“TOT ERA UNA FARSA, MENTIEN “: LÓPEZ TENA TORNA SENSE PELS A LA LLENGUA

“«Tot era una farsa»: López Tena torna sense pels a la llengua”
El notari i fundador de Solidaritat carrega fort contra Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i la plana major de l’independentisme: “Mentien”.
(PEP MARTÍ )
S’atribueix al president Kennedy la frase “la victòria té mil pares, la derrota és orfe”, tot i que probablement la va escriure abans algú altre. Però diu una veritat. En el cas del procés sobiranista es podria dir que ha generat tantes orfandats que comencem a patir per l’estat de la criatura. Això sí, les culpes sempre són dels altres.

Aquest dijous, a la Farinera del Clot, s’ha presentat un llibre commemoratiu dels deu anys de Solidaritat Catalana per la Independència (SI), el partit que va obtenir 4 diputats el 2010 liderat per Jan Laporta. La formació va perdre la seva representació dos anys després. Roger San Millán, secretari general de Solidaritat, i Maria Teresa Sierra han intervingut junt amb Uriel Bertran i Alfons López Tena, exdiputats en aquella legislatura. Ha estat el retorn de López Tena després d’una llarga etapa de silenci. El notari i exmembre del CGPJ ha explicat el context que va propiciar SI, després que els partits nacionalistes mostressin “que no tenien cap pla B en el cas que el TC tombés el nou Estatut”. Va ser aleshores que tant ell, a CDC, com Uriel Bertran, aleshores del sector crític d’ERC, van decidir crear una nova força política. Un i altre havien estat implicats en les consultes locals independentistes.

“Nivell gallinaci”

“Solidaritat es va avançar al seu temps”, ha assegurat Uriel Bertran. “Volíem empènyer els partits a fer la independència”, ha explicat, que és el que a ell el va dur a fer política, des de la campanya de l’ERC d’Àngel Colom que va llançar el lema “Cap a la independència”. Però ha assenyalat que aquest intent de pressionar els partits clàssics era un carreró sense sortida. Bertran ha afirmat que la resta de forces polítiques “sabien que nosaltres anàvem de debò, per això van fer prioritat estratègica fer-nos fora”.

López Tena, que fa temps que ha desaparegut del debat públic, ha intentat ridiculitzar la classe política sobiranista, comparant la feina al Congrés (“on es decidien coses”) amb la del Parlament (“on es voten resolucions”). Ha definit com de “nivell gallinaci” el dels diputats a la cambra. El notari ha explicat que els mateixos que proclamaven que s’anava cap a la independència, a Madrid deien: “Això només és perquè ens escolteu perquè, si no, no ens feu ni cas. A Madrid els van veure la catxa i que eren uns xitxarel·los. Tot era una farsa”.

“No hi ha res a fer”, ha repetit López Tena. Una persona del públic que s’ha definit com a votant de Junts -Solidaritat es va integrar a les seves llistes el 14-F- li ha preguntat per Carles Puigdemont. López Tena li ha respost que “per això estem com estem” i ha etzibat contra el president exiliat: “Artur Mas va prometre consulta sí o sí, Puigdemont referèndum o referèndum. Però facin una consulta, un referèndum, pugin, baixin o facin el bany maria, els segueixen votant”, ha lamentat.

Garrotada a Puigdemont

El notari ha recordat unes declaracions de Puigdemont quan deia que no es podia fer la independència perquè no hi havia res preparat: “Aleshores, tu què feies? T’estaves tocant la…?”. “Mentien”, ha donat fe el notari. No ha deixat canya dreta de la classe política catalana: “Són uns inútils, uns incapaços i no coneixen el seu negoci. Per això fracassen a Espanya”. Sobre els èxits judicials de Puigdemont a Europa, López Tena ha exclamat: “Serà qüestió de contractar el seu advocat”. La conclusió a la qual ha arribat ha estat que “els catalans no volen la independència, volen anar-hi anant. Si no, no els votarien”. Ha donat part de la responsabilitat de l’actitud dels polítics als votants: “No els enganyen ERC i Convergència, o com es digui aquesta tarda, el que els ofereixen és el que volen”. Tot plegat evocava el seu “Catalunya ha votat autonomia” la nit electoral de 2012 quan, amb ell de cap de llista, el partit va quedar sense representació.

Ponsatí també rep

L’exmembre del CGPJ també ha estat dur amb Clara Ponsatí quan un assistent li ha preguntat per ella. Ha recordat les declaracions que va fer a Londres davant d’un auditori proper: “Va dir que havien anat de catxa, que havien enganyat i no tenien cap estratègia. En dir-ho, va riure i l’auditori va riure. Això és Clara Ponsatí i això és el seu públic”, ha afirmat.

López Tena ha fet la seva interpretació del que va passar l’octubre del 2017: “Després del 27 d’octubre, no van marxar a l’exili, se’n van anar de cap de setmana. Van dir que dilluns tots anirien al despatx, però només hi van anar els més babaus, que ja es va veure qui eren: Josep Rull i Raül Romeva”.

L’exdiputat ha explicat algunes anècdotes. Com una conferència de Josep Lluís Carod-Rovira en un hotel de Madrid, sent candidat d’ERC, en un ambient gèlid, en què van arribar amb retard els diputats republicans al Congrés. Un alt directiu de Paribas a Espanya, assegut al costat de López Tena, va comentar: “No sabia que al Ritz hi hagués aparcament per a tractors”. O com quan algun dirigent polític li va demanar que digués a Mas que no tornés a repetir que se sentia traït per José Luis Rodríguez Zapatero en el tema de l’Estatut: “A Madrid tothom pensarà que és idiota”.

El mentor d’Aragonès

“A Solidaritat ens va faltar que s’acabés la legislatura [Mas, president des de 2010, va avançar eleccions a mig mandat]”, ha afirmat Bertran, que ha assegurat que una de les raons de la dissolució del Parlament el 2012 va ser precisament estroncar la consolidació del SI. Ha recordat que Pere Aragonès va ser el dirigent que el va succeir com a líder de les joventuts d’Esquerra. “Jo el vaig anar a buscar. A vegades em pregunten per què, però això ho explicaré al sopar”, ha dit.

Uriel Bertran ha explicat que ell va considerar que la direcció d’ERC no es creia la independència després de la manifestació de febrer del 2006 contra les retallades de l’Estatut. L’executiva del partit es va dividir entre els qui donaven suport al text i els qui hi eren contraris, i es va imposar el sector “institucional”. Era una festa d’aniversari, però ha estat la cançó trista i agra del procés.
Informa:ELNACIONAL.CAT (18-3-2022)

289 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: