TOT UN CLAM PER LA LLENGUA, MALGRAT LA POCA ACCI√ď DEL GOVERN I DELS PARTITS INDEPENDENTISTES

“Tot un clam per la llengua”.
“La mobilització de mestres, pares i societat civil no l’aturen dues sentències arbitràries
(JOSEP GIFREU – PERIODISTA I ASSAGISTA )
El balan√ß del catal√† que la hist√≤ria recor¬≠dar√† d‚Äôaquest 2021 tindr√† una doble cara. Quina pre¬≠valdr√†? D‚Äôentrada, el que em sem¬≠bla m√©s relle¬≠vant d‚Äôaquest intens any √©s jus¬≠ta¬≠ment haver situat la q√ľesti√≥ de la llen¬≠gua al cen¬≠tre del debat pol√≠tic i del sis¬≠tema d‚Äôalar¬≠mes de la naci√≥ cata¬≠lana, de Sal¬≠ses a Guar¬≠da¬≠mar. No s‚Äôha de poli¬≠tit¬≠zar la llen¬≠gua, afir¬≠men ments c√†ndi¬≠des. Per√≤ si, com hem vist durant l‚Äôany, no hi ha hagut par¬≠tit, ins¬≠ti¬≠tuci√≥, poders de l‚ÄôEstat, diri¬≠gents pol√≠tics, mit¬≠jans de comu¬≠ni¬≠caci√≥, etc. que no hagin fet de la llen¬≠gua objecte prin¬≠ci¬≠pal de la lluita pol√≠tica. Ja era hora. ¬ŅEns hau¬≠ria d‚Äôestra¬≠nyar quan el r√®gim vigent des del 78 san¬≠ci¬≠ona amb l‚Äôescan¬≠dal√≥s arti¬≠cle 3 de la Cons¬≠ti¬≠tuci√≥ la poli¬≠tit¬≠zaci√≥ extrema de les lleng√ľes del Regne d‚ÄôEspa¬≠nya?

Cer¬≠ta¬≠ment, en una pri¬≠mera apro¬≠xi¬≠maci√≥ al balan√ß de la salut del catal√† cal des¬≠ta¬≠car el seguit d‚Äôalar¬≠mes que han res¬≠so¬≠nat per tot el ter¬≠ri¬≠tori. Con¬≠tra el cofo¬≠isme impe¬≠rant durant anys a les admi¬≠nis¬≠tra¬≠ci¬≠ons, una s√®rie d‚Äôinfor¬≠mes han aler¬≠tat amb dades sobre la regressi√≥ de l‚Äô√ļs social del catal√†. Per exem¬≠ple, el del Depar¬≠ta¬≠ment d‚ÄôEdu¬≠caci√≥ del Prin¬≠ci¬≠pat sobre la dava¬≠llada del catal√† als ins¬≠ti¬≠tuts de secund√†ria. O l‚Äôestudi sociol√≤gic sobre els usos a quart d‚ÄôESO. A finals d‚Äôany, la Pla¬≠ta¬≠forma per la Llen¬≠gua publi¬≠cava el seu informe anual sobre la llen¬≠gua als Pa√Įsos Cata¬≠lans, amb prou argu¬≠ments per qua¬≠li¬≠fi¬≠car el moment de ‚Äúsitu¬≠aci√≥ d‚Äôemerg√®ncia ling√ľ√≠stica‚ÄĚ. Segons aquest informe, nom√©s un 32,4% de la poblaci√≥ dels Pa√Įsos Cata¬≠lans ‚Äďequi¬≠va¬≠lent a 4,5 mili¬≠ons de per¬≠so¬≠nes, mig mili√≥ menys que els 2005‚Äď parla habi¬≠tu¬≠al¬≠ment el catal√†.

A la presa de consci√®ncia de la din√†mica regres¬≠siva del catal√† en els seus ter¬≠ri¬≠to¬≠ris hist√≤rics, s‚Äôhi afe¬≠gi¬≠ren durant l‚Äôany pro¬≠ves de les cau¬≠ses de la regressi√≥, evi¬≠dent¬≠ment pol√≠tiques. Qua¬≠tre exem¬≠ples: l‚Äôapro¬≠vaci√≥ dels pres¬≠su¬≠pos¬≠tos de l‚ÄôEstat depe¬≠nia dels acords amb ERC sobre quo¬≠tes ling√ľ√≠sti¬≠ques; el Suprem rati¬≠fi¬≠cava la sent√®ncia del TSJC sobre el 25% del cas¬≠tell√† a l‚Äôescola; el pre¬≠si¬≠dent del PP, Pablo Casado, pro¬≠fe¬≠ria bar¬≠ba¬≠ri¬≠tats: que si a les Bale¬≠ars es par¬≠len qua¬≠tre lleng√ľes, que cal apli¬≠car un 155 a l‚Äôedu¬≠caci√≥ o que els nens cas¬≠te¬≠lla¬≠no¬≠par¬≠lants no poden fer pip√≠… I quarta prova: el PSC votava al Par¬≠la¬≠ment junt amb el PP, Vox i Cs pel 25%.

Ara b√©, hi ha una altra mirada pos¬≠si¬≠ble sobre aquesta mar de con¬≠flic¬≠ti¬≠vi¬≠tat per la llen¬≠gua. La bel¬∑liger√†ncia oberta de l‚ÄôEstat con¬≠tra el catal√† acon¬≠se¬≠guia el que feia temps que no pas¬≠sava: situar al cen¬≠tre de l‚Äôagenda pol√≠tica ‚Äďde l‚ÄôEstat i de Cata¬≠lu¬≠nya‚Äď la per¬≠se¬≠cuci√≥ estruc¬≠tu¬≠ral del catal√† i la subs¬≠ti¬≠tuci√≥ pro¬≠gres¬≠siva en els seus ter¬≠ri¬≠to¬≠ris hist√≤rics. Ho podria cor¬≠ro¬≠bo¬≠rar la llista enorme d‚Äôarti¬≠cles, edi¬≠to¬≠ri¬≠als i inter¬≠ven¬≠ci¬≠ons en els mit¬≠jans entorn del tema.

Hi ha dos ‚ÄėmomEn¬≠tums‚Äô de sin¬≠gu¬≠lar inter√®s per valo¬≠rar la dimensi√≥ pol√≠tica del con¬≠flicte. Un ha estat la vin¬≠di¬≠caci√≥ de l‚Äôaudi¬≠o¬≠vi¬≠sual en catal√†. Mai com aquests mesos s‚Äôhavia produ√Įt una mobi¬≠lit¬≠zaci√≥ tan un√†nime i rotunda sobre la cen¬≠tra¬≠li¬≠tat de l‚Äôaudi¬≠o¬≠vi¬≠sual per al futur del catal√† i, √≤bvi¬≠a¬≠ment, de la ind√ļstria cata¬≠lana del sec¬≠tor, ja que la nova llei mar¬≠car√† les pro¬≠duc¬≠ci¬≠ons i les audi√®ncies dels pr√≤xims 20 anys. I el segon momen¬≠tum, encara m√©s impor¬≠tant: el cop judi¬≠cial con¬≠tra la immersi√≥ del catal√† a l‚Äôescola. Els jut¬≠ges que orde¬≠na¬≠ven el 25% de cas¬≠tell√† no devien cali¬≠brar l‚Äôefecte bume¬≠rang de la seva intro¬≠missi√≥: la mobi¬≠lit¬≠zaci√≥ de mes¬≠tres, pares i soci¬≠e¬≠tat civil no l‚Äôatu¬≠ren dues sent√®ncies arbitr√†ries. Ben al con¬≠trari: la quan¬≠ti¬≠tat de mani¬≠fes¬≠tos ‚Äďdes de Som Escola fins a la Cam¬≠bra de Comer√ß, pas¬≠sant per les fam√≠lies del Tur√≥ del Drac de Canet‚Äď i mani¬≠fes¬≠ta¬≠ci¬≠ons, com la de Bar¬≠ce¬≠lona del 18 de desem¬≠bre, augu¬≠ren un acti¬≠visme reno¬≠vat per defen¬≠sar l‚Äôescola en catal√†.

Gr√†cies a la gent, la llen¬≠gua con¬≠ti¬≠nua ben viva. En canvi, el que tamb√© ha posat de mani¬≠fest ara l‚Äôalta con¬≠flic¬≠ti¬≠vi¬≠tat sobre el catal√† ha estat l‚Äôescassa capa¬≠ci¬≠tat de reacci√≥ i de pro¬≠tecci√≥ del govern de la Gene¬≠ra¬≠li¬≠tat i, en gene¬≠ral, dels par¬≠tits inde¬≠pen¬≠den¬≠tis¬≠tes. Per exem¬≠ple, l‚Äôanun¬≠ciat Pacte Naci¬≠o¬≠nal per la Llen¬≠gua no est√† pre¬≠vist, segons el pre¬≠si¬≠dent Ara¬≠gon√®s, fins a ‚Äúprin¬≠ci¬≠pis d‚Äôany‚ÄĚ. Tard, molt tard. B√©, espe¬≠ra¬≠rem. Com can¬≠ta¬≠ven dis¬≠sabte amb Llu√≠s Llach els 16.000 assis¬≠tents al Palau Sant Jordi, ‚Äú√©s l‚Äôespera dels que no ens atu¬≠ra¬≠rem‚ÄĚ fins que no cal¬≠gui dir ‚Äúno √©s aix√≤‚ÄĚ.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (24-XII-2021)

201 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: