TRAPERO PRETENIA ELL DETENIR PERSONALMENT CARLES PUIGDEMONT

Matí de revelacions de Josep Lluís Trapero a l’Audiència Nacional. En l’última part de la seva declaració ha explicat que el Govern el va temptejar per entrar en política, que es va plantejar fer una roda de premsa per desmarcar-se de les decisions de l’executiu de Carles Puigdemont i, a més, que es va oferir a detenir ell en persona el president.

“La nostra conclusió va ser que, en cas que ho fessin, aquest era un fet molt greu i rebríem aquesta ordre. Per això vam voler començar a treballar en un dispositiu i jo vaig donar alguna indicació o directriu”, ha relatat Josep Lluís Trapero, posant sobre la taula la possibilitat que fos ell mateix qui s’encarregués de detenir Carles Puigdemont, “com a màxim responsable del cos”.

Però Ferran López i Joan Carles Molinero no ho van veure convenient. Creien que Trapero havia de quedar-se exercint tasques de coordinació i es van oferir a ser ells els que arrestessin el president. També van acordar, segons el major, que serien els “màxims comandaments del cos” els que assumissin les detencions dels consellers.

Sobre la possibilitat que el Parlament fos ocupat per la ciutadania i mantenir el “secretisme” pel que fa a tot aquest dispositiu perquè “no arribés a les persones afectades”, van acordar nomenar Ferran López com a “interlocutor” amb l’òrgan judicial que s’encarregués de les detencions. Dos dies després, aquest comissari, que finalment va substituir Trapero al capdavant dels Mossos després de l’aplicació del 155, va informar que l’operatiu ja estava preparat.

“Insatisfets” i “frustrats”

El major Josep Lluís Trapero ha revelat avui que es va plantejar amb els seus homes de confiança fer una roda de premsa desmarcant-se del Govern dos dies abans del referèndum de l’1-O.

“Ens plantegem la possibilitat de fer una roda de premsa. Estàvem insatisfets i frustrats de com havia anat la reunió”, ha explicat Trapero referint-se a la reunió del 28 de setembre que van mantenir amb diversos membres del Govern, entre els quals hi havia el president Carles Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras. En aquesta reunió van plantejar suspendre el referèndum davant el risc de problemes d’ordre públic que hi podia haver. “Veiem el risc d’ordre públic i seguretat ciutadana si tirava endavant la convocatòria”, ha dit.

Però el Govern no en va fer cas. I a partir d’aquí es plantegen, primer, fer una roda de premsa, i després, un comunicat. Eren el major i els comissaris Ferran López, Joan Carles Molinero i Emili Quevedo. Quevedo s’encarrega de fer un esborrany del comunicat, però a darrera hora els comissaris es fan enrere. “Cosa que ara lamento”, ha admès Trapero.

Hi va haver dues reunions. Una el 26 de setembre i una altra el 28. Totes dues a petició del major Trapero, que va demanar la presència concreta de Carme Forcadell, tot i que aquesta finalment no hi va anar.

Sempre Ferran López

A l’última part de la declaració de Josep Lluís Trapero, la que ha fet a preguntes de les defenses, el major dels Mossos d’Esquadra ha desmarcat de cap responsabilitat la resta dels acusats i l’ha derivat tota en qui havia de dirigir el dispositiu de l’1-O: Diego Pérez de los Cobos.

El relat de Trapero situa Ferran López al capdavant de la coordinació amb els altres cossos de seguretat. De fet, era ell qui assistia a les reunions amb la Guàrdia Civil i el CNP després que Josep Lluís Trapero tingués una primera enganxada amb De los Cobos en la reunió a la Fiscalia de Catalunya on es va comunicar qui dirigiria tot el dispositiu.

López traslladava les decisions preses en les reunions de coordinació. Allà es va establir que les tasques d’ordre públic les assumirien els Mossos d’Esquadra i es va traslladar la proposta dels binomis per poder tenir controlats tots els punts de votació.

Trapero ha derivat totes les responsabilitats en Diego Pérez de los Cobos, que era qui havia de dirigir l’operatiu de l’1-O i que va acabar fent el que va voler.

“Quan el fiscal introdueix la figura de De los Cobos, m’insisteixen que no m’ho prengui com un menyspreu als Mossos”, ha explicat Trapero.

Trapero salva Laplana

La primera part de l’interrogatori d’Olga Tubau ha anat encarrilat a salvar Teresa Laplana.

I Trapero ha dit: “Laplana havia d’avaluar, informar i atendre la Guàrdia Civil sobre els requeriments”. A més, ha explicat que ella no tenia poder decisori i que era el comissari Ferran López qui decidia segons les comunicacions amb el responsable de la Guàrdia Civil: “Tots els requeriments de la Guàrdia Civil, absolutament tots, es vinculaven entre el coronel i Ferran López”.

Del total d’efectius, 297 agents, 260 eren antiavalots. Hi havia 16 unitats de la Brimo, uns 160 agents. La resta eren Arro.
InformaELNACIONAL.CAT (22-1-2020)

207 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: