TRES DIES DE MARXES I ACTIVITATS PER A TOT UN PAÍS

“Tres dies d’octubre per a tot un país”

L’Assemblea Nacional Catalana ha convocat tota una sèrie d’activitats per celebrar el quart aniversari del referèndum de l’1 d’octubre. L’entitat comptarà amb la participació activa d’altres actors, com ara la seua sectorial nord-catalana, de la plataforma sobiranista valenciana Decidim o de gent de la Franja de Ponent. L’1, 2 i 3 d’octubre d’enguany seran, en definitiva, dies per reivindicar els Països Catalans.

( MANUEL LILLO )

Actes durant l’1 d’octubre arreu del Principat, marxes a l’endemà a les zones frontereres del país i un acte de cloenda el diumenge dia 3 a Barcelona. L’Assemblea Nacional Catalana vol reivindicar el quart aniversari del referèndum d’autodeterminació amb diferents activitats que serviran, també, per posar en valor la tasca desenvolupada arreu dels Països Catalans durant la tardor del 2017. I per recordar, també, que hi ha gent arreu del país que va viure aquella jornada amb tanta emoció com es va viure al Principat. Així ho expressen les entitats implicades en aquestes celebracions, que trobaran enumerades al mapa adjunt, i que pretenen que el cap de setmana de l’1 al 3 d’octubre d’enguany esdevinga una nova data de mobilització i de reivindicació d’una jornada que, per a ells, va representar una victòria davant l’Estat espanyol.

Una victòria que va ser possible, especialment, gràcies a la tasca desenvolupada des de la Catalunya Nord. Va ser allà on es va fer l’anomenada operació urnes, que va servir perquè aquests objectes imprescindibles per a la celebració del referèndum superaren, amb total discreció, la frontera amb l’Estat espanyol. L’1 d’octubre d’enguany, a la localitat rossellonesa d’Illa, se celebrarà un acte per commemorar aquest fet i es farà una marxa amb urnes fins a Figueres, capital de l’Alt Empordà. Hervé Pi és el coordinador de la territorial nord-catalana de l’ANC. Llibreter i activista cultural de llarga trajectòria, aplaudeix que l’ANC reivindique «l’aportació dels Països Catalans en el procés». «Nosaltres sempre hem estat presents», assegura. «Des de la Catalunya Nord hem participat en totes les reunions i comissions de l’ANC, hem contribuït a les mobilitzacions i a la comissió internacional, i tot i que segurament som la territorial més petita, mantenim el ritme». Per a Pi, el gran èxit de la seua sectorial és «haver mantingut la visibilitat al nord del que passava al sud». D’aquesta manera, la tasca d’activistes com ell ha fet que «el sentiment de catalanitat es mantingui, així com la solidaritat, que va fer que més d’un centenar de batlles nord-catalans es posicionessin en contra de les actuacions repressives de l’Estat espanyol».

Per a Hervé Pi, si el Principat acaba esdevenint un Estat independent, «això reforçaria la nostra autoestima». Tal com recorda el coordinador de la territorial nord-catalana, les mobilitzacions al nord de l’Albera es van intensificar arran dels fets del 20 de setembre del 2017, quan la Guàrdia Civil va escorcollar el Departament d’Economia i Hisenda i es va improvisar una gran manifestació popular –que posteriorment seria utilitzada judicialment per empresonar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. «Hi havia una gran preocupació a la Catalunya Nord en aquell moment pel que passava al sud». Pi, en canvi, reconeix que durant els últims anys hi ha hagut un cert desànim amb l’esdevenir de les coses. «Avui és més complicat mobilitzar que fa quatre anys, hi ha certa desmotivació perquè els polítics no saben el que volen, però sabem que la lluita es guanyarà al carrer», expressa. D’aquesta manera, els actes del cap de setmana tenen la vocació de provocar un nou impuls.

Un poc més al sud, el dissabte 2 d’octubre hi haurà una altra marxa, que recorrerà part de la comarca del Gironès. Serà entre les localitats de Sant Julià de Ramis, on havia de votar el president Puigdemont l’1 d’octubre; i Aiguaviva, on també hi va haver forta repressió policial. Entremig, la marxa també passarà per Girona. Aquell mateix dia eixiran altres dues marxes, aquestes sí, des de llocs més fronterers. Una partirà des de Fraga, a la Franja de Ponent, on es farà un recorregut fins Lleida. Un dels qui hi participaran és Josep Mesalles, qui fora membre de la junta del Casal Jaume I de Fraga, la localitat més poblada de la Franja. El dia anterior a la marxa s’enganxaran cartells i se celebrarà una concentració al col·legi de la Mariola, on la Guàrdia Civil va mirar d’impedir el referèndum desatenent, fins i tot, el veterà Enric Sirvent, que va patir una crisi nerviosa. Sirvent, que es va convertir en una de les icones d’aquell 1 d’octubre, va faltar a l’abril de l’any passat, víctima de la COVID-19.

Des de la Franja, explica Mesalles, «s’intentarà trencar amb la intenció de dividir-nos com a poble». Segons explica, des de Fraga hi va haver molta inquietud durant la jornada del referèndum. «Ho vam viure amb molt de neguit, perquè el poble va estar ocupat per les forces policials que anaven a reprimir als centres de votació». Aquell dia, segons relata Mesalles, «es van trencar molts límits, cosa que va significar un gran pas en la lluita per alliberar els Països Catalans». L’1 d’octubre d’enguany, la marxa de Ponent haurà de servir «per trencar la frontera psicològica que ens han imposat amb el Principat». Aquesta frontera, assegura Mesalles, explica qüestions com ara «el lingüicidi encobert que estan desenvolupant a la Franja», on la parla catalana cada vegada té menys presència.

Des del País Valencià també hi va haver reaccions durant l’1 d’octubre del 2017. Especialment des de la zona adjacent al Principat, el Maestrat, des d’on també anaven i tornaven els policies que van agredir molts dels votants de les Terres de l’Ebre. David Casanova, membre de la Permanent de la plataforma sobiranista Decidim, coordinador d’aquesta entitat a les comarques del nord i regidor i portaveu de Compromís a Cabanes (Plana Alta), narra com es va viure des del nord del País Valencià la jornada del referèndum. «Tenim les imatges guardades a la memòria», assegura. Es refereix, especialment, als fets que es van desenvolupar a la Ràpita, al Montsià, una de les localitats on les forces policials espanyoles van actuar amb més contundència. Per això, precisament, l’anomenada marxa Centre anirà de Vinaròs (Baix Maestrat) a aquest municipi principatí de 15.000 habitants, on hi haurà un acte polític el dia 2 d’octubre amb la participació d’Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC, i dels membres de Decidim. Aquestes dues entitats, amb l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, conformen l’anomenada Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans. L’ASM no participarà directament en els actes de l’1 d’octubre, atès que les marxes se celebren en territori peninsular, però Margalida Miquel, presidenta de l’entitat, té previst viatjar a València amb Elisenda Paluzie pel 9 d’octubre, segons informen des de Decidim.

Tornant a l’1 d’octubre del 2017, Casanova explica aquell dia molts valencians van creuar el Sénia per defensar els col·legis electorals a localitats del sud del Principat. Tot i reconèixer que el context polític del País Valencià és diferent, «per a nosaltres, els qui treballem pel dret a decidir el nostre futur, Catalunya és un referent. Tindre la possibilitat de decidir democràticament el nostre futur al País Valencià és una fita que avui no ens la podem imaginar, però el fet que els nostres germans del nord ho feren possible ho vam viure com un èxit compartit». El membre de Decidim afegeix que el fet de «compartir tants lligams amb Catalunya ens fa viure el procés d’una manera molt diferent a com ho poden viure en altres territoris que també lluiten per l’autodeterminació».

En definitiva, l’1 d’octubre d’enguany ha de servir per enfortir, encara més, els lligams entre els diferents territoris dels Països Catalans. Amb aquesta vocació ho han planificat l’ANC i la resta d’entitats que organitzen els actes, que clouran amb una concentració el diumenge 3 d’octubre a Barcelona.

Informa:ELTEMPS.CAT (1-X-2021)

109 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: