimada impressora per impostar que fa oposició al govern de Pedro Sánchez investit caritativament pels republicans. Una de les millors coses que té la política catalana actual és que no cal viure gaire informat per saber fil per randa tot allò que diran els nostres representants. Si abans acusava de “carceleros” als amics de Rajoy, ara en Gabriel emprarà tota la seva mestria en l’art de les piulades per blasmar Grande-Marlaska d’espia. Te’n passo una per si te’n falten, Rufi: “Ministro, este PSOE tiene muy poco de socialista y de obrero… y mucho de comisario Villarejo”. I com acabarà la cosa? També ho sabem. Esquerra mantindrà Sánchez perquè Junqueras vol sortir aviat de la trena.

Avui és un gran dia per a Roger Torrent. Espanya, o qui dimonis sigui que s’ha molestat a espiar-li les fotografies que guarda de Port Aventura a l’Instagram, li ha fet el favor de la seva vida. Aprofita-ho, Roger, que demà passat, a tot estirar, tornaràs a la vida monacal i al silenci de la irrellevància. I estigues tranquil, que si mai maneu a la Generalitat i a Madrit, podreu jugar a fer d’espies dels vostres enemics convergents, que és allò pel que sempre us heu fet palles mentre somiàveu en tocar poder. Són vint-i-quatre hores de glòria, Roger. Aprofita-la.
Informa:ELNACIONAL.CAT (15-7-2020)

147 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: