TOTES LES RESPOSTES SOBRE EL CORONAVIRUS

Totes les respostes sobre el coronavirus
Qu√® √©s la Covid-19? I el SARS-CoV-2? √Čs molt contagi√≥s aquest nou coronavirus? Per qu√® hi ha gent que emmalalteix i d‚Äôaltra no?
Plantegem 35 preguntes sobre la pandèmia i en donem les respostes
( REDACCI√ď – BARCELONA )
Feia més de cent anys que el món no vivia una pandèmia simi­lar a l’actual, des de l’ano­me­nada grip espa­nyola de l’any 1918. Més de dos mesos després que hi hagués els pri­mers casos, a la ciu­tat de Wuhan, a la Xina, cada cop sabem més coses sobre el coro­na­vi­rus, res­pon­sa­ble de la crisi. Res­po­nem als prin­ci­pals dub­tes dels lec­tors.

1.

Què és un coro­na­vi­rus?

√Čs un tipus de virus cone¬≠gut sobre¬≠tot per les estruc¬≠tu¬≠res pro¬≠tei¬≠ques en forma de corona que pre¬≠senta en la seva superf√≠cie quan se l‚Äôobserva al micros¬≠copi. √Čs cau¬≠sant de diver¬≠ses infec¬≠ci¬≠ons, des d‚Äôun refre¬≠dat com√ļ fins a malal¬≠ties m√©s greus com ara bron¬≠qui¬≠tis, pneum√≤nies i s√≠ndro¬≠mes res¬≠pi¬≠rat√≤ries greus. Alguns dels coro¬≠na¬≠vi¬≠rus afec¬≠ten els humans i d‚Äôaltres nom√©s els ani¬≠mals. Es creu que, en alguns casos, pot haver-hi el que s‚Äôano¬≠mena zoo¬≠nosi, √©s a dir, que pas¬≠sin dels ani¬≠mals als humans.

2.

Què és el coro­na­vi­rus SARS-CoV-2?

El nom SARS-CoV-2, tal com va bate¬≠jar l‚ÄôOrga¬≠nit¬≠zaci√≥ Mun¬≠dial de la Salut (OMS) el coro¬≠na¬≠vi¬≠rus res¬≠pon¬≠sa¬≠ble de l‚Äôactual pand√®mia, √©s l‚Äôacr√≤nim angl√®s de severe acute res¬≠pi¬≠ra¬≠tory syn¬≠drome coro¬≠na¬≠vi¬≠rus 2, √©s a dir, coro¬≠na¬≠vi¬≠rus que pro¬≠voca una s√≠ndrome res¬≠pi¬≠rat√≤ria aguda. El n√ļmero 2 fa refer√®ncia al segon coro¬≠na¬≠vi¬≠rus que pro¬≠voca aquest tipus de malal¬≠tia greu. Es tracta d‚Äôun tipus del g√®nere beta¬≠co¬≠ro¬≠na¬≠vi¬≠rus i es con¬≠si¬≠dera una soca del virus de la SARS, que va ori¬≠gi¬≠nar una greu epid√®mia a la Xina l‚Äôany 2003. El seu genoma est√† for¬≠mat per una √ļnica cadena ARN.

3.

Quin és el seu ori­gen?

Els pri­mers casos van aparèixer a Wuhan el novem­bre de l’any pas­sat, però les auto­ri­tats no van infor­mar-ne ofi­ci­al­ment fins al 31 de desem­bre a propòsit de 27 per­so­nes que patien una síndrome res­pi­ratòria aguda greu. El 7 de gener, la Xina va anun­ciar que havia iden­ti­fi­cat un nou virus de la família dels coro­na­vi­rus com a res­pon­sa­ble de la malal­tia.

4.

Qui­nes teo­ries hi ha sobre el seu ori­gen?

De tota mena, per√≤ la prin¬≠ci¬≠pal, mal¬≠grat que encara no s‚Äôha pro¬≠vat, √©s que el coro¬≠na¬≠vi¬≠rus va pas¬≠sar d‚Äôun ani¬≠mal ‚Äďs‚Äôha par¬≠lat de rat¬≠pe¬≠nats i de pan¬≠go¬≠lins‚Äď als humans en un mer¬≠cat de marisc i altres ani¬≠mals sal¬≠vat¬≠ges a Wuhan. Com a con¬≠seq√ľ√®ncia del gran impacte mun¬≠dial de la pand√®mia, s‚Äôhan popu¬≠la¬≠rit¬≠zat dife¬≠rents teo¬≠ries cons¬≠pi¬≠ra¬≠do¬≠res, des que el nou coro¬≠na¬≠vi¬≠rus va ser creat en un labo¬≠ra¬≠tori xin√®s ‚Äďa Wuhan hi ha un ins¬≠ti¬≠tut de viro¬≠lo¬≠gia impor¬≠tant‚Äď, i que se n‚Äôhavia esca¬≠pat a causa d‚Äôuna neglig√®ncia, fins que va ser por¬≠tat a la Xina per mili¬≠tars nord-ame¬≠ri¬≠cans que van par¬≠ti¬≠ci¬≠par en els Jocs Mili¬≠tars Inter¬≠na¬≠ci¬≠o¬≠nals, una esp√®cie de Jocs Ol√≠mpics entre mili¬≠tars, l‚Äôoctu¬≠bre de l‚Äôany pas¬≠sat a la mateixa ciu¬≠tat xinesa. En tot cas, el que s√≠ que ha demos¬≠trat un grup de cient√≠fics nord-ame¬≠ri¬≠cans i que des¬≠car¬≠ta¬≠ria, per tant, l‚Äôori¬≠gen arti¬≠fi¬≠cial del SARS-CoV-2 √©s que aquest √©s un pro¬≠ducte de la natura. Ho asse¬≠gu¬≠ren despr√©s d‚Äôhaver ana¬≠lit¬≠zat les carac¬≠ter√≠sti¬≠ques gen√®tiques del virus.

5.

Com es trans­met?

El SARS-CoV-2 infecta prin¬≠ci¬≠pal¬≠ment les vies res¬≠pi¬≠rat√≤ries supe¬≠ri¬≠ors i infe¬≠ri¬≠ors. Per aix√≤ es trans¬≠met prin¬≠ci¬≠pal¬≠ment pel con¬≠tacte directe amb les secre¬≠ci¬≠ons res¬≠pi¬≠rat√≤ries, gotes min√ļscu¬≠les gene¬≠ra¬≠des amb la tos o els ester¬≠nuts, o tamb√© amb les muco¬≠ses del nas, boca o ulls d‚Äôuna per¬≠sona infec¬≠tada. Els met¬≠ges i cient√≠fics con¬≠si¬≠de¬≠ren que √©s poc pro¬≠ba¬≠ble que el con¬≠tagi es pro¬≠du¬≠eixi si les per¬≠so¬≠nes guar¬≠den un m√≠nim de 2 metres de dist√†ncia. Tot i aix√≤, alguns estu¬≠dis asse¬≠gu¬≠ren que no totes les gotes produ√Įdes per un ester¬≠nut d‚Äôun malalt de coro¬≠na¬≠vi¬≠rus cauen de seguida al terra, sin√≥ que es poden man¬≠te¬≠nir en l‚Äôaire durant molta m√©s estona, i enco¬≠ma¬≠nar la malal¬≠tia a gent que era lluny de la per¬≠sona que ha ester¬≠nu¬≠dat.

6.

√Čs gaire con¬≠tagi√≥s?

Els pri¬≠mers estu¬≠dis i, de fet, la manera com amb poques set¬≠ma¬≠nes la pand√®mia s‚Äôha est√®s arreu del m√≥n asse¬≠nya¬≠len que som davant un coro¬≠na¬≠vi¬≠rus que es trans¬≠met amb molta faci¬≠li¬≠tat ‚Äďun estudi publi¬≠cat a la revista cient√≠fica Lan¬≠cet afirma que t√© un √≠ndex de con¬≠tagi (RO) de 2,68, la qual cosa vol dir que cada infec¬≠tat enco¬≠mana la malal¬≠tia a 2,68 per¬≠so¬≠nes. Per tant, podem con¬≠cloure que som davant un virus molt con¬≠tagi√≥s. D‚Äôaltra banda, segons una inves¬≠ti¬≠gaci√≥ pri¬≠me¬≠renca de David Vees¬≠ler, vir√≤leg de la Uni¬≠ver¬≠si¬≠tat de Seattle, als EUA, els SARS-CoV-2 tin¬≠dria m√©s faci¬≠li¬≠tat per envair les c√®l¬∑lules que altres coro¬≠na¬≠vi¬≠rus cone¬≠guts fins ara.

7.

L’enco­ma­nen els que no tenen símpto­mes?

En un pri¬≠mer moment, a la Xina, els paci¬≠ents asimp¬≠tom√†tics no van ser pre¬≠sos en con¬≠si¬≠de¬≠raci√≥, per√≤ a poc a poc s‚Äôha anat veient, en dife¬≠rents pa√Įsos, que per¬≠so¬≠nes amb el virus, per√≤ que es tro¬≠ba¬≠ven per¬≠fec¬≠ta¬≠ment, havien enco¬≠ma¬≠nat la malal¬≠tia. Ara mateix, l‚ÄôOMS ja dis¬≠tin¬≠geix entre paci¬≠ents asimp¬≠tom√†tics i pre¬≠simp¬≠tom√†tics, els pri¬≠mers no desen¬≠vo¬≠lu¬≠pa¬≠ran mai la malal¬≠tia, per√≤ la trans¬≠me¬≠ten, men¬≠tre que els segons l‚Äôenco¬≠ma¬≠nen abans d‚Äôestar malalts. Tot ple¬≠gat difi¬≠culta encara m√©s la pro¬≠gressi√≥ i el con¬≠trol de la pand√®mia.

8.

Quins són els símpto­mes? Què és la Covid-19?

Després d’un període d’incu­bació que pot allar­gar-se fins als 14 dies, tot i que sovint és molt més curt, els infec­tats amb el SARS-CoV-2 desen­vo­lu­pen l’ano­me­nada Covid-19, que és la malal­tia per infecció pro­vo­cada per aquest coro­na­vi­rus. Els prin­ci­pals símpto­mes són febre alta, tos seca i can­sa­ment amb dolor mus­cu­lar. Altres símpto­mes no tan habi­tu­als són mal de cap, mal de coll, nàusees i vòmits i diar­rea. En alguns malalts, sobre­tot homes d’edat avançada i paci­ents amb pato­lo­gies prèvies, tot i que això no vol dir que nens o gent més jove puguin emma­lal­tir també greu­ment, es pro­du­ei­xen com­pli­ca­ci­ons com ara pneumònia amb difi­cul­tats res­pi­ratòries, a causa d’un dete­ri­o­ra­ment impor­tant dels pul­mons i sovint amb resul­tat de mort. Pel que fa a la durada de la malal­tia, en els paci­ents més greus poden pas­sar fins a tres set­ma­nes o més des dels pri­mers símpto­mes fins a la curació total. En tot cas, després de pas­sar la Covid-19 és obli­gatòria una qua­ran­tena de 14 dies per evi­tar nous con­ta­gis.

9.

La Covid-19 s’assem­bla a la grip comuna?

Tot i que, al prin­cipi de la pandèmia, alguns espe­ci­a­lis­tes i diri­gents polítics van assi­mi­lar les afec­ta­ci­ons de la Covid-19 a les de la grip comuna, i així pot sem­blar en alguns casos, al final s’ha vist que la nova malal­tia té un índex de mor­ta­li­tat més ele­vat i que és molt més agres­siva.

10.

Per què hi ha gent que emma­lal­teix greu­ment de la Covid-19 i d’altra no?
No se sap amb cer­tesa per què passa això. Sí que s’ha com­pro­vat que afecta més greu­ment per­so­nes amb pato­lo­gies prèvies, com ara hiper­tensió, dia­be­tis i pro­ble­mes res­pi­ra­to­ris o cardíacs. Com que aques­tes malal­ties afec­ten més els homes que les dones, bona part dels malalts i morts per la Covid-19 són del sexe mas­culí.

11.

Els fuma­dors tenen més ris­cos que altra gent?

S√≠, els fuma¬≠dors s√≥n m√©s vul¬≠ne¬≠ra¬≠bles, segons ha adver¬≠tit l‚ÄôOMS. L‚Äôacte de fumar implica el con¬≠tacte entre les mans, la boca i les cigar¬≠re¬≠tes, i per tant s√≥n una forma de trans¬≠missi√≥ de la malal¬≠tia en cas que les mans esti¬≠guin con¬≠ta¬≠mi¬≠na¬≠des. A banda, els fuma¬≠dors habi¬≠tu¬≠als tenen m√©s afec¬≠tats els pul¬≠mons, amb una capa¬≠ci¬≠tat pul¬≠mo¬≠nar redu√Įda ja a causa de la depend√®ncia, i la Covid-19 pot deri¬≠var en una pneum√≤nia.

12.

El coro­na­vi­rus afecta més la gent gran o pot emma­lal­tir tot­hom?
Les per­so­nes grans tenen més risc que se’ls com­pli­qui la infecció pel procés natu­ral propi d’enve­lli­ment i, en molts casos, la presència de malal­ties cròniques, segons la con­se­lle­ria de Salut. Estadísti­ca­ment, afecta més els homes que les dones, i el grup de població més afec­tat és a par­tir dels 50 anys, però hi ha malalts de totes les edats.

13.

Què faig si estic emba­ras­sada?

Les emba­ras­sa­des també poden con­traure la malal­tia, però no hi ha evidències que tin­guin un risc més ele­vat a con­traure-la. Ara bé, durant l’embaràs hi ha can­vis immu­nològics i fisiològics que poden fer-les més sus­cep­ti­bles a tenir infec­ci­ons res­pi­ratòries víriques, com ara aquesta. També hi pot haver més com­pli­ca­ci­ons, segons indica el Depar­ta­ment de Salut. En ser un virus nou, encara no hi ha prou casos per saber com afecta de manera gene­ral el fetus, però fins ara els pocs nou­nats ana­lit­zats nas­cuts de mares infec­ta­des en el ter­cer tri­mes­tre han estat nega­tius en test de la Covid-19, segons Salut.

14.

Quina és la taxa de mor­ta­li­tat de la Covid-19?

L‚ÄôOMS situa la taxa de mor¬≠ta¬≠li¬≠tat entre el 3% i el 4% de mit¬≠jana, per√≤ varia molt depe¬≠nent dels pa√Įsos. Hi inci¬≠dei¬≠xen fac¬≠tors com ara la qua¬≠li¬≠tat del sis¬≠tema sani¬≠tari, la rea¬≠lit¬≠zaci√≥ o no de tests per deter¬≠mi¬≠nar si la mort hi est√† rela¬≠ci¬≠o¬≠nada i l‚Äôenve¬≠lli¬≠ment de la poblaci√≥. L‚ÄôEstat espa¬≠nyol t√© la poblaci√≥ amb l‚Äôespe¬≠ran√ßa de vida m√©s alta del pla¬≠neta: m√©s de 85 anys per a les dones, i seguida de molt a prop pel Jap√≥. Ara mateix, amb Nova York, les taxes m√©s altes de mor¬≠tal¬≠dat per la Covid-19 al m√≥n i res¬≠pecte a la poblaci√≥ s√≥n a Madrid (13%), Extre¬≠ma¬≠dura (12%) i Cata¬≠lu¬≠nya (10%).

15.

Com es comp­ta­bi­litza el nom­bre de morts?

Les dades de v√≠cti¬≠mes mor¬≠tals que envien els estats, les recull l‚ÄôOMS, que n‚Äôela¬≠bora i publica una estad√≠stica glo¬≠bal. Ara b√©, la manera de reco¬≠llir-les varia a cada pa√≠s i √©s for√ßa dife¬≠rent. A m√©s, cal tenir en compte que en aquesta estad√≠stica s‚Äôinclo¬≠uen sola¬≠ment els morts diagnos¬≠ti¬≠cats ofi¬≠ci¬≠al¬≠ment de la Covid-19, mit¬≠jan√ßant la rea¬≠lit¬≠zaci√≥ d‚Äôun test. Hi ha regi¬≠ons sen¬≠ce¬≠res on aix√≤ √©s sim¬≠ple¬≠ment impos¬≠si¬≠ble, com ara els pa√Įsos afri¬≠cans. Per√≤ ara mateix tamb√© ho √©s als Estats Units i a la major part d‚ÄôEuropa, on els qui moren fora de l‚Äôhos¬≠pi¬≠tal ‚Äďo fins fa unes set¬≠ma¬≠nes a les resid√®ncies d‚Äôanci¬≠ans a l‚ÄôEstat espa¬≠nyol, per exem¬≠ple‚Äď no entra¬≠ven en aquest recompte.

16.

Com ha evo­lu­ci­o­nat la pandèmia?

No va ser fins l‚Äô11 de mar√ß quan l‚ÄôOMS va decla¬≠rar ofi¬≠ci¬≠al¬≠ment la malal¬≠tia de la Covid-19 com a pand√®mia. El fet no supo¬≠sava cap nivell d‚Äôactu¬≠aci√≥ extra, per√≤ s√≠ el reco¬≠nei¬≠xe¬≠ment ofi¬≠cial que aquest coro¬≠na¬≠vi¬≠rus tenia capa¬≠ci¬≠tat ‚Äďcom s‚Äôha demos¬≠trat en poques set¬≠ma¬≠nes‚Äď d‚Äôinfec¬≠tar qual¬≠se¬≠vol rac√≥ del pla¬≠neta. L‚Äôante¬≠rior pand√®mia decla¬≠rada va ser la grip A, el 2009. Les auto¬≠ri¬≠tats xine¬≠ses van regis¬≠trar com a pri¬≠mer cas d‚Äôinfec¬≠tat per la Covid-19 una per¬≠sona de 55 anys, el 17 de novem¬≠bre del 2019 a la regi√≥ de Hubei. El brot es va ori¬≠gi¬≠nar en un mer¬≠cat, on es venien ani¬≠mals sal¬≠vat¬≠ges, a la ciu¬≠tat de Wuhan, i el 31 de desem¬≠bre es va infor¬≠mar l‚ÄôOMS dels pri¬≠mers casos. A mit¬≠jan gener, es van detec¬≠tar els pri¬≠mers casos impor¬≠tats de la Xina a Tail√†ndia i el Jap√≥. El 24 de gener, els pri¬≠mers con¬≠ta¬≠gi¬≠ats a Europa es van regis¬≠trar a Fran√ßa. La glo¬≠ba¬≠lit¬≠zaci√≥ va trans¬≠por¬≠tar el virus arreu en poques set¬≠ma¬≠nes.

17.

Qui¬≠nes mesu¬≠res per atu¬≠rar la pand√®mia han pres els prin¬≠ci¬≠pals pa√Įsos?
La Xina, la zona zero de la pand√®mia, va decre¬≠tar con¬≠fi¬≠na¬≠ments mas¬≠sius d‚Äôuns dos mesos de durada que van afec¬≠tar apro¬≠xi¬≠ma¬≠da¬≠ment la mei¬≠tat de la poblaci√≥: pri¬≠mer a Wuhan i la seva regi√≥, ori¬≠gen del brot, i en una segona fase a altres ciu¬≠tats del pa√≠s. Aquest mateix model ha estat repli¬≠cat amb vari¬≠e¬≠tats locals a l‚Äô√ćndia, R√ļssia i la majo¬≠ria d‚Äôestats euro¬≠peus, on, en gene¬≠ral, els con¬≠fi¬≠na¬≠ments han estat menys estric¬≠tes que a la Xina. Als EUA la res¬≠posta ha estat desi¬≠gual i des¬≠co¬≠or¬≠di¬≠nada entre els diver¬≠sos estats.

18.

Per què hi ha estats que han optat per no con­fi­nar la gent?
Hi ha estats que no cre¬≠uen en l‚Äôefec¬≠ti¬≠vi¬≠tat dels con¬≠fi¬≠na¬≠ments mas¬≠sius. Corea del Sud, per exem¬≠ple, ha optat per rea¬≠lit¬≠zar tests als seus ciu¬≠ta¬≠dans per com¬≠pro¬≠var si s√≥n por¬≠ta¬≠dors de la Covid-19 i s‚Äôhan d‚Äôa√Įllar o estan immu¬≠nit¬≠zats, i per con¬≠tro¬≠lar l‚Äôexpansi√≥ de la malal¬≠tia a trav√©s de les noves tec¬≠no¬≠lo¬≠gies. Altres pa√Įsos, com ara Su√®cia, con¬≠fien en una ‚Äúimmu¬≠nit¬≠zaci√≥ gru¬≠pal‚ÄĚ, una trans¬≠missi√≥ con¬≠tro¬≠lada del virus que eviti sobre¬≠car¬≠re¬≠gar el sis¬≠tema sani¬≠tari. Com a la resta de pa√Įsos.

19.

Ens podem arri­bar a immu­nit­zar d’aquest virus?

Un cop superada la malal­tia es poden gene­rar anti­cos­sos capaços de blo­que­jar el virus durant uns mesos. Els estu­dis no són encara defi­ni­tius, però tot indica que, com passa amb la grip, que ens hem de vacu­nar cada any, la immu­ni­tat sigui durant un temps però no per­ma­nent.

20.

Quins tests hi ha per saber si estem infec­tats?

A grans trets, hi ha dos tipus de pro­ves, els tests PCR i els tests TDR, i la gran diferència és que els pri­mers són més lents en l’obtenció del resul­tat, i també més cars, i els segons són més ràpids, més barats però, atenció, menys fia­bles.

21.

Per què és impor­tant que­dar-se a casa?

La bata¬≠lla con¬≠tra el coro¬≠na¬≠vi¬≠rus no nom√©s es lliura als hos¬≠pi¬≠tals. Que¬≠dar-se a casa √©s una de les mesu¬≠res m√©s efi¬≠ca¬≠ces per fre¬≠nar la pro¬≠pa¬≠gaci√≥ del virus que causa la malal¬≠tia cone¬≠guda com a Covid-19, a m√©s del ren¬≠tat freq√ľent de mans i man¬≠te¬≠nir la dist√†ncia de segu¬≠re¬≠tat de metre i mig entre les per¬≠so¬≠nes. L‚Äô√ļnic objec¬≠tiu √©s reduir la velo¬≠ci¬≠tat de trans¬≠missi√≥ i mini¬≠mit¬≠zar l‚Äôimpacte de la Covid-19 en el sis¬≠tema p√ļblic de salut.

22.

Per què es reco­mana ren­tar-se les mans?

Una de les millors mesu¬≠res de pre¬≠venci√≥ con¬≠tra el coro¬≠na¬≠vi¬≠rus √©s ren¬≠tar-se les mans amb aigua i sab√≥. Ho reco¬≠ma¬≠nen totes les auto¬≠ri¬≠tats sanit√†ries, des de l‚ÄôOrga¬≠nit¬≠zaci√≥ Mun¬≠dial de la Salut (l‚ÄôOMS) fins al Minis¬≠teri de Sani¬≠tat i el Depar¬≠ta¬≠ment de Salut de la Gene¬≠ra¬≠li¬≠tat. Els virus poden man¬≠te¬≠nir-se actius durant mol¬≠tes hores en les superf√≠cies que toquem amb les mans; despr√©s ens toquem la cara i les pro¬≠ba¬≠bi¬≠li¬≠tats de con¬≠tagi es mul¬≠ti¬≠pli¬≠quen. Per aix√≤ √©s tan impor¬≠tant ren¬≠tar-se les mans amb freq√ľ√®ncia. I no cal fer-ho amb pro¬≠duc¬≠tes mira¬≠cu¬≠lo¬≠sos, ni car√≠ssims, ni dif√≠cils de tro¬≠bar: el pit¬≠jor ene¬≠mic del coro¬≠na¬≠vi¬≠rus SARS-CoV-2 (i dels virus en gene¬≠ral) √©s el sab√≥.

23.

Les mas­ca­re­tes pro­te­gei­xen de la infecció?

No √©s neces¬≠sari uti¬≠lit¬≠zar la mas¬≠ca¬≠reta als espais p√ļblics si no √©s que t‚Äôho ha indi¬≠cat un pro¬≠fes¬≠si¬≠o¬≠nal sani¬≠tari, segons les √ļlti¬≠mes ins¬≠truc¬≠ci¬≠ons de Salut, que podrien variar en un futur perqu√® hi ha dis¬≠crep√†ncies entre els experts en aquest tema. En tot cas, en quins casos es neces¬≠sita la mas¬≠ca¬≠reta? 1. Sem¬≠pre que t‚Äôho indi¬≠qui el per¬≠so¬≠nal sani¬≠tari. 2. En cas que esti¬≠guis en situ¬≠aci√≥ d‚Äôa√Įlla¬≠ment i entris en con¬≠tacte amb altres per¬≠so¬≠nes del teu entorn. 3. Si est√†s en con¬≠tacte amb alg√ļ que esti¬≠gui en situ¬≠aci√≥ d‚Äôa√Įlla¬≠ment i com¬≠par¬≠tiu el mateix espai. 4. Si ets per¬≠so¬≠nal del sis¬≠tema de salut i aix√≠ t‚Äôho indica el pro¬≠to¬≠col vigent.

24.

Quan temps sobre­viu el virus en una superfície?

Dep√®n dels mate¬≠ri¬≠als. En gotes a l‚Äôambi¬≠ent produ√Įdes per secre¬≠ci¬≠ons a causa d‚Äôester¬≠nuts de gent con¬≠ta¬≠gi¬≠ada, con¬≠serva el seu efecte de con¬≠tagi durant almenys tres hores. En pl√†stics i acer ino¬≠xi¬≠da¬≠ble, el perill de con¬≠tagi del virus pot arri¬≠bar a tres dies. D‚Äôaqu√≠ la import√†ncia de la neteja i la desin¬≠fecci√≥ de les mane¬≠tes de por¬≠tes, tim¬≠bres i teclats. En el cartr√≥, el mant√© actiu 24 hores i, en el coure, tres hores, segons els estu¬≠dis fets.

25.

Què és el dis­tan­ci­a­ment social?
Una de les mane¬≠res m√©s impor¬≠tants per fre¬≠nar el con¬≠tagi de la Covid-19 √©s el dis¬≠tan¬≠ci¬≠a¬≠ment social, que con¬≠sis¬≠teix a man¬≠te¬≠nir les dist√†ncies de pro¬≠xi¬≠mi¬≠tat f√≠sica entre les per¬≠so¬≠nes. S‚Äôha de tenir molt en compte en llocs p√ļblics en qu√® encara coin¬≠ci¬≠dei¬≠xen un bon nom¬≠bre de per¬≠so¬≠nes, com s√≥n els esta¬≠bli¬≠ments ali¬≠men¬≠ta¬≠ris. El con¬≠fi¬≠na¬≠ment es l‚Äôexpressi√≥ m√†xima del dis¬≠tan¬≠ci¬≠a¬≠ment social.

26.

Què he de fer si noto alguns dels símpto­mes?
Si es nota dolors mus­cu­lars, tos, febre i difi­cul­tat per res­pi­rar cal tru­car al 061, i en cas que per­sis­tei­xen els símpto­mes, al 112. Des del pri­mer moment cal extre­mar les mesu­res de segu­re­tat: no sor­tir de casa, i a la llar dor­mir en habi­tació indi­vi­dual i nete­jar la roba de ves­tir i de la llar (tova­llo­les, llençols) a banda de la resta de fami­li­ars, amb qui cal evi­tar un con­tacte directe. El segui­ment dels símpto­mes es pot fer a través de l’apli­cació COVID19 CAT.

27.

Exis­teix alguna vacuna? Quina pre­visió hi ha per acon­se­guir-la?

De moment no exis­teix cap vacuna per pre­ve­nir la malal­tia Covid-19. Això sí, des del pri­mer moment diver­sos con­sor­cis científics d’arreu del món estan bus­cant un antídot per al SARS-CoV-2. Tots tenen clar que és un procés lent que no arri­barà a temps per a aquesta pandèmia. La pre­visió és tenir-la en un ter­mini mínim d’un any o any i mig.

28.

Hi ha alguns medi­ca­ments que atu­rin la pro­gressió de la malal­tia?

Actu­al­ment no exis­teix encara cap evidència pro­ce­dent d’assa­jos clínics con­tro­lats per reco­ma­nar un trac­ta­ment específic per al coro­na­vi­rus. Hi alguns assa­jos clínics amb dos retro­vi­rals indi­cats per al trac­ta­ment del VIH però encara estan en fase expe­ri­men­tal, per la qual cosa neces­si­ten el con­sen­ti­ment del paci­ent. També han tin­gut cert èxit els trac­ta­ments amb hidro­xi­clo­ro­quina, un medi­ca­ment que s’uti­litza per llui­tar con­tra la malària, però encara cal rea­lit­zar tot els estu­dis neces­sa­ris perquè, entre altres coses, té impor­tants efec­tes secun­da­ris en els paci­ents.

29.

Quina pre­visió hi ha sobre la fi de la pandèmia?

No hi ha ara mateix cap data pre¬≠vista perqu√® aix√≤ √©s del tot impos¬≠si¬≠ble. Una cosa √©s clara, el virus dei¬≠xar√† de pro¬≠pa¬≠gar-se quan gai¬≠reb√© tota la poblaci√≥ esti¬≠gui immu¬≠nit¬≠zada o vacu¬≠nada. En tot cas, les auto¬≠ri¬≠tats tenen dife¬≠rents opci¬≠ons sobre la taula, cap de f√†cil. Una pri¬≠mera seria man¬≠te¬≠nir el con¬≠fi¬≠na¬≠ment durant mesos, fet pr√†cti¬≠ca¬≠ment impos¬≠si¬≠ble de supor¬≠tar, sobre¬≠tot econ√≤mica¬≠ment; una segona seria decre¬≠tar con¬≠fi¬≠na¬≠ments peri√≤dics fins a acon¬≠se¬≠guir que tot¬≠hom esti¬≠gui immu¬≠nit¬≠zat, i una ter¬≠cera, fer tests a tota la poblaci√≥ per poder a√Įllar aix√≠ els indi¬≠vi¬≠dus que encara no hagin pas¬≠sat la malal¬≠tia. Les pers¬≠pec¬≠ti¬≠ves, doncs, d‚Äôuna soluci√≥ total depe¬≠nen d‚Äôuna vacuna i tamb√© de l‚Äôespe¬≠ran√ßa, cone¬≠guda pels cient√≠fics d‚Äôaltres pand√®mies, que els con¬≠ta¬≠gis reme¬≠tin de manera natu¬≠ral.

30.

Com es pre­veu que serà el des­con­fi­na­ment?
Pedro Sánchez ha anun­ciat que, a par­tir de dilluns, s’aixe­carà el con­fi­na­ment total a l’Estat. Podran tor­nar a la feina tots els tre­ba­lla­dors, excepte els que van atu­rar l’acti­vi­tat quan es va decre­tar l’estat d’alarma. Encara no s’ha deci­dit la resta del calen­dari de des­con­fi­na­ment. El govern català ha encar­re­gat a l’inves­ti­ga­dor Oriol Mitjà un informe que ser­virà de base per deci­dir les mesu­res per recu­pe­rar l’acti­vi­tat social i econòmica mini­mit­zant pos­si­bles rebrots del virus.

31.

El coro­na­vi­rus es trans­met als ani­mals
?
Segons dades del Minis¬≠teri de Sani¬≠tat, sem¬≠bla que les per¬≠so¬≠nes s√≠ que poden trans¬≠me¬≠tre el SARS-CoV-2 a ani¬≠mals com ara gats, gos¬≠sos i fures, per√≤ no √©s segur que pugui pas¬≠sar a l‚Äôinrev√©s. A la Xina s‚Äôhan detec¬≠tat dos casos de gos¬≠sos amb s√≠mpto¬≠mes que coin¬≠ci¬≠dei¬≠xen amb la Covid-19, tamb√© un gat a B√®lgica i, ja fora de rang, grans felins del zool√≤gic del Bronx han donat posi¬≠tiu de coro¬≠na¬≠vi¬≠rus. Amb tot, els cient√≠fics asse¬≠gu¬≠ren que no √©s freq√ľent la trans¬≠missi√≥ de malal¬≠ties dels humans als ani¬≠mals.

32.

La calor afecta el coro­na­vi­rus?

La majo­ria de malal­ties infec­ci­o­ses tenen un com­po­nent esta­ci­o­nal. Quan fa fred, pas­sem més temps en espais tan­cats i això faci­lita la pro­pa­gació. Una de les espe­ran­ces per al final de la crisi és que, com passa amb els virus gri­pals, amb la calor es desac­tivi. Però la Covid-19 és un virus nou, no hi ha una­ni­mi­tat sobre els efec­tes de la calor, cal espe­rar. L’esta­ci­o­na­li­tat supo­sa­ria que el nou coro­na­vi­rus rea­pa­regués cada tem­po­rada, però molta població esta­ria immu­nit­zada.

33.

Qui¬≠nes altres epid√®mies de coro¬≠na¬≠vi¬≠rus hi ha hagut els √ļltims anys i quins efec¬≠tes van tenir?

Els coro¬≠na¬≠vi¬≠rus es van des¬≠criure per pri¬≠mera vegada a finals dels anys sei¬≠xanta. Des de lla¬≠vors s‚Äôhan iden¬≠ti¬≠fi¬≠cat set soques prin¬≠ci¬≠pals de coro¬≠na¬≠vi¬≠rus rela¬≠ci¬≠o¬≠na¬≠des amb malal¬≠ties res¬≠pi¬≠rat√≤ries en humans, per√≤ la majo¬≠ria nom√©s han pro¬≠vo¬≠cat efec¬≠tes lleus. L‚Äôepid√®mia m√©s impor¬≠tant abans de la Covid-19 va ser la del SARS-CoV-1, que va sor¬≠gir el 2002 al sud-est asi√†tic i, fins al 2004, va infec¬≠tar 8.422 per¬≠so¬≠nes en una tren¬≠tena de pa√Įsos i va cau¬≠sar 916 morts.

34.

Quan es creu que podrem tor­nar a par­ti­ci­par en actes mul­ti­tu­di­na­ris com ara con­certs?
Dependr√† de diver¬≠sos motius i pres¬≠si¬≠ons econ√≤miques, per√≤ segons experts com ara Oriol Mitj√†, metge espe¬≠ci¬≠a¬≠lista en malal¬≠ties infec¬≠ci¬≠o¬≠ses, seria reco¬≠ma¬≠na¬≠ble que fins a la tar¬≠dor, d‚Äôaqu√≠ a sis o set mesos, no es tor¬≠nin a cele¬≠brar actes com ara par¬≠tits de fut¬≠bol amb p√ļblic i con¬≠certs mul¬≠ti¬≠tu¬≠di¬≠na¬≠ris i, encara que tin¬≠guin menys aflu√®ncia de gent, tam¬≠poc s‚Äôobrin cine¬≠mes, tea¬≠tres, esco¬≠les, grans magat¬≠zems…

35.

La pandèmia pot tor­nar a rebro­tar la tar­dor vinent com passa amb la grip?
Experts com ara la doc­tora Judit Villar, espe­ci­a­lista en malal­ties infec­ci­o­ses, afir­men que sí. Que el virus ha vin­gut per que­dar-se. I hi afe­geix que pot tor­nar pro­vo­cant una mor­ta­li­tat encara més alta. Això perquè el canvi climàtic afa­vo­reix la pro­pa­gació de tota mena de virus. La part posi­tiva és que la vacuna, com es té la de la grip, sem­bla que arri­barà abans dels dos anys pre­vis­tos.

(Infor­mació coor­di­nada per Miquel Riera amb les apor­ta­ci­ons d’Eva Poma­res, Vir­tu­des Pérez, Anna Bal­cells, Jaume Vidal, Ber­nat Salvà, Lluís Llort i David Cas­ti­llo )
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (11-4-2020)

157 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: